divendres, 29 de febrer del 2008

Qui és què?

A veure què penseu sobre aquesta discussió real de la qual he estat observador (no participant) internàutic (n'he eliminat els noms propis):

"AAA.- De feixistes i espanyols, n'estem fins als... Mireu la protesta del SEPC davant la visita de Fernández de la Vega al Campus dels Tarongers.

BBB.- Escolta A., quan parles de feixistes et refereixes al SEPC o al PSOE?
CCC.- Jo crec que és clar: és feixista qui té actituds feixistes.
DDD.- És prou clar.
BBB.- C., estàs fet un filòsof...
CCC.- Sí, m'he llegit La filosofia al tocador...
AAA.- A propòsit de l'acció del SEPC, si teniu temps i ganes, trobe que va bé llegir aquest article del Víctor Aleixandre. Com sempre, molt lúcid i amb més raó que un sant! On posa "Universitat Pompeu Fabra", podeu llegir "Universitat de València". I on posa "PP", podeu llegir "PSOE". Bon profit!
CCC.- Home, sense ànim d'allargar un debat que no porta enlloc, un grup d'universitaris que diu "Fora polítics de la universitat" i que es defineix com a independentista, és a dir, que pren una opció política, és com un bomber amb tendències piròmanes. D'això, se'n diu demagògia, i la demagògia és pròpia de corporativistes i de feixistes. Podia haver dit "Fora polítics que no compleixen les seues promeses", o "Fora polítics que només pensen en la universitat en període electoral", però
això que van dir...
D'una altra banda, "PP és la mateixa merda que el PSOE" entenc que és un eslògan que agrada als xiquets, que es queden molt pagats quan diuen paraules malsonants. Però d'arguments, no n'hi ha. És només un insult, o un intent d'insultar. Cosa típica també dels comportaments totalitaris: la desqualificació sense arguments. Ho diu l'article que envies: "Doncs bé, diguem-ho clar, democràcia és el deure de respectar
l’existència del pensament antagònic i el dret de blasmar-lo si s’escau." Mirem en el diccionari què vol dir "blasmar".
I si, damunt, una part dels lectors de la premsa identifica deu xavals halegres i kombatius amb l'esquerra, doncs espanta els votants d'una opció d'esquerra adulta i seriosa, que fa crítiques consistents i raonades. Impedeix que els que sí que volen fer política en facen.
Total, que dediquem-nos a les xavales, que això sí que és interessant.
DDD.- A., Em sembla que t'has apuntat a la política de "i tu més" per justificar allò injustificable.
Estic totalment d'acord en què "escridassar públicament un polític ...és un dret inalienable que té la ciutadania envers els representants que ella mateixa escull i als quals paga el plat a taula." Però quan la protesta es dirigeix contra l'exercici de la llibertat d'expressió i busca impedir la realització d'un acte polític aleshores es una actuació feixista.
Aquesta vesprada fem un míting a [...] de la coalició Bloc-Iniciativa-Verds. Seguint el teu criteri, el PP em podria enviar 50 persones a manifestar el seu rebuig als candidats que faran el míting i rebentar-lo totalment. Si seguim per aquest camí, cap partit que no siga el PP o el PSOE podran mai de la vida fer cap acte polític: aquests partits enviaran les persones necessàries que exercitaran aquest "dret inalienable" a rebentar qualvosevol acte que no siga del seu grat.
AAA.- D. i C., anem a pams, perquè m’esteu atribuint coses que jo no he dit. Jo no he dit que estiga d’acord a rebentar cap acte, ni de conya! Tampoc no he dit en cap moment que estiga totalment d’acord amb l’acció del SEPC: potser la segona part de l’eslògan no era massa encertat, però la primera sí: “Açò no és Espanya”.
En qualsevol cas, l’acció, senzillament, va ser un dret legítim i un acte de llibertat d’expressió mitjançant una pancarta. No van impedir l’acte i no crec que aquesta fos la seua intenció en cap moment.
A més, va tenir molta repercussió. Els van treure en totes les teles!
“PSOE i PP, la mateixa merda és”? Ja ho crec. I tant! Hi estic d'acord! Es poden agafar de la maneta en moltíssimes coses. Recordeu la merda d’Estatutet que tenim al País Valencià, mireu qui governa a Navarra, qui il·legalitza partits i impedeix que es voten partits abertzales, qui empresona i tortura els independentistes...
Els que insulten i desqualifiquen sense arguments són, sobretot, els polítics del PP i del PSOE. Només cal observar el que estan fent en campanya electoral. Hi ha cap altre partit, a banda del PPSOE? Democràcia? Demagògia? Vinga, va!
Au, estic d’acord a deixar-ho córrer i que ens dediquem a les xiquetes!"

