dimecres, 23 d’abril del 2008

Ortografia mortal

El Sebastià, patier de pro, ens crida l'atenció sobre aquesta notícia esgarrifosa:

"El punto de la letra "i" causa una tragedia familiar en Ankara
Un malentendido entre una ex pareja por la falta de caracteres apropiados para el alfabeto turco en sus teléfonos móviles desemboca en un asesinato y un suicidio
Ankara - 22/04/2008
El matrimonio formado por Emine y Ramazan Çalçoban decidió romper su relación tras pelearse. Emine, de 20 años, retornó a la casa de su padre, Hamdi Pulas. La pareja, sin embargo, no dejó de reñir tras la separación y las disputas continuaron a través de mensajes en sus teléfonos móviles. Ramazan, de 24 años, le recriminó un día a su ex mujer que siempre cambiaba de tema cuando se quedaba sin argumentos. Pero en muchos teclados de teléfono móvil no existe el carácter para la letra "ı" turca (i cerrada, que se escribe sin punto), por lo que Ramazan, en lugar de teclear "sıkısınca" (cuando te quedas sin argumentos), puso "sikisinca" (cuando te follan), cuenta el diario turco Hürriyet. Emine se tomó el mensaje como un insulto y se lo mostró a su padre, según figura en el informe de la investigación judicial del caso. El progenitor se enfureció e increpó a su antiguo yerno: "Nos has insultado, has mancillado nuestro honor. Estás tratando a mi hija como si fuese una prostituta".Cuando Ramazan fue a casa de su ex mujer y su antiguo suegro para explicarse, toda la familia Pulas se le echó encima y le hirieron con un cuchillo. Como venganza, Ramazan acuchilló a Emine hasta matarla y fue encarcelado por ello, pero se suicidó en la prisión. Ahora el fiscal exige una condena de 15 años de cárcel para Hamdi Pulas y otras dos hijas suyas por el "intento de asesinato" de Ramazan. La trágica historia fue publicada ayer por Hürriyet, que destaca en su información que el punto de la "i" en ciertas palabras de la lengua turca está causando "serios problemas" en el país."
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/punto/letra/i/causa/tragedia/familiar/Ankara/elpepusoc/20080422elpepusoc_2/Tes?print=1

Sort que som de lletres i sabem d'ortografia, que si no... Bé, ací teniu un exemple (que seria còmic si no fóra que ha acabat com ha acabat) d'allò que comentàvem sobre els malentesos...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

He intervingut una mica en el format del missatge perquè en el meu navegador es veia horrorós. EN entrar a modificar-lo, a més, eixia mamb lletres enormes. Crec que ho he resolt, però ja em direu.

Al marge d'això, he llegit a notícia aquest matí i he tingut la mateixa pensada de portar-la ací. M'alegro que ho hàgiu fet!

La notícia, mirada amb certa ironia, m'ha fet riure. Sí, a la millor sóc un poc cabró, però què hi farem: sembla una pel·lícula dels germans Marx. Ara, ja sabem que hi ha tragèdies que s'assemblen massa a pel·lícules -posem per cas allò de les torrs bessones...-.

Quan hi penses ja més seriosament, et passa pel cap que el fet no deixa de ser una conseqüència més de la famosa globalització, en termes de colonialisme cultural i telefònic. Ja em direu! Utilitza un artefacte inadaptat per a la pròpia llengua i... heus-ne ací les conseqüències.

Tot i així no ho puc evitar -a la millor és que encara no he desactivat la primera lectura del text-: de debò de debò aquest personatge no era conscient de l'amfibologia del que enviava...? A la millor ha estat una broma que se li ha escapat de les mans? Ni idea, Ens falten informacions. Ara, l'advertiment que el problema de la "i tancada" turca està provocant greus problemes... ja té collons. En fi, la veritat és que, en aquest context, això de posar els punts damunt les is... té tota una altra dimensió.

Anònim ha dit...

Home, això de la globalització és un topos que fa lleig... el que sí que és cert, en canvi, és que és un efecte de la complexitat del món lingüístic, existent molt abans que aparegueren els mòbils, i que representa un repte insuperable per a totes les tecnologies conegudes. Però bé, rotllos al marge: jo crec que en realitat és un efecte de la nul·la predisposició a escoltar l'adversari. El tio, el van atacar sense deixar-li explicar que era un malentès... o que era una broma... I, efectivament, un malentès o una broma només se'ns en van de les mans quan el nostre interlocutor no atèn a raons. Total: agressió, venjança, etcètera.
Però indubtablement l'encertes i tens més raó que un sant: és una història digna dels Marx!

