El veritable idioma d'Euskadi

Genial exercici d'autoironia. Insuperable!!!

Un iaio molt respectable

A mi sempre m'ha caigut molt bé el senyor Edgar Morin. Per incitació d'Aracil vaig aconseguir Pour sortir du XXIe siècle, i conec indirectament La méthode i la Introduction à la pensée complexe. Pel que en sé, em sembla un filòsof amb els peus a terra, i una persona molt intel·ligent i molt afí. Avui en parlen al Diari Oficial del PsoE. Està bé. Proposa idees dignes de reflexió i debat. I la seua lucidesa de 87 anys fa por i enveja. Mare de déu! Tot un senyor, i pareix mentida que siga intel·lectual i francès: se li entén tot.

"Ja vorem, diuen els cegos...

... i no veuen mai". Aquesta dita popular és el resum més perfecte del que representa l'escepticisme. Venia a tomb perquè el mes passat vaig rebre un correu de Tonet, vull dir, de Toni Mollà, on anunciava amb bombo i platerets l'aparició d'una revista cultural, en català, i a la ciutat de València i el seu hinterland urbà. Eeeeeeeee????? Cultural, a València, i en català: contradicció insoluble a tres bandes, carambola professional. No pot ser. "Ja veurem quant de temps dura", vaig dir jo, i ho mantinc. Tonet hi creu molt (i no debades, ja que hi participa amb tribuna pròpia), però com que la cosa ha arribat al número 2 ja comença a ser inquietant. Vull dir, per a bé, és clar. La revista es diu Silenci, i jo vaig dir: "Tate!!! El títol no podia ser més encertat. I profètic."
Es reparteix gratuïtament per museus, cases de cultura, teatres i altres llocs de vici semblants. Té un tiratge de 10.000 exemplars. Xe! Però hi ha 10.000 persones cultes en aquesta ciutat i que parlen valencià? Em repetisc, a la manera de Bernhard: "Ja vorem...", però per la part que em toca faig publicitat a la cosa (si voleu veure-la només heu de clicar sobre aquest text). I és que, confirmat: hi ha gent per a tot. Fins i tot en els forats de civilització.

Què hay de nuevo, viejo? II part

Aquest tema està ja molt parlat, però és que aquesta foto que he rebut no té desperdici i us la volia ensenyar. Me l'enviat una companya i diu que és real i que està penjada en la porta de una de les sales de la biblioteca de la Universitat d'Almeria.

I jo ara us pregunte a vosaltres: si en les vostres facultats trobeu una nota com aquesta en la porta d'una biblioteca que faríeu? Passaríeu de llarg? L'arrencaríeu? Perquè el que a mi ja em termina de deixar de pedra és que passen les setmanes i la nota siga en el seu lloc: en la biblioteca d'una universitat!!!

Gombrys a Alacant

Amics, coneguts, saludats, patiers tots,

Aquest dissabte, i durant el V Simposi Internacional de Literatura Autobiogràfica que organitza la Universitat d'Alacant, faré una ponència a la qual esteu tots convidats. Ací teniu les dades:

DISSABTE 8 de novembre de 2008. Aula Miguel Hernández (Seu Universitària d'Alacant), 10.15 h:

Guillem Calaforra: "Observacions sobre el Dietari de Witold Gombrowicz"

Vingueu i ens divertirem una estona parlant de Don Vitoldo...

Pa qué disimular?

Esborronador: el president de la patronal considera que ja ni tan sols no paga la pena dissimular o endolcir la píndola amb eufemismes. Ho teniu ací. Mare de Déu Sinyor, ja arribem a tocar fons.

València, capdavantera

Sí senyors, capdavantera del tot. La ciutat i regne més destacats de les imperials Espanyes. Tota una munió de medalles en l'Informe Raxen del proppassat mes de juny. Som els millors, o almenys estem entre els millors. Quina quantitat de pàgines, quina pròdiga acumulació de raons per estimar la Dues Vegades Lleial i Coronada Ciutat del Túria y de las JONS! Us assegure que estic sorprès. Mireu-vos l'informe amb calma, i veureu que podem donar lliçons a la resta del món Accidental i Cristià sobre... la criança de l'espècie més destacada i predominant entre totes les espècies zoològiques valencianes. Mireu-vos-ho, és una recomanació cordial. És per sentir-se'n orgullosos! Primer premi, medalla d'or i grossa de Nadal, sí senyor.