dilluns, 1 de març del 2010

Globalització i canvi climàtic

Webejant una mica* he trobat una referència a una entrevista interessant amb el biòleg Aramis Latchinian. Més enllà de si la seva postura al voltant del canvi climàtic és encertada o no, em sembla interessant aportar-la ací especialment per la part final de la seua intervenció, on denuncia com la globalització del canvi climàtic serveix per a esborrar la responsabilitat local dels governs, de les autoritats. Ull viu: no qüestiona el problema a la manera aznariana, crec jo -si bé ho dic sense conèixer el llibre-, sinó que intenta plantejar-lo des d'una perspectiva més aviat localista. De fet, aquest article -potser excessivament breu per a fer-nos una idea de les opinions d'aquest autor- m'ha fet pensar sobre la idea de globalitat. El conjunt de problemes locals d'un determinat tipus en fan un de global? Potser no. Aleshores, què volem dir exactament quan parlem de gobal? Que afecta tot el planeta? Que només es pot resoldre atacant-lo entre tots? Que... No hi tinc resposta. ja fa temps que li pego voltes a l'ús quotidià del terme, tan rebregat que comença a fer-se fantasmagòric... Que en penseu?

*La font de la meva trobada ha estat Alírica, un dels blocs de la Teresa Amat.

4 comentaris:

jortola ha dit...

A mi em pareix molt assenyat tot el que diu aquest senyor. I crec que jo no l'interprete exactament igual que tu, Josep. Diu ben clar que els predicadors de la crisi climàtica global (Al Gore, l'IPCC, un bon grapat de científics que viuen de les portades de premsa que generen) no tenen prou fonament científic per al seu discurs ("Alguna cosa no funciona, el discurs no té l'aliment tècnic que hauria de tenir, hi ha massa interessos que no són de preservació ambiental"). He seguit molt atentament la qüestió, sobretot d'ençà de l'esclat de l'escàndol del Climategate i els molts escàndols derivats (gairebé ignorats per la premsa del nostre entorn), i crec que té raó. Si això és coincidir amb Aznar, mira, són coses que passen.

El discurs catastrofista del canvi climàtic té molt poca base científica, i ara mateix està extraordinàriament qüestionat. A més, com que no hi ha manera de demanar responsabilitats i fa bonic, s'hi apunta tothom (Greenpeace, Rita Barberà, Zapatero i el papa de Roma). Pensament mítico-religiós més que pensament racional i científic. Jo crec que passarà de moda ràpidament, i probablement "mutarà" en alguna altra cosa.

I com diu Aramis Latchinian, mentre ens tenen entretinguts amb aquesta histèria global (tot és culpa del canvi climàtic: les inundacions, les secades, els huracans i la malària), no atenem els problemes ambientals reals, que són sempre regionals, mai globals, i que afecten qüestions com la contaminació o l'escassesa de recursos naturals. ¿Com hem d'enfocar els valencians els nostres problemes recurrents amb les inundacions, posant un ciri a sant Pachauri, o intentant ordenar correctament el nostre urbanisme?

És una qüestió apassionant per totes les implicacions que té: científiques, polítiques, sociològiques, de filosofia de la ciència... Espere ansiós el dia que la revista Mètode hi dedicarà un número. Però, ai, crec que tardarem a veure-ho. Hem fet tanta conyeta fàcil amb l'Aznar que ara ens costarà de pair.

Guillem Calaforra ha dit...

