dijous, 21 d’octubre del 2010

La granja humana y la ilusión de libertad

Aquest vídeo l'ha penjat en el Facebook un company d'Història al qual he invitat a participar en aquest blog. M'ha paregut molt interessant i pense que us agrdarà veure'l.

1 comentari:

Guillem Calaforra ha dit...

A veure. El vídeo presenta una fusió perfecta del repertori de llocs comuns de dos àmbits: (1) el pensament anarquista, i (2) la conspiranoia (o conjunt de "teories" sobre la conspiració universal de les forces del mal). Com que no compartesc ni un àmbit ni l'altre, en principi em deixa fred.
Sí que em sembla que és veritat, de tota manera, que un dels efectes de la unió entre el consum desbocat i la democràcia formal és aquesta ficció de creure que hom és "lliure". Mentira podrida: ix-te'n tu del paradigma dominant i veuràs la llibertat que tens! Més coses: les conspiranoies, per als tontos; però no oblidem que darrere de tantes i tantes decisions polítiques i econòmiques hi ha els interessos dels que es troben al capdamunt de la piràmide, i aquests tenen les seues estratègies i trucs que, naturalment, intenten que siguen secrets. Una altra cosa: fa temps que m'intriga l'ús i el sentit d'aquest terme misteriós, "el sistema". Sens dubte vivim en un "sistema", que és una manera d'organitzar i estructurar les relacions; ara bé, el nostre "sistema", per obra i gràcia de la divisió social del treball (Durkheim), ha esdecingut tan tremendament complex que la relació entre les nostres accions conscients i la forma mateixa del sistema ha esdevingut mediada, mediadíssima, indirecta fins a extrems incontrolables. En conseqüència, "el sistema" es nodreix del que fem, diem o deixem de fer cada dia, a cada moment, però entre el "sistema" i nosaltres hi ha tants mecanismes intermedis que n'hem de patir el funcionament sense saber com influir-hi. I en aquest, només en aquest sentit, accepte les argumentacions sobre "el sistema" com una mena d'organisme mític, aliè, invisible i omnipotent.
Dit tot això, preferesc l'argumentació mitològica, surrealista i fantasmagòrica d'aquest vídeo més que no la inconsciència suïcida de la benpensant "correcció política" que ens domina.