Ahir, al diari polonès per excel·lència (la Gazeta Wyborcza), hi anava una notícia de les que encrespen els cabells només d'imaginar-se l'escena: un iaio fuster de 65 anys, alemany de Berlín, va de "turista" (diguem-ne) a Auschwitz (com tants hem fet), i allà troba una foto que el deixa fet a miquetes. "Aquest home de la foto és mon pare!" El monitor pensa: mira, un que ha reconegut una víctima. Però el bon home s'havia adonat que el de la foto, son pare, era un dels que feien la "selecció", a la rampa de Birkenau, entre els jueus que sobreviurien com a mà d'obra esclava i els qui anirien directament a les cambres de gas. Ell només sabia que a son pare l'havien destinat a institucions d'eutanàsia com a assistent mèdic. No sabia que haguera estat en cap camp de concentració. I de sobte se'l troba en una foto, ni més ni menys, a Auschwitz.
Ací teniu la notícia de la GW:
http://miasta.gazeta.pl/krakow/1,44425,4750352.html,
i ací una d'equivalent que us he trobat en anglès al web dels Museus d'Oswiecim:
http://www.auschwitz.org.pl/new/index.php?tryb=news_big&language=EN&id=1404
No és un tema de conversa gaire divertit, és cert. Però els qui hàgeu vist la magnífica obra de Peter Sichrovsky Nascuts culpables (http://www.encadenados.org/n21/nascuts_culpables.htm) us podeu fer una idea de com resulta de xocant. Feu un exercici d'empatia i ja em direu si us pareix suportable...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada