Mondo cane (apud Eneko)

Molt claret, molt didàctic.

És una vella història

Bé, un dels temes de sempre (dissortadament): segons el baròmetre de lectura, el 45% dels espanyols no llegeix ni el diari, i el 31,4% no obre un llibre ni a hòsties. No diria jo que això explique els resultats electorals, per exemple, ja que conec lectors comprovats que són més burros que un solc d'herba, però almenys la no lectura explica moltes coses. Explica, per exemple, que Ejpaññia siga un dels països més cafres i maleducats d'Occident (la lectura no fa savis, sobre això ja hem parlat ací, però almenys sí que crea caràcter); explica, per exemple, que el pensament crític siga inexistent per aquestes latituds; explica l'antiintel·lectualisme atàvic "ejpaññiol", aquest odi a la intel·ligència (l'explica o n'és resultat? quina és la direcció de la causalitat?). En fi, supose que el més interessant i atrevit, i difícil, no seria establir els índexs de lectura de "loh ejpaññioles", uns índexs que ja sabem de tota la vida que són miserables; el més interessant, atrevit i difícil seria establir relacions de sentit i relacions de causalitat amb moltes altres coses, amb indicadors diversos de burrera i d'incivilització, o de descivilització.
Mireu la notícia en el Público i en l'Informe 2008. La lectura en Ejpaññia.

Capitalisme filldeputesc

M'ha arribat aquest missatge, que reproduesc integre, intacte i deixant l'autor en l'anonimat. No és cap broma ni cap rumor ni cap cadena estúpida. Convindria fer-lo circular. Ja jutjareu vosaltres mateixos, el debat queda obert.

"Amics, bon vespre,

Tenc, de moment (només de moment) una consulta a fer-vos.

Sóc client habitual, en el meu poble, d'una benzineria de l'empresa Repsol. També, cada dia, els solc comprar el diari. He fet una bona amistat amb el personal d'aquesta benzineria, gent agradable i eficient.

Fa un parell de mesos, un dels dependents em va dir, amb insistència, que li compràs una caixa de taronges: en tenien exposades tres o quatre. Li vaig dir que no, que jo en tenia de meves. Va insistir, evidentment mal a pler. Durant les setmanes que seguiren, cada vegada que hi anava, insistia als clients que els compressin taronges. Ni un que és un no en volgué comprar, i ho vaig trobar molt natural. A la fi, el dependent em va dir que l'empresa (Repsol) els obligava a vendre'n tantes de caixes cada dia i que, si no aconseguien un cert nivell de vendes, els imposava una multa.

Recentment, l'"oferta" de la benzineria s'ha ampliat a vi, oli, peces de formatge, saquets de llegum divers, etc. Ningú, que jo s`piga, no en vol comprar.

Mirent enrere, m'adon que el personal, aquests mesos darrers, ha estat molt nerviós i que es comportaven d'una manera diferent de l'habitual. I han acabat de confessar-me que Repsol els obliga a vendre una certa taxa de tots aquests productes i que, si no ho aconsegueixen, els multa.

L'estat del personal de la benzineria és deplorable. En pocs mesos els he vists mudar de caràcter. Dues de les persones estan en tractament psicològic. Estan tots sotmesos a una pressió insuportable. Un d'ells, que s'ho podia permetre, ha deixat l'empresa.

Avui horabaixa hi he anat a comprar el diari i els he trobats en un estat d'excitació extrema. M'han dit, amb por vertadera, que l'"inspector" rondava per la zona. Cal dir que, sovint, hi van diversos inspectors, que el personal no coneix, per aclarir, en secret, si el personal fa o no fa aquestes funcions que li han imposat (vull aclarir que no es tracta pas de la venda de benzina i gas-oïl), sinó dels productes alimentaris.

Cap d'aquests productes no és del nostre país: oli andalús, formatge "manchego", etc.

Mutatis mutandis, aquesta infàmia de Repsol em recorda la de France-Télécom, que, amb la pressió inhumana exercida sobre el seu personal, va provocar una cadena de suïcidis.

Bé, amics, ja veieu la cosa de què va. Qualque cosa cal fer-hi.

Us voldria demanar que féssiu un parell de passes per aclarir si, a la vostra localitat o pel vostre redol, les benzineris de Repsol estan sotmeses al mateix règim. A partir dels resultats, cadascú que faci el que trobi convenient i just.

Vos preg de fer córrer aquest missatge"

En moviment? És possible?

Què som En Moviment?
Som un moviment ciutadà d’acció política que vol reunir a totes aquelles persones que a partir de la reflexió, la reivindicació i la participació proposen un projecte de País Valencià avançat i modern i actuen en la societat per a aconseguir-lo.
En Moviment no és un partit polític. No es fonamenta en estructures jeràrquiques i opaques. És un moviment social que actua políticament per aconseguir els seus objectius. L'acció política té diverses formes de materialitzar-se i En Moviment no tanca la porta a cap d'elles.
La gent que formem part d'En Moviment procedim de diferents espais polítics, civils i socials, des d'una reflexió política i de forma voluntària sense que se’ns demane cap renúncia a idearis o militància: En Moviment és incloent, divers i plural i treballa en xarxa per a facilitar el suport mutu i amplificar la incidència del treball social que cadascú dels seus membres realitza en els seus àmbits habituals d’actuació i intervenció.
Els eixos del missatge de En Moviment són:
Poliètica: Defensem el control democràtic efectiu dels poders públics, transparència en la gestió dels recursos públics, pluralitat als mitjans de comunicació i dret a la llibertat d’informació, despolitització de l’administració pública, lluita contra la corrupció i el clientelisme, polítiques reals de participació ciutadana, polítiques de gènere, aposta decidida per la raó il·lustrada i la ciència.
Es tracta de generar un projecte polític de base local i comarcal encapçalat per la societat cívica, amb una càrrega d’innovació en participació i transparència insòlita en els partits polítics europeus del s.XX. Ha arribat el moment. Volem generar l’oportunitat, siguem protagonistes de l’evolució en positiu de la democràcia europea, entesa com la capacitat dels ciutadans de participar decididament en la pressa de decisions polítiques, trenquem les barreres que ens han fet creure inamovibles. Representem el canvi, entès no com la necessitat de governar sinó com l’oportunitat d’aportar quelcom nou, d’influir en positiu. Perquè bona part dels i les polítiques ens han defraudat i no donen les solucions necessàries per una societat nova, nosaltres, els ciutadans i ciutadanes, volem generar la nova política. Som l’antídot al segrest de la democràcia pel bipartidisme, perquè no és possible que una societat mediterrànea i plural com la nostra siga en blanc i negre. Perquè volem poder escollir en unes primàries, en les quals hi participem els ciutadans qui volem que ens represente, perquè calen llistes obertes que permeten al poble exercir el seu dret a vot en consciència més enllà dels interessos de les estructures dels partits.
Cohesió Social: Protecció i millora dels serveis públics: sanitat, educació, serveis socials i d’atenció a les persones dependents. Volem una atenció a la integració no clientelar de la nova immigració, una política d’habitatge orientada a garantir l’accés partint del parc d’habitatges buits. Per la conciliació real de la vida familiar i laboral, l’eliminació de la precarietat laboral, el dret a una renda bàsica, l’increment dels drets socials però també dels deures com a ciutadans. Perquè exigim polítiques reals d’igualtat d’oportunitats, de solidaritat, de responsabilitat.
Innovació econòmica i sostenibilitat: L’actual sistema econòmic basat en l’abús del recursos, la necessitat de consumir cada dia més i el creixement infinit ens ha portat a l’actual crisi econòmica i sobretot social reflectida en les actuals xifres inassumibles d’atur. Cal bastir un nou sistema econòmic i productiu que pose les persones per damunt dels beneficis, el treball per damunt de l’avarícia i els recursos naturals per damunt de l’abús. Per aconseguir-ho no podem posar pedaços a l’actual sistema, calen solucions valentes amb visió de futur, que generen una nova economia basada en les persones, la innovació i el medi ambient. Per això proposem que entre totes i tots donem resposta als debats oberts per: fomentar la indústria de la construcció sostenible i de les empreses d’energies netes basades en la recerca, aconseguir que l’agricultura valenciana siga rendible, generar planters d’empreses tecnològiques al voltant de les universitats, fomentar el consum responsable, les ciutats lentes i el decreixement, controlar amb fermesa les entitats financeres i l’especulació o com fer que les ajudes i prèstecs arriben als qui generen llocs de treball.
Glovalencianitat: aposta identitària pel País Valencià sense complexes, amb visió integradora. Perquè la nostra forma de ser del món és ser valencians i valencianes, alacantins i alacantines, elxans i elxanes, castellonencs i castellonenques... Som un poble, som un País En Moviment. Perquè defensem la diversitat lingüística i les cultures i volem relacionar-nos amb la resta de pobles del món des de la nostra forma de viure’l i veure’l. Perquè volem teixir lligams de respecte i cooperació entre totes les persones que conformem la humanitat partint de la riquesa que la diversitat aporta. Perquè entenem que no hi ha altra manera d’acabar amb les desigualtats i les guerres que amb el diàleg i la solidaritat cooperativa. Perquè volem ponts que sobrepassen les fronteres que ens separen. Perquè som plurilingües gràcies al valencià i volem seguir sent-ho cada dia més. Perquè creiem que hi ha una altra forma de repensar el món on totes les persones puguen dir la seva sense ser discriminats per cap prejudici. L’arrel vertebradora i punt referencial de En Moviment són les persones de les comarques, des de les quals entenem el País i la resta del món.

Gustavo, eres muy Bueno

No és per fer-li propaganda gratuïta a un tio merda que no se la mereix, no, Déu me'n guard, però vaja, més aviat per avisar i prevenir. Molts de vosaltres ja el coneixeu, aquest energumen. Es presenta a si mateix com a filòsof platònic materialista, i en algunes coses té rao, com ara en el fet que hi ha molts comentaristes de textos filosòfics però pocs filòsofs. També em sembla molt encertat que anomene l'actual president del govern espanyol "el pensamiento Alicia. Un presidente en el país de las maravillas" (títol d'un llibre seu). La gràcia del cas és que aquest ancià, càtedro jubilat a Oviedo, que els espanyols solen considerar com el seu filòsof més brillant i genial, és el mateix que després de presentar-se com a nacionalista español afirma que "Ser español es decir mucho, es muy metafísico, es una idea heideggeriana"; és el mateix que presenta la pena de mort com a "suïcidi assistit" en benefici del condemnat; la mateixa persona que ha actuat (i actua) com a filòsof de capçalera del programa "Gran Hermano", cosa perfectament coherent amb la publicació d'un llibre en defensa de la teleporqueria; és el mateix que afirma que "el matrimonio homosexual no está de acuerdo con la historia humana", naturalment. El gremi dels filòsofs, per a vergonya col·lectiva, continua fent reverències a un individu que, en una entrevista televisiva de fa uns anys, no tenia cap inconvenient a admetre literalment que ell havia estat idealista fins que Alemanya va perdre la Segona Guerra Mundial, i aleshores va deixar de ser-ho perquè una filosofia que perd una guerra no pot ser encertada (nota bene: seria interessant d'esbrinar què significa "idealista" en un argument com aquest...). Doncs bé, aquesta perla de la història del pensament mundial, aquest insigne Aristòtil de la Rioja, ens fa saber ara les novíssimes i profundes conclusions del seu logos insuperable:

-- "[El PP] como es afín a la democracia cristiana, tiene valores superiores", i per tant no és "fundamentalista demócrata".

-- "para mí, la Ley del Aborto es más corrupta que el caso Gürtel".

-- "la corrupción moderada es útil para la subsistencia de la democracia".

-- "Lo de izquierda o derecha son mitos desaparecidos".

Com que no vull que ningú m'acuse de traure les coses de context, ací teniu l'entrevista sencera. Si voleu un contrapès, llegiu aquest articlet del blog del Garí. No en dic res més, que ja ha quedat prou clar el que en pense.

Sant Antoni!

En aquestes dates tan especials, hem de tornar a velles tradicions i recuperar la nostra cultura de sempre. Per això, ací teniu els Goigs en llaor de sant Antoni Abat, autèntics, reals i verídics, tal com s'han cantat sempre. En aquest cas, en la versió d'Ontinyent.
Per si algú no enten la tipografia gòtica:
San Antònio ensalssa ensalssa al señor,
Porquera porquera un custo varón
Osso osso ossoberano San Antònio,
Arre arre arrepentido a tus pies
Assnos assnos assnos partícipes
De l'anca de l'anca de l'ancarnassión.

