dilluns, 3 de desembre del 2007

Novetats!!!

Xiquets i xiquetes, a la prestatgeria del P@tio Virtual (www.valencia.edu/calaforr) trobareu un nou text, del nostre contertulià Sebastià Moranta, sobre la Fira del Llibre de Frankfurt 2007. Bon motiu de conversa, si en teniu ganes. Sebastià ha viscut en primera persona i de ben a prop el "fasto y boato" de la catarsi nacional a "MainHattan", i en el seu escrit informa i opina sobre el tema. A mi, tot plegat, em suscita sarcasmes dissolvents i una intensa nàusea, però sobre això ja discutirem si us ve de gust. Abans que res, us invite a llegir l'article d'en Sebastià. I després, si voleu, una ronda de cerveses.
Per cert, també esteu convidats a cervesejar sobre els darrers comentaris que hem penjat. No cal ni dir-ho!

5 comentaris:

Guillem Calaforra ha dit...

Xorbos! Què vol dir aquesta abúlia universal? Que ja no teniu ganes de debatre res? O és que tots esteu preocupats només amb l'euribor i la hipoteca?
Sobre el tema Frankfurt, la meua opinió és que el personal s'ha pres el negociet de quatre llibreters i quatre agències de representants literaris com la salvació de la pàtria. Que havia de vindre de fora, és clar, perquè tot ve de fora: la decadència de la pàtria i la salvació de la pàtria. Alienats que estem, mira tu. No tinc gaire res a dir ni sobre els atacs del jacobinisme (sia espanyol, sia alemany) ni sobre l'espectacle mediàtic d'escriptorets acomplexats i polítics mediocres --bé, en realitat uns i altres són uns polítics mediocres, i per tant això que he escrit és una redundància. Sí que em fa pensar tot plegat, però, en les dues cares del provincianisme. Una és la que remarcava Sciascia en un dels seus articles, la de creure que el que la província és tot el món i la resta només existeix com a terme de comparació. L'altra, que ell no veia, és la del topos del "Nord Enllà", on diuen que la gent és culta, lliure, neta, desvetllada i feliç, és a dir, que el món veritable és el de "fora", i que allò de "dins" només existeix si imita servilment el "fora" prestigiós o aspira a tenir-ne la bondadosa consideració. Ja em perdonareu la barroeria, però a mi (com diria Rubianes) "me la suda por delante y por detrás" tota la parafernàlia frankfurtesa quan un tros del "meu" "país" es va quedar sense TV3 ahir a les 22.30, perquè els esbirros de Mein Camps van clausurar el repetidor de la Carrasqueta amb traïdora nocturnitat. Com vosaltres comprendreu, davant agressions quotidianes i discretament gravíssimes com aquesta, les tonteries de Quim Monzó enfront de Carod bavejant em semblen una obscenitat insuportable. Per no dir res dels desgraciats de valencianets que anaven a besar els peus de Montilla perquè "s'ha recordat de les terres valencianes". Com podeu veure, hi ha coses que em posen de certa mala llet.

Guillem Calaforra ha dit...

Que hi ha algú?

Anònim ha dit...

Tranquil, aguanta la respiració que encara queda corda. Les lleis del Murphy ja diuen que quan una cosa va malament encara pot anar pitjor, i encara que ens puga semblar increïble, no ho dubteu, tot açò encara pot anar més malament, i us puc assegurar que s'hi han encabotat. També diuen que no durarà per sempre... no sé si ho veurem.
Allò de l'euribor no és cap trivialitat, i quan la manduca (poca broma) ocupa un dels primers llocs a la llista, totes les altres filosofies, tan respectables, queden una mica oblidades per a estones de major inspiració o desfici.
El "fet diferencial" no passa de la sutil anècdota i ja és ben paradoxal que pretenem un espai universal per a la nostra llengua (i/o cultura) quan ací mateix ens el neguen contínuament i quotidiana.

Però no voldria pas deixar un regust massa pessimista malgrat que ho tenim una mica magre. La societat civil no és suficient per fer canviar les coses (vegeu la darrera campanya electoral), en canvi els poders representatius establerts (partits polítics) que ho podrien fer (intentar-ho, almenys, amb una certa sinceritat, diria jo) no estàn per feina, o sí, però "a la seua manera". Ja diuen que a pagar-ho sempre "poca-roba".
Vaja, m'he enrollat per no afegir res de nou a la partida. Ho deixe.

Anònim ha dit...

Disculpeu, no pretenia sortir d'expòsit però crec que no he encertat amb les instruccions.

Guillem Calaforra ha dit...

Molt benvingut al cau secret dels Impossibles, Vicent! Lloats siguen els fats! Un senyal de la Divina Prominència! Hi ha vida en el món exterior! (Per cert, la teua cara em sona. Et faig el test d'Aurelio el forner o no cal? Una abraçada.)

Sobre optimismes i pessimismes, en fi, què et diré. Ara mateix em fa l'efecte que és més divertit i més relaxant pensar en l'euribor que no en la cultura, la democràcia o la condició humana. (Potser perquè sóc el penúltim marginal asocial que no té hipoteca ni casa, i que viu de llogat, i per això em sembla divertit. El Yusuf és un altre marginal com jo). Bromes a banda, aquest optimisme que ens caracteritza deu ser un efecte secundari de viure on vivim. O un dèficit d'endorfines. En fi, és riure per no plorar.