dimecres, 12 de gener del 2011

Lectura de Różewicz


La setmana vinent espere poder penjar ja el meu comentari de lectura sobre Udols d'un llop de paper, l'antologia de poesia de Tadeusz Różewicz amb què inaugurem el nostre Club de Lectures Patieres (li podem donar un altre nom, si voleu). Per tant, si encara no heu aconseguit el llibre feu-m'ho saber per correu electrònic, si us plau. No espereu cap anàlisi erudita, ni un text llarg i prolix, ni res de semblant: de fet, el que interessa no és el comentari de partida, sinó les posteriors intervencions en el diàleg. És a dir, passar-ho bé. I, naturalment, el fet que uns quants amics llegim el mateix llibre més o menys alhora.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Apreciats companys,
que conste que he fet els deures (quin plaer de deures) una mica apressadament perquè em venia cap al Brasil i volia participar en el Club de lectura. Com li vaig dir a K, no tinc el libre amb mi i entre la calor i els mosquits, que m'han fregit, em trobe una mica neguitós àixí que aquestes són ara unes primeres impressions des de la vora de l'Araguaia per encetar el procés de "xerrada virtual".
En primer lloc em considere molt afortunat per tenir a l'Ínclit com a amic perquè si no, dubte que haguera pogut entrar en contacte amb la poesia polonesa. Tot i la seua evident força (i jo només he llegit a alguns dels més "populars": Herbert, Milosz,Zimborska i ara Rózewicz)ja sabem que la seua difusió és poc més que anecdòtica en el notre país lingüístic (N'hi ha un altre? això per a un altre moment).
El cas és que la primera impressió que m'ha produït la versió catalana del nostre amic Ysern és la d'una gran autenticitat, és a dir, que es lliura de l'encarcarament que pateixen moltes traduccions voluntarioses però dolentes. No puc opinar al respecte de l'encert de la traducció respecte a l'original (la traducció si encerta, ha d'encertar l'"esperit" i perdoneu-me que em pose romàntic però no trobe una altra expressió, potser siga la saudade), d'això ja ens parlara K. -tot i que com que coneguem el personatge ens en podem fiar-, però és obvi que la fluidesa de lectura del text català és brillant.Enhorabona!
El que més m'ha atret de Rózewicz així en un primer moment ha estat la sinceritat i la duresa de les seues reflexions sobre el fet poètic, aquella mena de combat entre l'amor per la poesia com a eina impresindible en la formació de la humanitat (almenys de la nostra humanitat)i el rebuig al joc de paraules inútil després del que ha passat a Europa i el que a ell li ha tocat de viure. Les seues crítiques ferotges a un determinat tipus de poesia oficial (convé llegir l'article del nostre amic a Serta) o pseudoavantgardista, fetes a la vegada en forma de poema molt leaborat expressen per a mi la seua condició de captiu de la poesia, de persona que tot i les seues posicions desencisades no se'n pot desprendre de l'esperança (o per què no? el plaer) que acompanya sempre el fet poètic.
I ja m'ature.Endavant amb els vostres comentaris!
Seu amigo o Jordi (pronuncieu Txordgi)

Exemplator ha dit...

Gràcies, Jordi, per obrir foc. M'agrada que la traducció et semble llegidora. Era important que ho fos. Cosa que no vol dir que la seva poesia siga de lectura fàcil, precisament -ni pels temes, ni pels continguts ni per la seva organització interna, etc.

En un altre lloc reflexionava jo sobre la nuesa de les seves paraules. La seva aspra nuesa. I pensava com afecta a la seva percepció el fetvque, en català -i, en general, en les llengües romàniques-, entre la nuesa de les seves paraules i els ulls del lector sempre d'interposen els vels de les preposicions i artcles. En polonès també hi ah preposicions, i determinants… però no pas un article a l'estil del nostre. I això, d'alguna manera, també m'influeix, segons i com, a l'hora de percebre certs continguts. Per no parlar de certa llibertat estructural -major- en les llengües flexives… Però, en fi, no vull anar-me'n per les branques. Calia intentar un català tan "petri" om l'original. I això no sempre és fàcil.

Sobre la segona part del teu missatge només diré una cosa: I tant que la resposta a la pregunta sobre la possibilitat de la poesia després de la tragèdia de la Segona Guerra és, per part de de TR, afirmativa! El problema, per a ell, no és tant si és o no factible, sinó quin tipus de poesia és factible. I el matís és molt important. Per això, en l'epíleg, he intentat donar tantes claus co he pogut i sabut trobar sobre la seva meditació al voltant del fet poètic.

Bé, bon primer missatge. Dues observacions ben interessants. Que et vaja bé per allà i vejam si aviat et tenim de nou per ací!

Francisco López Martín ha dit...

Hola, Exemplator.

Me ha resultado muy informativa tu intervención en relación con determinadas características del original difícilmente reproductibles en catalán. Quiero aprovechar para felicitarte por la traducción, aunque esa felicitación, al no saber yo polaco y no ser el catalán mi lengua materna, vale lo que vale. Ahora bien, como soy traductor y, a ratos, escribo poemas, no creo que mi juicio al respecto esté tampoco completamente exento de valor. No sólo las traducciones se aguantan por sí mismas como poemas, sino que, además, el lenguaje es de una sobriedad encomiable.

En relación con el primer comentario, el de Anònim / Jordi, a mí, personalmente, lo que más me ha atraído (llevo leídas dos terceras partes del libro y una tercera del texto final del traductor) ha sido la desnudez y hondura de muchos de los poemas, que logran dar una impresión casi intemporal. Concretamente, los primeros del libro, tan brutales a veces en los asuntos que abordan, me han entusiasmado. Un poema como "Que bé", por ejemplo, breve, conciso, cortante, casi sin imágenes, sin metáforas, remite a un paisaje interior y exterior absolutamente roto, desolado y desaparecido, que pone la carne de gallina. O "Caseta de cartes", con ese tono infantil que a mitad se convierte en siniestro y con apenas un par de símbolos casi universales (el rojo, el blanco) tiene un afecto atroz. Son poemas muy bien medidos, que no caen en la sensiblería ni en el tremendismo. En fin, me parece un gran acierto la edición de este libro y la elección como primera lectura de este club.

Exemplator ha dit...

Moltes gràcies. M'alegra que t'haja agradat. Per a mi, les teves observacions són valuoses perquè em fan pensar que el resultat se sosté com text poètic d'arribada, vaja, que és percebut com a tal tipus de text.

Si m'ho permets, per allò de no dispersar massa, passo a tractar en conjunt la teua resposta i la de K. en el nou fil que ha obert aquest darrer. Reitero el meu agraïment i la meua satisfacció.