dijous, 29 de maig del 2008

Més contra la dictadura psicopedagògica

Sí, ja sé que de l´educació i de la dictadura psicopedagògica ja n´hem parlat molt, però cal parar esment, per a agafar forces, en alguna bona notícia que va apareixent al respecte. Doneu-li una ullada a açò: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=68015

dimarts, 27 de maig del 2008

Presentació

Amics, a la secció "Divagacions" de la meua pàgina web trobareu tota la documentació, en pdf i en mp3, de la presentació dels llibres de Josep J. Conill. Espere que us agrade.

Herois?

S'ha parlat ací d'herois mediàtics, de La Rochefoucauld i de la desconfiança que susciten els esmentats herois (per a uns) i els qui els critiquen (per a d'altres). Estic completament d'acord amb el Magister que després de llegir les Màximes un ja no pot ser innocent i ingenu mai més, ni creure fàcilment en l'esforç desinteressat dels altres. Però, en honor a la veritat, potser seria bo dir que també La Rochefoucauld s'ha de llegir amb distància i perspectiva, i que al cap i a la fi va ser ell qui escrigué que "Notre méfiance justifie la tromperie d'autrui". No sé qui és el senyor Hitchens, i em repugna qualsevol persona que done suport a la guerra d'Iraq; però del que es tracta és de destriar si el que diu sobre la senyora Agnes Gonxha Bojaxhiu és cert o no, i en cada cas quines en són les conseqüències. A mi, l'autor de l'article no em preocupa, m'interessa el que diu sobre la que ell anomena "santa mediàtica". Santa no ho sé, però mediàtica indubtablement sí que era. I catòlica integrista sembla que també. Sobre la resta de coses, epokhé.
Bé, però el que m'interessa ací, com una puntualització al discurs rochefoucauldià del Magister (que compartesc radicalment: no debades vaig traduir bona cosa d'aforismes del temible François fa una pila d'anys), és indicar que sí que hi ha herois desinteressats, altruistes i discrets. El cas que més m'agrada és el de Nicholas Winton, un britànic que en 1939 va evacuar de Praga prop de 700 infants jueus, que va enviar a famílies segures d'Anglaterra. Vaig descobrir aquest cas fa un parell d'anys, al Canal 33. En acabar la Guerra Mundial, Winton no en va dir res a ningú i continuà fent la seua vida a Anglaterra. El 1998, la seua dona va trobar a les golfes de casa una carpeta plena de documents i cartes sobre el que havia fet Winton, i tot just llavors es va fer públic. A la televisió pública el van portar a un programa on, sense saber-ho ell, tot el públic present eren xiquets a qui havia salvat d'una mort segura. Si us interessa el cas Winton, a Internet hi ha abundant informació sobre ell. Se n'han fet pel·lícules i documentals. No sé què en diria La Rochefoucauld, però la veritat és que me la bufa: si el que es conta d'ell és cert, i sembla que ho és, ja us dic ara que el nomene Ciutadà Compatriota Honorari i Fill Predilecte de la Civitas Mei. Allà va un fragment de vídeo:

divendres, 23 de maig del 2008

El fascismo vuelve a Europa

La porra de Berlusconi
Italia apuesta por la mano dura para controlar la inmigración clandestina con penas de cárcel
23/05/2008 EL PAIS

Berlusconi prometió en campaña endurecer la política inmigratoria italiana, aun a riesgo de poner en tela de juicio los principios básicos del derecho comunitario, contrario a la criminalización de los sin papeles. Ha cumplido, con creces, su promesa en la primera reunión del Gobierno en Nápoles.
La elección de la capital de la Campania para la reunión tiene que ver con la grave crisis que afecta a esa ciudad desde hace meses, a cuenta de la falta de recogida de basura, un problema en el que está implicada la Camorra. El primer ministro ha tranquilizado a los napolitanos asegurando que "volverán las flores" y para ello ha decidido aumentar los vertederos, que serán vigilados a partir de ahora por las fuerzas del orden y eventualmente el Ejército. Nápoles ha sido escenario, por otra parte, al igual que Roma, de brotes de racismo contra los gitanos rumanos.
La solución de Berlusconi para la inmigración ilegal es el aumento de las medidas represivas: ha dado luz verde a una normativa que incluye la creación de un nuevo delito, el de inmigración clandestina, castigado con penas de entre seis meses y cuatro años de cárcel. Actualmente, hay cerca de 700.000 extranjeros en situación irregular en Italia. Es previsible que el proyecto de ley sea aprobado en el Parlamento, dada la holgada mayoría gubernamental en las dos cámaras. Y podría estar operativo antes de agosto.
El autor de la nueva normativa, que ha suscitado la protesta de la izquierda en el Parlamento Europeo, así como en el Consejo de Europa y ONG, es el ministro de Justicia, Niccolò Ghedini, el abogado personal de Berlusconi en las varias causas que tiene abiertas. Ghedini asegura que Il Cavaliere jamás aprobaría una ley sin humanidad. Sin embargo, el paquete aprobado más bien indica lo contrario: aumento de pena en un tercio en caso de otros delitos, expulsiones fulminantes, sanciones penales para quienes les alquilen una casa, dificultades para los reagrupamientos familiares, retención hasta 18 meses en centros de detención, etcétera.
Son medidas que en otras circunstancias habrían despertado grandes protestas en el resto de Europa. Pero, por desgracia, también la UE se está dejando contagiar por este clima contra la inmigración. Con el agravante de que esconde el endurecimiento tras el cinismo: ahora, se dice, no se trata de denunciar la política de Berlusconi, sino de contenerla.
http://www.elpais.com/videos/internacional/UE/acuerda/ampliar/meses/plazo/retencion/inmigrantes/ilegales/elpvidint/20080523elpepuint_1/Ves/

dijous, 22 de maig del 2008

Publicitat

En benefici del col·lega Conill, que no propi:


Això ja sembla una broma de mal gust. "Escriptor", sí... ho haveu vist, això? La mare que els va parir!

Donem les gràcies a la policia britànica...

Aquest tema connectaria amb un dels que ja hem tractat, però queda una mica lluny. Només com una nota d'actualitat, afegesc aquesta informació. Encara sort que, almenys, la policia britànica vigila per la nostra seguretat. Si no... Des de la pàgina indicada, us podeu descarregar els cartells de perill. De pas, podeu llegir els comentaris que en fan en Foto 36, el blog a través del qual he conegut aquesta informació.

dimecres, 21 de maig del 2008

More of the same

Després diran que som els teòfobs els qui no tenim principis morals... I és que al final em convertiran en radical. Mireu això: