diumenge, 27 de gener del 2008

Llengua i ¿pensament?

La nostra contertuliana Isabel ens envia aquest text:
"Mireu això que acabe de rebre. M'ha semblat molt graciós, i també molt curiós. La reflexió és interessant. En llegir el text he pensat que us podria agradar:
Curiositats lingüístiques...
Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem: 'gat vell' i 'gata maula'.
La sort màxima de la rifa és un masculí 'el gordo', allà, i un femení, 'la grossa', aquí.
De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui 'Mare (de Déu)'.
Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.
Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns ‘sinvergüenzas', mentre que els corresponents catalans són, només, uns'pocavergonyes'.
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.
Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples ‘buenos dias’ i ‘buenas noches’ diaris.
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí 'figa', mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.
Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la sinistra'(esquerra)....

Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista."

Hala, Sapirs i Whorfs i tota la patuleia, què teniu a dir del text que ha rebut la Isabel?

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs la veritat és que si una cosa tan grossa com la "concepció del món", o d'altres de tan metafísiques com "un comportament col·lectiu" i (horror!) una "psicologia nacional" (???) s'han de basar en coses com aquestes, deu ser que la "concepció del món", els "comportaments col·lectius" i la "psicologia nacional" són veritables banalitats. Com és el cas.
Perquè, francament, no veig la profunda visió del món que hi ha en l'oposició entre perro/gat o mosquita/gata en la fraseologia, o en el gordo/la grossa. Que jo sàpia, el tema de la virginitat de Maria és una obsessió del catolicisme en bloc. Ni "impuestos" és privatiu del castellà (vegeu el fr. "impôt" i el cat. "impost") ni "contribució" no és típic del català (busqueu "contribución" en el DRAE), a banda que tant en cat. com en cast. són més tradicionals altres mots (tributo/tribut, diezmo/delme, etc.). No veig per què hauria d'existir un correlat idèntic de "sinvergüenza" en cat., tot i que sí que hi ha "desvergonyit" ("sensevergonya" és sintàcticament marcià). Sobre tocar madera/ferro, no veig que això tinga una gran importància en termes de cosmovisió, perquè tan opaca és l'expressió castellana per als castellanoparlants (la superstició de la fusta com a matèria esotèrica) com l'expressió catalana per a nosaltres (reflex de la necessitat de portar pistola per defensar-se dels bandolers de camí ral). Quant a Navidades/Nadal, potser no anirà malament recordar que la forma de tota la vida en castellà és Navidad (Berceo), i que el DRAE diu "usado también en plural" (tot i que els mitjans de comunicació han optat per imposar de totes totes la versió plural). Respecte de buenos días/bon dia, en fi, no tinc explicació per al tema, però és obvi que és una expressió semànticament equivalent en totes les llengües, pel simple fet que és un enunciat performatiu i no pas informatiu. Huevos morenos/ous rossos? En el meu poble l'oposició és "normals/blancs... Quant a almeja/figa, és un exemple ridícul, tan ridícul com l'explicació que l'acompanya. Recordem senzillament "la clòtxina" i passem a una altra cosa. Hablar/enraonar és inepte, per tal com en català hi ha cinquanta mil sinònims més habituals que "enraonar". Entre ells "parlar", per cert. I a la inversa en el cas castellà. Finalment, adiestrar/ensinistrar és per a mi un pur misteri (no sols per a mi: Coromines no acaba de traure'n l'aigua clara).

En fi, que la llista d'oposicions aquestes indubtablement és divertida com a joc, però des del meu punt de vista no en podem extraure cap idea seriosa. Jo, quan vivia a Cracòvia, de vegades em trobava explicant les mateixes coses en dos, tres o quatre idiomes diferents, i ni canviava de psicologia, ni de nacionalitat, ni certament de punt de vista. el que importa és el que es fa, i el que es diu (que també és fer), no el simple fet de parlar. el que importa és l'acció, no pas l'instrument.

Unknown ha dit...

Evidentment, és tracta d'un joc graciós, sense fonament lingüístic, ni etimològic, ni res! A pesar d'això, la reflexió final: si canviar de llengua o adquirir-ne una altra, implica modificar o reestructurar el pensament, sí em semblava interessant.
Tot això de les relacions entre Lengua y Pensament, o sobre que aprendre una altra llengua et dóna una visió més ampla del món... Fins a quin punt és així? O es tracta només de una riquesa cultura i lingüística que no implica res més? Aquest és el tema, més o menys, sobre el qual volia saber la vostra opinió. En la línea en la qual parla el Guillem al final del comentari. Si teniu ganes, clar! Com sempre.

Anònim ha dit...

Sí, sí, és clar, ja et dic que com a cosa de xiste i tal va bé. Ens pot salvar alguna sobretaula, per exemple, i ja va bé. El que passa és que el qui ha fet el text sobre què parlem s'ho pren seriosament, i volia mostrar que això és una bajanada.
Bé, en el fons és tota la batalleta aquella del relativisme lingüístic, Sapir i Whorf, la "visió del món", els esquimals i els no-sé-quants noms que hi té la neu, etc. El problema dels lingüistes (i satèl·lits) és que es pensen que la seua professió és la més important del món, per això donen tanta importància a aquestes coses. Per a mi, la "visió del món" la donen els arguments i les experiències, les idees i els afectes, no pas les paraules ni la sintaxi. Entre les llengües hi ha matisos més o menys fins o grossos, però matisos. Entre "visions del món" hi poden haver abismes, galàxies, universos sencers. I si ens clavem en la polèmica sobre la traductibilitat i la intraductibilitat, uffff, tenim per a tota la vida...