Siga dit des de la indiferència respecte de qualsevol militància ambientalista: crec que a la base d'aquest article hi ha un parell de fal·làcies més antigues que anar a peu. La primera, l'anomenat "fals dilema": pensar que categories com "global" i "local" són senzillament bipolars i antònimes, quan resulta que en temes com ara el sistema econòmic i l'aprofitament dels recursos una cosa i l'altra són inextricables. Com si la idea de l'impacte ambiental a gran escala fóra incompatible amb la pressió ambiental en àmbits reduïts; pur absurd lògic. La segona és un "ad hominem" tan bèstia que no mereix ni resposta: aquest senyor (com Aznar i Klaus, gens suspectes de bolxevisme) anomena "feixistes" els ambientalistes globals, i ho fa de la mateixa manera com Berlusconi anomena "agit-props" tots els seus adversaris, o igual com qualsevol energumen anomena "nazi" algú que li cau malament i té més poder que ell. És a dir, deixant de banda l'anacronisme ridícul, em sembla que anomenar-los "feixistes" perquè estan plenament convençuts d'haver-la encertada (com ell, per cert) no és precisament una argumentació pròpia d'algú que va de científic per la vida.
No jugaré el joc de presentar-me com a sabut sense ser-ho; em limite a constatar que els científics del ram, inclosos els més fiables d'aquestes latituds, semblen estar molt majoritàriament d'acord a assenyalar un origen antròpic de determinats canvis. Dir que això està "molt qüestionat" i que el consens majoritari és "feixista" em sembla "raonar fora del recipient", i sospitosament semblant, com a esquema de raonament, a altres formes de negacionisme (fa uns anys cert sociolingüista paranoic va voler convèncer el personal que, com que a Catalunya hi ha un consens bastant ampli sobre la llengua, els catalans són un feixistes... Jaq ho veieu, els disbarats tenen un aire de família). D'altra banda, seria molt ingenu i molt malpensat (o molt malintencionat) de creure que la pressió industrial dels darrers dos segles sobre l'ambient no ha canviat res a nivell de tot el planeta. Per a contrarestar-ho, es postula un ciclisme ad hoc, una mena d'etern retorn de les temperatures, que no té res a envejar a les religions més primitives. Si es tracta d'interessos, home, quina curiositat, precisament les multinacionals que més poder tenen en el món, i les que més han apostat per negar el problema "global", són les relacionades amb l'energia. I d'elles depèn precisament el 90% del nostre esquema de consum energètic, de la mateixa manera que en depenen tantes i tantes coses.
Ara bé, que la gent necessita una forma o altra d'ideologia a la qual agafar-se de manera fanàtica i religiosa, això no és cap novetat. Molts "ecologistes" són tan talibanoides com els seus adversaris. També aquesta gent té una necessitat imperiosa de dogmes i de teologies, en aquest cas laiques. En qualsevol cas, em semblen molt més perillosos i criminals els teòlegs del capitalisme sense límits (emmascarats de "desenvolupament sostenible [?] o no) que aquests fanàtics flower-power actuals. Sempre els preferiré a gent com els Aznar i similars: és una opció personal.
A mi no em sembla que posar límits a l'urbanisme salvatge, siga a la Marina o a l'Empordà, estiga en contradicció amb el fet de lluitar contra el mercadeig internacional del CO2, o amb el reconeixement de les conseqüències "grans" dels crims "petits", francament.

Exemplator ha dit...

Quan he llançat el tema, el meu interès no anava tant pel costat tècnic -com l'ha pres Fontdelhort- com pel fet de l'ús de l'adjectiu global. Estrictament parlant, me té absolutament igual si la tragèdia que patim es deu al famós rescalfament global, efecte hivernacle, etc., o respon a un canvi cíclic de temperatures, com sembla que s'ha produït en el passat, fins i tot en èpoques on l'influix de l'home era impossible. I això perquè assumeixo d'entrada que, encara que la contaminació derivada de la nostra activitat industrial pogués no ser-ne el detonant, el fet és que la destrossa ecològica que hem propiciat (pensem en l'Amazonia, en els nostres boscos, en l'urbanisme salvatge, etc.) ha de tenir, necessàriament, les seves conseqüències. Fins i tot una explicació no té per què excloure l'altra.

Ara, sí m'interessa la lexicalització del terme global. La idea que moltíssimes realitats que avui bategem amb aquest adjectiu, en realitat, sempre han estat globals. I també m'adono que aquest senyor té raó quan denuncia que la qualificació de global pot servir també per a tranquil·litzar consciències: "Senyors, això no és tan fàcil d'arreglar perquè és cosa de tots, pertot arreu està malament, etc". I mentrestant, continua desastre!

En economia passa tres quarts del mateix... Ja la crisi del 29 fou una crisi global i, que jo sàpiga, molt condicionada per aspectes especulatius... En realitat, la gran novetat de la globalitat d'ara és la màquina de vapor d'Internet, que empenta i accelera el procés per la facilitat amb què permet l'establiment de contactes i un determinat tipus de desenvolupament econòmic, molt més incontrolable, molt més escàpol. I això, evidentment, té unes conseqüències ecològiques també. Cert que la mateixa eina, com a eina neutra que és, també pot servir per a posar en contacte els qui hi poden tenir alguna cosa a dir i a fer per a redreçar el camí. O almenys hauria de ser així. Ergo, a què ens referim, de nou, quan apliquem aquest adjectiu? Pretenem vincular el cataclisme ecològic a la globalització o simplement dir que és un problema que ens afecta a tots?
Finalment, en aquest tema, com en tants altres, hi ha sempre postures tremendament hipòcrites. Hi ha qui, per exemple, ja s'està fregant les mans pensant en el desglaç del casquet polar i en l'accés als seus recursos... I, després, encara voldran fer-nos creure que la destrossa ecològica és vertaderament global, ens afecta a tots i ens sap molt de greu a tots... Més enllà de la realitat objectiva, sense adjectius, calfredantment esveradora, fa l'efecte que el sistema econòmic en què estem instal·lats prova de treure benefici tant d'una postura com de l'altra, de la, diguem-ne, ecologista, com de la negacionista. L'afany per produir por em recorda a alguns dels comentaris d'aquell article en què el Z. Baumann feia veure com els estats necessiten jugar la carta del terror com més incapaços són de satisfer les necessitats reals dels seus ciutadans. I, en dir això, que quede ben claret que no nego en absolut la realitat de la tragèdia ecològica que vivim, tingui els motius que tingui. Tragèdia que no estarà en vies de solució mentre mantinguem el sistema econòmic i el dsenvolupacionisme actuals. Però això és matèria per a un altre fil...

