divendres, 30 d’abril del 2010

Barbàrie civilitzada

Us suggerisc de mirar això d'ací baix amb atenció. Què en direm, de la llibertat d'inconsciència? Aquest és un exemple de la cara fosca dels americans, tan profundament odiosa (i no diguem res de països àrabs on Els protocols dels set savis de Sió són un best seller permanent). Perquè després vinguen els irracionalistes malparlant de la Il·lustració: si és que encara no hem eixit de les cavernes!!!

7 comentaris:

Magister ha dit...

Increïble, però cert!

No he pogut estar-me d'agafar tot d'una la Bíblia per veure què hi ha a Job 40,13, mentre seguia l'estúpida cançoneta "Country" del barbut. Almenys en la Bíblia valenciana interconfessional de Saó s'especifica que la bèstia Behemot, a la qual es fa referència, és un hipopòtam; però clar, ja sabem que els sequaços del Papa de Roma són uns heretges evolucionistes que malinterpreten la paraula de Déu...

O siga, que els dinosaures carregaven llenya per als homes. Collonut! No m'estranya que el xiquet de roig que surt a l'inici del vídeo en un primer plànol faça ja cara de portar una arma a la butxaca, comprada per son pare en la fira dominical. La mirada (fixeu-vos-hi!) fa por: sembla que la treurà d'un moment a un altre i començarà a disparar-la contra tot Cristo. Així es forja una nació.

Guillem Calaforra ha dit...

Pense que una de les maneres més sensates de plantejar el problema és més o menys la mateixa que Voltaire en el Diccionari, amb les derivacions posteriors (D'Holbach i companyia) que ha tingut. És a dir: o bé la Bíblia és un text revelat, o bé és un text escrit per persones. Si la va escriure Déu (de la mateixa manera que els musulmans estan convençudíssims que l'Alcorà és obra d'Al·là), llavors l'opció més coherent i lògica és la més literal de totes, i la resta són componendes vergonyants. Per contra, si acceptem que és un text escrit per persones llavors deixa de tenir valor sagrat, i a la llarga deixa de tenir valor (tret del literari, és clar, i històric). Aquests subnormals prenen la primera opció, la de la màxima coherència, i la cosa acaba com acaba, és a dir, amb els dinosaures fent el paper de bèsties de càrrega. Bé, sí, ja sé que hi ha matisos, i que podeu respondre que es tracta d'un llibre escrit per persones però sota inspiració divina, però aleshores hauríem de dir en què consisteix aquesta inspiració, i és el tipus de problema que Plató no va saber resoldre amb tot allò de la "participació" del mon sensible respecte del món de les Formes, etc., és a dir, una eixida de bombero, una resposta que provoca més problemes que no en resol, una manera d'anar ad obscurum per obscurius. Ho dic per punxar, més que res. A mi, en definitiva, el que es veu en aquest vídeo en deixa com aquella musiqueta de Beethoven: "Paralitza".

Exemplator ha dit...

La veritat és que veient aquesta colla de subnormals... jo mateix comence a dubtar quant a l'evolució... Aquests no passen del nivell intel·lectual d'un protozou esclerotitzat...

Quant a les opcions que planteges, Guillelmus, segur que la teologia moderna té moltes opcions. El pensament cristià no és rigorós. Qualsevol cosa pot significar qualsevol cosa. Bàsicament a això es redueixen les vies interpretatives al·legòriques i tota la pesca. Efectivament, la Bíblia com a llibre escrit per homes sota la inspiració de Déu (o sia, ecrit per Déu a través dels homes) i per tant sotmès a marcs culturals i històrics. I això podria significar exactamanet el que volgués que signifiqués qualsevol teòleg orgànic. Hi ha una tendència de l'església a no corregir-se: corregeix les interpretacions, no les lleis, els dogmes, els textos. Els dogmes no poden deixar de ser dogmes, com els sants tampoc no poden deixar de ser-ho (em pregunto què deuen fer amb els sants llegendaris, com sant Barlaam o sant Jordi...). Ah, i els sagraments, una volta impartits, no els esborra ni Déu... En fi, ja saps com funciona un llenguatge tan fal·laç com captivador -en el sentit més negatiu del terme.

Melusina ha dit...

Primero de todo, quería decir que entiendo el vídeo a medias porque no sé inglés. Aun así, creo que entiendo lo fundamental del mensaje, lo suficiente para comprender por dónde va el tema que se trata en esta entrada: la interpretación de la Biblia.

Magister, los secuaces del Papa de Roma en la Biblia de Jerusalén aclaran en una nota a pie de página sobre Job, 40,13 que “se trata de una forma plural de una palabra que significa “bestia”, “ganado”. Esta forma puede designar la bestia o el bruto por excelencia, sin importar de qué monstruo se trate. De hecho, Behemot ha sido identificado con frecuencia con el elefante, o con el búfalo mítico mencionado en los textos de Ugarit. Aquí representa al hipopótamo, símbolo de la fuerza bruta que Dios controla, pero que el hombre es incapaz de domesticar.”

