dissabte, 5 de maig del 2012

Treient cireres del cabàs (i 2)

En l'anotació de l'altre dia us explicava que, a partir d'un comentari de Miłosz, vaig anar a parar al llibre de Borwicz sobre els escrits de les víctimes dels nazis, i que en el capítol dedicat als escrits dels infants vaig trobar referències encomiàstiques de Borwicz respecte de dos llibrets: un de Dawid Rubinowicz —que morí a Treblinka— i un de Janka Hescheles, que havia aconseguit fugir del camp de L'viv (el mateix que Borwicz anomenava «la universitat per als botxins»). Bé doncs, us acabe la història.

Quan vaig parlar a l'amic Francesc sobre els llibres esmentats, immediatament els acollí per al nostre projecte editorial. Per tant, vaig posar mans a la feina, vaig buscar-los per Internet i els vaig poder trobar: el del jove Rubinowicz, en una llibreria de vell polonesa, i el de Hescheles, en una dels EUA. Després d'encarregar-los, era evident que el següent pas consistia a aclarir el tema dels drets d'autor. Com que no sabia com fer-ho, el 13 d'abril vaig enviar una carta als documentalistes del Yad Vashem, el gran museu de l'Holocaust, a Jerusalem. Tardaren cinc dies, però em van respondre. La senyora Timorah Perel em recomanava de contactar amb Janina Altman, de la qual em donava l'adreça electrònica i el telèfon. "Supose que és la filla", li vaig respondre, en un correu en què li demanava també ajuda sobre el llibre de Rubinowicz. "No: és l'autora", em respongué. Em vaig quedar de pedra! Havia de contactar amb una supervivent, el llibre de la qual pensava traduir!

Vaig decidir que m'esperaria fins que arribara dels EUA el llibre en qüestió. Mentrestant, el de Rubinowicz ja era a les meues mans, el vaig llegir i vaig començar a traduir-lo. I el 23 d'abril, dia de la meua rentrée a la feina, abans d'eixir cap a casa m'arriba un correu en anglès: «La vostra carta adreçada al Yad Vashem referent als "Diaris dels infants i joves jueus: Hescheles, Janina" m'ha arribat a través de Timorah Perel. Sóc l'autora de Amb els ulls d'una nena de 12 anys. El meu nom és avui Janina Altman. Ha estat un plaer d'assabentar-me que esteu interessat a publicar el llibre i us hi done la meua autorització. El llibre es traduí el 2011 a l'ucraïnès i al rus. Hi he afegit un epíleg, escrit el 2010. Aquesta edició té també una interessant introducció de Yaroslav Hyrtsak, un destacat historiador ucraïnès. Per favor, digueu-me si estaríeu interessat per l'epíleg que vaig escriure recentment i per la introducció. Tinc traduccions de l'epíleg i el llibre en polonès, en rus i en francès, i la introducció en ucraïnès, en rus i en francès. Fa un any es va representar a L'viv una obra de teatre basada en el meu diari, per commemorar el 70è aniversari de l'ocupació de L'viv i el pogrom que hi tingué lloc el 30 de juny (hi van matar mon pare). En l'obra es van presentar els poemes que vaig escriure al camp de Janów. Us estaria agraïda si em donàveu alguna informació sobre el marc en què penseu publicar el llibre. Atentament, Janina Altman (Hescheles)».

En arribar a casa, el primer que vaig fer va ser respondre-li, en polonès, explicant-li tot el que em demanava i més. L'endemà em va enviar un correu que començava així: «Em resulta difícil d'expressar l'alegria que m'heu causat amb aquesta inesperada proposta de traducció dels meu records. Durant 60 anys ningú no va fixar-se en aquest dietari. La primera va ser Ada Diànova, que ara viu a L'viv. I ara, inesperadament, vós. M'alegre que el llibre de Borwicz fóra el detonant. I és una agradable sorpresa que puguem comunicar-nos en polonès». I tot seguit em feia saber que l'endemà mateix m'enviaria un paquet amb un exemplar original del llibret —en l'edició de 1946—, una còpia dels poemes, de la introducció i de l'epíleg, més un DVD amb l'obra de teatre. Des de llavors estem en contacte. Avui mateix m'ha arribat l'enviament, i m'ha pregat si seria possible d'incloure, en l'edició catalana, les mateixes fotos que apareixen en la traducció russa, que també m'ha enviat. Si és per mi, jo hi pose les fotos que li done la gana, només faltaria.

Actualment, l'agraïda senyora Altman (Janka Hescheles de fadrina) viu a Haifa (Israel). És doctora en química i ha treballat al Technion (Institut de Tecnologia d'Israel), a l'Institut Weizmann, a Munic... És, bé que es veu, una persona activa i generosa que, als seus vuitanta anys, escriu correus electrònics i signa manifestos a favor delsdrets humans a Gaza. De manera inesperada i sobtada, per la força de la curiositat, m'he trobat directament relacionat amb un fragment de la història d'Europa, amb un vincle viu amb la Xoà, amb el cor de la resistència antinazi als Kresy polonesos (els territoris orientals d'antic predomini polonès) i a la meua ciutat, Cracòvia. Una història sorprenent, sens dubte.

Ací teniu un petit documental sobre el retorn de la senyora Altman a L'viv, ara fa un any.

3 comentaris:

Exemplator ha dit...

Doncs enhorabona per la sort i l'honor de tenir contacte amb una persona així! Tant de bo el projecte arribi a fer-se real i ben real. M'ha emocionat i commogut tot el que contes, especialment la senzillesa en la manera de procedir i respondre de la Sra. Altman. Ja contaràs coses!

Guillem Calaforra ha dit...

Ho faé, certament, i per a la pròxima sessió del Patio presencial de segur que ja hi haurà novetats. La pura veritat és que aquesta bona senyora m'està donant una gran lliçó d'humanitat. I, tal com sol passar, el seu tracte és d'una senzillesa i una bonhomia que et deixen completament desarmat. Però diria que aquesta història de serendipity provocada per la meua curiositat té un aspecte que encara m'impressiona més que tota la resta: la manera com m'ha afectat l'alegria inesperada que he donat inesperadament a la senyora Altman. Això ja s'aparta del llenguatge descriptiu i entra directament en el món de la sensibilitat moral, que és com dir el món de l'art. El que ja no m'ha sorprès és una cosa que sé des de fa bastants anys: que les persones realment importants són molt més accessibles i cordials del que podríem imaginar (al contrari que els mamarratxos, que sempre et miren des de dalt). Siga com siga, en tota aquesta història que acaba d'encetar-se hi veig una lliçó humana més valuosa que molts i molts llibres.

Exemplator ha dit...

Entenc i subscric tot el que dius, també quant a la força encomanadissa o expansiva de l'alegria que li has causat -l'alegria rebotada. I, per descomptat, que la gent de debò valuosa sol ser sorprenentment accessible i planera. Ben cert!