Guillem Calaforra ha dit...

Tot el que dius, Josep, com la intervenció anterior de Jaume, em sembla molt raonable. Hi afegiria algunes observacions, per escrúpol d'exactitud. El terme "globalització" i afins, que sembla que siguen una moda molt recent, la veritat és que en la sociologia occidental ja estan en circulació des de fa bastant més temps. A Cracòvia vaig trobar fa anys un llibre coordinat per Sztompka amb diversos articles, entre ells crec recordar-ne un de Smelser, amb abundosa bibliografia sobre la "globalització", que aleshores començava a usar-se per Ejpaññia i sembla que els bons sociòlegs ja l'havien analitzat i treballat més que l'hòstia. El que passa és que quan això passa a mans dels mitjans de comunicació, dels polítics, dels ideòlegs i de la gent que no sap llegir acaba esdevenint un mot per a tot i per a no res (en sociolingüística n'hi ha casos abundants: recordeu la famosa diglòssia?). En tots els gremis del saber n'hi ha, que acaben trivialitzats fins al pur ridícul, encara que no siguen tan populars: pensem en "neoplatonisme", per exemple.
En aquest fenomen de la "globalitzacions" hi ha molts factors, i Internet n'és només un altre, no el principal: hi ha la reducció de la relació producció/transport, hi ha la "deslocalització", hi ha els fluxos més o menys lliures de capital, hi ha les migracions a escala desconeguda fins ara, evidentment hi ha internet, hi ha la universalització de determinats patrons culturals (american way of life, etc.) i hi ha, probablement per damunt de tot això, l'extensió del model de consum energètic, l'imperialisme ideològic (estat nació, etc.) i el fenomen --encara no paït del tot-- del capitalisme esclavista de model xinès. Per tant, farem bé de pensar més aviat en termes de complexitat que no amb raonaments monocausals (cosa que ningú dels ací presents fa, afortunadament).
En qualsevol cas, i com que confesse que els flower power locals i globals tenen les meues simpaties encara que no hi combregue, crec que en comptes d'especular seria bo assenyalar exemples concrets i reals en què l'ecologisme o l'antiecologisme hagen negat o emmascarat les agressions "locals" en nom de les agressions "globals". Perquè aquesta negació o emmascarament és el que caldria combatre, i no substituir el monoteisme "global" pel monoteisme "local" ni nicieses per l'estil. Supose que si fos ecologista diria que un bon ecologista és global, local i el que faça falta (o, com deien els activistes fa uns anys, "pensa globalment i actua localment"). La planificació urbanística raonable, el control dels abocadors (radioactius o no) o l'ús primmirat dels recursos hídrics són tan importants com la pol·lució de CO2 que fan avions que creuen mig planeta, o com les fuites nuclears que surten de Pripiat' i van a parar a Oslo, o com els pesticides que van d'un lloc a altre sense mirar fronteres. Supose que qualsevol expert medioambiental amb dos dits de front afirmaria una cosa així.
Una altra cosa és que vulguem creure que l'abús de les paraules deslegitima tant les paraules com el que contenen, cosa que, en fi, molt assenyada no pareix. I, d'altra banda, reconec que sóc completament impermeable a hipòtesis de tipus conspiranoic universal. Em sembla que això no són hipòtesis sinó apoteosis. De fet, ja es veu que els qui més por tenen i fan sobre el canvi climàtic no són els estats, que prenen a disgust totes aquestes falses mesures que després no posen en pràctica, sinó els activistes medioambientals i els flower power en general, amb més o menys fortuna, de manera més raonable o més "fanàtica". Una cosa és que cerquem una bona salut terminològica i no parlar a la babalà, i una altra és que ens pensem que si s'abusa de les paraules és que ja no hem d'emprar-les (i aleshores l'opció més coherent fóra el silenci, perquè "tot llenguatge és abus de llenguatge", com deia aquell).