divendres, 29 de febrer del 2008

Qui és què?

A veure què penseu sobre aquesta discussió real de la qual he estat observador (no participant) internàutic (n'he eliminat els noms propis):

"AAA.- De feixistes i espanyols, n'estem fins als... Mireu la protesta del SEPC davant la visita de Fernández de la Vega al Campus dels Tarongers.

BBB.- Escolta A., quan parles de feixistes et refereixes al SEPC o al PSOE?
CCC.- Jo crec que és clar: és feixista qui té actituds feixistes.
DDD.- És prou clar.
BBB.- C., estàs fet un filòsof...
CCC.- Sí, m'he llegit La filosofia al tocador...
AAA.- A propòsit de l'acció del SEPC, si teniu temps i ganes, trobe que va bé llegir aquest article del Víctor Aleixandre. Com sempre, molt lúcid i amb més raó que un sant! On posa "Universitat Pompeu Fabra", podeu llegir "Universitat de València". I on posa "PP", podeu llegir "PSOE". Bon profit!
CCC.- Home, sense ànim d'allargar un debat que no porta enlloc, un grup d'universitaris que diu "Fora polítics de la universitat" i que es defineix com a independentista, és a dir, que pren una opció política, és com un bomber amb tendències piròmanes. D'això, se'n diu demagògia, i la demagògia és pròpia de corporativistes i de feixistes. Podia haver dit "Fora polítics que no compleixen les seues promeses", o "Fora polítics que només pensen en la universitat en període electoral", però
això que van dir...
D'una altra banda, "PP és la mateixa merda que el PSOE" entenc que és un eslògan que agrada als xiquets, que es queden molt pagats quan diuen paraules malsonants. Però d'arguments, no n'hi ha. És només un insult, o un intent d'insultar. Cosa típica també dels comportaments totalitaris: la desqualificació sense arguments. Ho diu l'article que envies: "Doncs bé, diguem-ho clar, democràcia és el deure de respectar
l’existència del pensament antagònic i el dret de blasmar-lo si s’escau." Mirem en el diccionari què vol dir "blasmar".
I si, damunt, una part dels lectors de la premsa identifica deu xavals halegres i kombatius amb l'esquerra, doncs espanta els votants d'una opció d'esquerra adulta i seriosa, que fa crítiques consistents i raonades. Impedeix que els que sí que volen fer política en facen.
Total, que dediquem-nos a les xavales, que això sí que és interessant.
DDD.- A., Em sembla que t'has apuntat a la política de "i tu més" per justificar allò injustificable.
Estic totalment d'acord en què "escridassar públicament un polític ...és un dret inalienable que té la ciutadania envers els representants que ella mateixa escull i als quals paga el plat a taula." Però quan la protesta es dirigeix contra l'exercici de la llibertat d'expressió i busca impedir la realització d'un acte polític aleshores es una actuació feixista.
Aquesta vesprada fem un míting a [...] de la coalició Bloc-Iniciativa-Verds. Seguint el teu criteri, el PP em podria enviar 50 persones a manifestar el seu rebuig als candidats que faran el míting i rebentar-lo totalment. Si seguim per aquest camí, cap partit que no siga el PP o el PSOE podran mai de la vida fer cap acte polític: aquests partits enviaran les persones necessàries que exercitaran aquest "dret inalienable" a rebentar qualvosevol acte que no siga del seu grat.
AAA.- D. i C., anem a pams, perquè m’esteu atribuint coses que jo no he dit. Jo no he dit que estiga d’acord a rebentar cap acte, ni de conya! Tampoc no he dit en cap moment que estiga totalment d’acord amb l’acció del SEPC: potser la segona part de l’eslògan no era massa encertat, però la primera sí: “Açò no és Espanya”.
En qualsevol cas, l’acció, senzillament, va ser un dret legítim i un acte de llibertat d’expressió mitjançant una pancarta. No van impedir l’acte i no crec que aquesta fos la seua intenció en cap moment.
A més, va tenir molta repercussió. Els van treure en totes les teles!
“PSOE i PP, la mateixa merda és”? Ja ho crec. I tant! Hi estic d'acord! Es poden agafar de la maneta en moltíssimes coses. Recordeu la merda d’Estatutet que tenim al País Valencià, mireu qui governa a Navarra, qui il·legalitza partits i impedeix que es voten partits abertzales, qui empresona i tortura els independentistes...
Els que insulten i desqualifiquen sense arguments són, sobretot, els polítics del PP i del PSOE. Només cal observar el que estan fent en campanya electoral. Hi ha cap altre partit, a banda del PPSOE? Democràcia? Demagògia? Vinga, va!
Au, estic d’acord a deixar-ho córrer i que ens dediquem a les xiquetes!"

Una ronda!

3 comentaris:

vicent f. ha dit...

Ja entrem al Regiment de la cosa pública?
A poques hores tanquen el bar i ens quedem fora.

Sobre les idees i definicions expressades al quasi-col·loqui de Cipión i Berganza, és una llàstima que el personal civil (ciutadania en general) no estiga obligat a fer "exercicis espirituals" o "tallers d'habilitats socials" (neutrals?) abans de la gran diada perquè potser amb els nervis de l'últim moment algú no tinga clar amb quins "conceptes" (digueu-li principis o valors) s'està alineant (De tota manera tampoc no cal recitar en veu alta el llibre "Kritik der reinen Vernunft", abans d'anar a votar, només intentar ser una mica conseqüent i no un "galitero").

Aquells que parlen semblen gent políticament compromesa i quasi diria d'estatus universitari. No m'imagine al quiosquer clavat en eixa pastoral però...encara que semblen filosofar al remat venç clarament la pragmàtica:
"Au, estic d’acord a deixar-ho córrer i que ens dediquem a les xiquetes!"
I potser d'això es tracte, sens dubte, tot aquest negoci.

Anònim ha dit...

A mi, el que m'interessa del cas (són tots ells de formació universitària, uns més intel·ligents que altres, uns amb idees més respectable que d'altres) és el joc que s'estableix al voltant de l'ús de "feixista" i de la seua definició. Cada vegada que presencie coses com aquesta recorde una frase de sant Leonardo (Sciascia, un dels meus patrons), en Nero su nero: "Il più bello esemplare di fascista in cui si possa oggi imbattere (e ne raccomandiamo agli esperti la più accurata descrizione e catalogazione) è quello del sedicente antifascista unicamente dedito a dar del fascista a chi fascista non è". Però, en fi, no sé què us sembla l'anècdota aquesta. S'hi poden afegir consideracions diverses sobre què és fer política, etc.

Anònim ha dit...

L'interlocutor "C" de la discussió ha enviat un correu titulat "Sense comentaris" amb el vincle següent: "Medio centenar de militantes de España 2000 revienta el mitin de ERPV en Silla". A mi em sembla un tema apassionant, si fem abstracció de l'anècdota en brut. Coses així apareixien en un vell articlet meu que alguns ja coneixeu, i crec que avui s'hi podria escriure un llibre sencer: Autòpsia del microfanatisme podria ser un títol...