Unknown ha dit...

Recordeu aquella anècdota que crec que vaig enviar a algú de vosaltres sobre els frares que havien copiat castidat per caridad quan copiaven la regla de l'ordre?
Imgagineu les conseqüències que durant segles ha tingut l'errada del copista (o traductor, no me'n recorde bé de com era exactament la cosa). Ara buscaré a veure si encara la conserve. Perquè era molt graciosa.
I aquesta fa riure també, no es pot evitar. Això és greu, eh? Se m'estarà pegant l'humor negre vostre? O seran les oposicions? Ai, quin perill!

Unknown ha dit...

L'he trobada:

Beneficios del metodo correcto: por qué no siempre hacer las cosas como siempre se hicieron, es la mejor
manera de hacerlo...

Un joven novicio llega al monasterio.La tarea que se le asigna es la de ayudar los otros monjes a transcribir
los antiguos cánones y reglas de la Iglesia. Se sorprende de que esos monjes efectúen su labor a partir de copias y no
de los manuscritos originales.

Va a ver al padre abad, le explica que si alguien hubiese cometido un
pequeño error en una copia,ese error se propagaría a todas las copias posteriores.
El padre abad le responde: Hace siglos que procedemos así, que copiamos a
partir de la copia precedente, pero tu puntualización es buena, hijo.
La mañana siguiente, el padre abad desciende a las profundidades del sótano del monasterio, una
cava donde están preciosamente conservados los manuscritos y pergaminos
originales y donde hace siglos que nadie ha puesto los pies ni los cofres que los contienen han
sido tocados.

Se pasa allí la mañana entera, después la tarde, después la noche,sin dar
señales de vida. Las horas pasan y la preocupación crece, hasta el punto en que el joven
novicio se decide a ir a ver qué es lo que pasa....Pañqa

Baja y encuentra al padre abad completamente ido, las vestiduras desgarradas, la frente ensangrentada,
golpeándose sin parar la cabeza contra los muros venerables.El joven monje se precipita sobre él y le pregunta: Padre abad, ¿qué le sucede?
AAAAAAAAAAAHHHHHH...! Qué pelotudos... ¡¡¡CARIDAD...!!! !!!CARIDAD...!!!
¡¡¡Eran votos de "caridad"... no de "castidad" !!!!!

Anònim ha dit...

Ací teniu una altra versió de la tragicomèdia turca, en anglès i amb fotos...

Isabel, estàs perduda: ara ja no podràs fugir de l'humor bèstia, he he he...

Això de "caridad"/"castidad", efectivament, havia estat circulant durant un cert temps. I és divertit.

Magister ha dit...

Doncs això: com vaig escriure ahir en un missatge privat a Guillem, els signes de puntuació són mooolt importants. I cada cop la gent els usa menys, com si fossen un mer afegitó estètic al text, del qual es pogués prescindir. La gent que escriu sms no els gasta, tampoc a casa nostra, malgrat que els nostres mòbils sí ens donen l'oporunitat de fer-ho. O és que us pense que significa el mateix "si vull follar, me'n vaig de putes" que "sí, vull follar: me'n vaig de putes"? Total, una coma ací o allà, dos puntets, un accent sobre una i... Jo als meus alumnes els dic que una coma mal posada és una falta ortogràfica tan greu (o més!) que una hac no posada. I si us fixeu en el llenguatge dels periodistes en la ràdio o en la televisió, us adonareu que tampoc no en gasten, de signes de puntuació. El que escrit deuria ser "Ayer Zapatero despachó con el rey. Posteriormente, en la Moncloa, tuvo lugar un consejo de ministros" és pronunciat com "Ayer Zapatero despachó con el rey en la Moncloa posteriormente tuvo lugar un consejo de ministros", amb la qual cosa un no sap si el consell de ministres fou en la Moncloa, en la Zarzuela, davant del rei, o com collons.Fixeu-vos-hi, fixeu-vos hi; pareu l'orella a com entonen les frases els periodostes de la ràdio i de la tele i veureu com tinc raó!