dilluns, 20 de desembre del 2010

Religiologia telegràfica

La nostra amiga Isabel m'ha fet una pregunta que no li he sabut respondre. És veritat que la seua consulta ha donat lloc a una entretinguda conversa, però no hem arribat a cap conclusió pràctica. Us explique el cas convençut que entre els lectors d'aquest blog hi ha gent que sabrà assessorar-la millor que jo. Us demane, doncs, el vostre consell.

Doncs bé, la veritat és que el cas resulta molt adequat a aquestes dates nadalenques que hem de suportar. Resulta que el fiancé d'una filla d'Isabel és francès de la Fraaaangs, i que la laïcitat de la seua educació ha fet que el xic, de 24 anys, no tinga ni la més remota idea de què és això de la religió, del cristianisme i del Cristo que lo fundó, mai més ben dit. Sí, ja sé que laïcitat, ateisme i teofòbia no són sinònims d'ignorància, però les coses estan així. Bé. Aquest xicot no sols no entén res de res quan llegeix literatura europea anterior a l'any 2010, sinó que ni tan sols no és capaç d'entendre... per què la gent munta betlems i pessebres. La Isabel, ànima càndida, voldria que la seua ignorància desaparegués amb la lectura d'un parell de llibres, però no sap quins. El xiquillo deia que per eixir de la seua ignorància es posaria a llegir directament la Bíblia, però, és clar, no sembla una solució molt intel·ligent.

En la nostra conversa han eixit unes quantes coses: les raons de la necessitat de creences sobrenaturals, les concepcions lineal i cíclica del temps, la projecció antropocèntrica dels déus, la història de l'agnosticisme i de l'ateisme, la religió en la història de les cultures, la no equivalència entre "saber sobre religió" i "ser creient", etcètera. Però ella necessita saber quines lectures podria recomanar al seu "aspirant a gendre", lectures aclaridores que no fossen pamflets ni catecismes. Textos solvents. En poques paraules: l'origen de les creences religioses, la història del cristianisme i els mites cristians, tot en una píndola o dues. Ja sé que és impossible, però per intentar-ho no es perd res. Entre els contertulians tenim gent ben informada i erudita que sabrà donar algun consell o altre. Hala, sigueu bons xics i feu propostes serioses, si us plau.

diumenge, 12 de desembre del 2010

Club de Lectures Patieres

Proposta de funcionament del Club de Lectures Patieres

Regularitat

Depèn de la dificultat i del volum del text que es propose. Un estàndard aproximatiu seria:
-- Un llibre (250 pàgines denses, per exemple): tres setmanes o un mes des que es proposa fins que es comenta. Si és molt llarg, o es fa per parts o ens prenem més temps.
-- Un article, un llibre breu, una pel·lícula: una o dues setmanes.

Però si no aconseguim trobar-nos almenys una vegada al mes, no sé jo si paga la pena l'esforç.


Mecànica de l'invent

Cada torn consisteix en un comentari, un col·loqui i una proposta. La persona que fa la proposta ens dóna un temps raonable i, passat aquest temps, penja un text en el blog (els qui no tinguen privilegis d'administradors i volen participar-hi, em poden avisar amb temps i els donaré accés complet al blog; l'admissió és reservada i discrecional, per descomptat). No penseu que s'espera del comentarista res de l'altre món: entre una frase i una pàgina Word va molt rebé. I tothom pot dedicar mitja hora al mes a fer això. Fins i tot K.

Si algú vol fer una proposta per a la trobada següent, la podrà explicitar en les intervencions (col·loqui) corresponents a la trobada vigent.

Proposarem preferentment materials que siguen accessibles: llibres que es poden comprar a les llibreries o per Internet, pel·lícules presents en els cinemes o que es poden veure a la xarxa (Youtube, etc.), llibres o articles que es poden trobar i llegir fàcilment per Internet (Google Books, etc.). Si el que es proposa resulta difícil d'obtenir per aquests mitjans, s'intentarà resoldre el problema per mitjans tècnics accessibles (escanejats, descàrrega de PDF, etcètera).

Començaré jo, per trencar el gel. La meua primera proposta és la fabulosa antologia bilingüe de poemes de Tadeusz Różewicz que acaba de sortir (calentet, calentet!) del forn, obra del nostre històric i estimadíssim polonus primus Josep Antoni Ysern:

-- Tadeusz Różewicz, Udols d'un llop de paper. La Pobla Llarga, Edicions 96, 2010.

Què vol dir això? Que després de Nadal publicaré un comentari sobre aquest llibre, que us recomane que el demaneu ja i que comenceu a assaborir-lo tan aviat com pugueu, i que estic frisant per comentar-lo amb vosaltres. Em sembla que es pot comprar per Internet.

Les meues pròximes propostes, per aquest ordre, seran:
-- Enric Balaguer, La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies (6 aproximacions al present). València, Tres i Quatre, 2010.
-- David Lowenthal, El pasado es un país extraño. Madrid, Akal, 1998.

Ja tenim també unes quantes propostes més per al futur. L'amic Josep J. Conill apunta tres coses que ens poden interessar:

- Jonathan Littell, El sec i l'humit: Una breu incursió en territori feixista. Barcelona: Quaderns Crema, 2008.

- John Ashbery, Autoretrato en un espejo convexo, Barcelona: DVD, 2006.

- Werner Sombart, Por qué no hay socialismo en los Estados Unidos. Palencia: Capitán Swing Libros, 2009.

El patier Sebastià em va donar l'altre dia la idea de comentar aquest documental, que he vist i que paga la pena:

- Ventura Durall, El perdón (2009). El podeu veure ací o descarregar-lo.

Però no m'atrevesc, de moment, a proposar-vos cap llista concreta ni cap calendari de lectures. Primer caldrà veure si hi ha participació, i després ja pensarem com ho arreglem. Ara mateix, doncs, us convide a llegir el volum magnífic que he esmentat més amunt. No us deixeu impressionar per les seues 400 pàgines: és una antologia bilingüe, i la versió traduïda es llegeix amb una fluïdesa admirable. En tornar de les vacances comencem.

I no oblideu en cap moment que aquesta iniciativa no és cap obligació de res: en primer lloc ha de ser una manera de passar-ho bé, i en segon lloc és un servei públic i una manera d'oposar-nos a la barbàrie ambiental. Al cap i a la fi, es tracta de fer a través del blog el mateix que tantes vegades hem fet a base de correus electrònics. Ànim!