De tota manera, tal com passa sempre amb els textos importants de la nostra cultura (l'Odissea, la Ilíada, els Goigs de Sant Antoni, etc.), la transmissió oral origina certes variants, com aquesta que es canta a Murla, i que aniria molt bé per a fer el stemma codicum:

Oso,
Osoberano San Pedro!
Arre,
Arrepentidos a tus pies!
Asnos, Asnos
partísipes!
De l'anca,
de l'ancarnasión.
I danos i danos
un puro, un puro, ensendido
amor hasia ti.
Porqueres, porqueres
un santo
i un custo varón.

Que n'és, de gran, la nostra cultura tradicional!

"Polak potrafi"

Divendres, 18 de desembre de 2009, 21.45 h. Arribem a la nostra pensió, a Cracòvia, descarreguem les coses i posem el canal polonès de notícies, i em quede amb la boca oberta: han robat el cartell de l'entrada d'Auschwitz I (Oświęcim). Després d'un moment de sorpresa, la Marta posa cara de menyspreu i afirma: "Polak potrafi" ("un polonès és capaç de fer-ho"). La notícia fa la volta al món en qüestió de minuts. A fora hi ha -15ºC, un fred horrorós, no hi ha ni Déu pels carrers, i no em sé imaginar com s'ho faran per trobar el rètol infame que tanta història ha fet.
Passen un parell de dies, i ens assabentem gairebé en temps real que han trobat els lladres i l'objecte del robatori al nord del país. Els dies següents tot són versions del tema: que si ho havien encarregat des de Suècia, que si era per a algun neonazi escandinau, que si el comprador era un ric britànic que a través d'un suec va contractar els serveis de cinc "xoriços" polonesos...
Tinc tendència a relacionar les coses amb el seu context, a veure-hi indicis d'altres fenòmens. El més al·lucinant del cas és, probablement, el que deixa entreveure. Aquest estrambòtic robatori té, en el fons, alguna cosa de sacrilegi extrem. No sols perquè l'objecte robat és patrimoni històric de la humanitat, objecte (teòricament) protegit de la Unesco, etc. Sinó, sobretot, perquè la càrrega simbòlica és enorme. Auschwitz simbolitza la destrucció massiva i industrialitzada de la humanitat, la mort inimaginable de milions de persones, la vida humana convertida en pur material: la màxima deshumanització possible. Aquestes coses s'ensenyen a les escoles poloneses des de fa gairebé setanta anys, però es veu que les implicacions morals de tot plegat no han arrelat en la ment dels lladres. L'intermediari suec representa per a mi un enigma, un exemple de com la immoralitat té arrels a tot arreu, per molt civilitzats que ens pensem que són alguns països. Si el comprador britànic és un neonazi, no ens enganyem, això només explica el fet de manera molt parcial: de quina manera li aprofita, un material que no podria mostrar a ningú? I què té en el cap aquest presumpte multimilionari, quan es proposa apropiar-se del símbol de l'extermini?
Crec que els mitjans de comunicació han fet malament d'acusar de negligència els serveis de seguretat del museu d'Auschwitz. Aquest robatori s'ha produït precisament perquè sempre, fins ara, havia estat inconcebible, inimaginable. Sabíem que estem envoltats de fillsdeputa (amb perdó de les putes) potencialment criminals, però mai no ens hauríem pensat que calia defensar Auschwitz de la bogeria totemista dels pitjors. Almenys no fins a aquest punt. La protecció del museu internacional d'Auschwitz era laxa perquè, al capdavall, es basava en la confiança que aquest tipus de coses no entraven en els càlculs de ningú.
Jo, que sóc teòfob militant i que he heretat la idea weberiana de la "desmagificació del món", jo que tinc poca tirada a considerar sagrats els llocs i les coses, em vaig sentir ofès i ultratjat per aquest robatori. Em va semblar, i em sembla, que es va cometre un dels pitjors sacrilegis imaginables, d'aquells que en l'antiguitat concitaven la ira desfermada dels déus. I em fa l'efecte que darrere d'aquest afer s'amaga una realitat amenaçadora, que em produeix pànic i que, tanmateix, no sé com descriure. No em val que em diguen que exagere: Auschwitz és sagrat, punt. Aquesta violació física d'aquell espai que he arribat a visitar en cinc ocasions em causa horror.