"L'informa anual de Reporters sense Fronteres sobre la llibertat de premsa va fent que l'estat espanyol baixe posicions en el rànquing any rere any. Acaben de fer públic el que correspon a aquest any i ja "estem" al lloc 44. Amb estats com ara Bòsnia, Mali, Jamaica o Uruguai que poden dir que tenen una premsa més lliure.
Les posicions en els tres anys anteriors eren:
2009. 44
2008. 36
2007. 33
Anem a pitjor, doncs. Tot i que cal aclarir que abans ja havíem estat en la franja dels quaranta, en plena època Aznar."
Conclusió: Davant tot això i moltes més coses (com ara les que assenyala l'Enric), a mi encara em queda capacitat d'indignació, perquè encara em queda dignitat. Aquest és un país cada vegada més invivible, més insuportable, més bàrbar. Sí, té raó l'Enric, almenys no ens tanquem la possibilitat de dir les coses, encara que a la fi tots anem a parar a la irresponsable (i inevitable) tàctica de l'estruç que dissimula tot conreant el seu jardinet particular. Però jo cada vegada tinc més ganes d'exiliar-me. I ja tinc antecedents en aquest aspecte.
2 comentaris:
"d'una societat podrida de votants subnormals, colonitzats i corruptes"
És de veres. Potser seria millor eliminar les votacions. O, millor encara, deixar que la gent vote però mirant el seu vot per a que no siga un vot subnormal, colonitzat i corrupte. No, no, el millor de tot: fer unes proves de subnormalitat, colonització i corrupció i només dexar votar els que passen la prova.
Per a votar, com per a ser pare, s'hauria de passar un psicotècnic.
Publica un comentari a l'entrada