Me parece un tema muy interesante, pero también complicado, causa de mucha discusión entre los mismos teólogos cristianos (y no cristianos). Un tema que tú planteas, Guillem, de una manera poco rigurosa: utilizando argumentos de autoridad que no creo que lo sean para este tema; simplificando en exceso el problema, reduciéndolo a dos únicas posibilidades que, además, no tienen por qué ser excluyentes (reconeixes matisos, sort encara); dando la categoría de “más coherente” a la de los energúmenos del vídeo, es decir, a los fundamentalistas, precisamente, la interpretación que los secuaces de Roma rechazan; y finalmente, desacreditando la solución más acorde con la teología (escrito por personas bajo inspiración divina). En fin, Guillem, que esta entrada no te hace justicia. (És per punxar...:-)))

Exemplator, yo creo que eso de que cualquier interpretación es válida.... no es del todo exacto. No es que sea una experta en el tema, pero me parece que para la exégesis bíblica se han utilizado diferentes métodos a lo largo de la historia, pero nunca “que cada uno se lo monté como quiera”. Algunos de estos métodos son rigurosamente científicos, como por ejemplo, el histórico-crítico. Aunque hay más. De hecho el exégeta utiliza un conjunto de herramientas y métodos también que provienen de la semiótica, la retórica e incluso de la tradición bíblica y eclesial. En cierta manera su trabajo se parece al de un traductor, en cuanto a que no sólo se trata de traducir literalmente las palabras sino de encontrar su verdadero sentido.

En cuanto a que los sacramentos no los borra ni Dios, perdona, pero el matrimonio puede declararse nulo y el orden sacerdotal pude revocarse bajo dispensa papal.

En fin, que da pena que gente tan lista caiga en estos argumentos tan manidos como inexactos (huashuashuas...). Aquí tenéis un documento interesante sobre el tema: http://foroexegesis.com.ar/Textos_Magisteriales/interpretacion_de_la_biblia_en_la_iglesia.htm

Xe, que passeu un bon dia, jo me'n vaig a la platja!

Guillem Calaforra ha dit...

A mi, el que em sembla lamentable i penós és que a aquestes alçades de la història hi haja gent intel·ligent que es pren seriosament la teologia (la cristiana, per exemple), i que hi vulga barrejar el concepte de "ciència" ni que siga per la porta de darrere... I que en comptes de voler entendre que tot plegat es tracta de mites i historietes de jueus s'encaparren a veure-hi una inspiració divina. Per no dir res de la pretensió d'afirmar que hi ha interpretacions "correctes" (o "més correctes) i interpretacions menys "correctes". Que certa gent intel·ligent caiga en això em pot produir, segons el moment, ganes de riure, de plorar, o de mirar-m'ho amb absoluta indiferència i commiseració. Però vaja, la meua opinió no té cap importància.
Ah, i per cert, totes aquestes qüestions erudites sobre la Bíblia són molt interessants a nivell històric, per a entendre l'art, la literatura, etc. de la Cristiandat. Ara, d'ací a creure que darrere de tot això hi ha la veu de Déu, en fi, que no em facen riure (o plorar, etc.).

Melusina ha dit...

Bé, veig que la provocació a surtit efecte. En realitat no volia tant discutir como escoltar la teua resposta sobre tot això que hi he dit, perquè tinc els meus conflictes amb aquest tema que estem tocant. I per tant, la teua opinió sí té importància, en cas contrari, no et faria parlar.

Exemplator ha dit...

Melusina: Que hi haja mètodes de treball filològic i eidició rigorosa de textos no diu res al respecte de la interpretació i aplicació moral d'aquests textos. La filologia bíblica, de fet, sol ser de gran qualitat, però ací no em referia jo al problema intrínsec de l'edició de textos, sinó al grau de veritat/autoritat que se'ls vol donar en tant que orientació moral vàlida per a la interpretació del món. Discutir el sentit del mot referit a aquest animal, està molt bé i pot ser molt interessant (i, de punts interessants n'hi ha molts); donar-li el més mínim pes en el context d'una alternativa a la teoria de l'evolució, doncs, què vols que te'n diga...!

Quant a allò dels sagraments... diria que no és exactament com dius tu. Que jo sàpia, en rigor, l'anul·lació d'un matrimoni l'única cosa que fa es reconèixer que no ha existit el matrimoni com a tal, per uns determinats motius. Si hagués existit, seria inanul·lable. Veus la trampa? Suspendre el sacerdoci no implica que s'esborri el sagrament conferit. I, els batejats, quedem batejats per sempre més... Una altra cosa és que puguem, si volem, passar de la barca i del barquer; o, directament, apostatar, però això és ua altra història. A més, què més té... Molt probablment ja dec haver estat excomunicat sense ni saber-ho. Però, els sagraments, si et cauen a sobre, et taquen per sempre.