Una ronda!

dijous, 28 de febrer del 2008

La banalitat del mal...

Perdoneu que cite implícitament la senyora Arendt, però és que em venia al cap a partir d'aquest exemple superb d'humor negre... I és que els polonesos, de vegades, són la rehòstia... Si no fóra perquè són tan polonesos... Ai! Abans que em pose melancòlic, gaudiu-ne (cortesia de l'Exemplator):

dimecres, 27 de febrer del 2008

La fal·làcia del món virtual com a món "alternatiu".

NOTA PRÈVIA: Per problemes tècnics, aquest missatge l'he posat abans dins d'un fil. Ara, superats ja aquests problemes, el col·loque en un fil a banda... I una qüestió d'ordre: apareixerà signat per "Josep"... un dels pseudònims d'Exemplator, Josep-Antoni, i altres malnoms que fem servir dins aquest Pati...

===RECOPIO EL TEXT (i el modifico sobre la marxa)===

Pensava introduir aquesta remissió en un missatge a banda, però el sistema no em deixa. I, potser, millor així. Volia remetre-us a la lectura d'això en El País. És una pura anècdota referida al món del famós Second life, on sembla que es vol introduir un sistema de vigilància dissenyat pel govern dels Estats Units per tal de pescar-hi... possibles terroristes...!

La veritat és que mai no he entrat en Second life. No m'interessa gens... però trobo que ja és el summum això de la vigilància real en un món... ¿En quin món? ¿Virtual, irreal...? ¿Quin estatut correspondria a aquesta mena d'hipermon que, essent virtual, és del tot mimètic al de la, diguem-ne, "first life"? Per aquesta banda es podria obrir un nou fil al voltant del concepte de realitat en aquesta desballestada societat nostra. Si mireu això, hi trobareu l'essencial sobre Second life i les múltiples possibilitats de valorar-lo. Hi he arribat mentre buscava -sense èxit- una intervenció d'algú que deixava l'invent com un drap brut des que, només entrar-hi, havia volgut follar-se la primera noia virtual que havia vist i l'havien engegat a rodar: En què es diferenciava això de la vida real...? -es preguntava aquell blocaire-. He fet una recerca buscant "+sexo+second+life" i és impressionant... Si ja la idea d'un món virtual alternatiu em sembla de persones greument malaltes, que aquest món, a més, siga un reflex idèntic al real -ja comença a fer-me por utilitzar aquesta paraula- és de persones doblement malaltes...

En realitat, ja fa temps, quan vaig descobrir Internet i les primeres vegades que vaig xatejar, em vaig quedar bocabadat. Hi hagué un temps en què perpetrava relats i la, diguem-ne, fenomenologia del xat em va fer pensar molt... (i això, en mi, em pot menar fàcilment al món del relat). És curiós com la gent, d'una banda, juga a desinhibir-se des del pretès anonimat del xat i, d'altra banda, necessita vestir-se (emoticons, avatars, lemes, etc.) per a despullar-se millor. És pura teatralitat, un món on, a la fi, perden sentit conceptes com realitat, falsedat, virtualitat... Encara recordo que vaig començar -només al cap- un relat en el qual Ausiàs March entrava en un xat. Però era ell, en persona -en què???-, no algú amb aquest pseudònim... Ja sabeu, per allò del seu patiment derivat del concepte de pecat i cos com a realitats íntimament lligades, etc. Bé, tant se val, no us amollaré el rotllo demencial que em vaig inventar... El cert és que, malgrat tot, aquell món dels xats de fa no gaire -en Internet res no pot ser de fa molt...- s'ha quedat com una cagadeta de mosca al costat d'una caguerada d'elefant si el comparem amb el món de la virtualitat d'ara... I ja veurem d'ací a uns anys -tampoc no gaires!-...

Bé, tallo. Queda ací aquesta nota sobre vigilància real en un món virtual i sobre realitat de la virtualitat. Un batibull que aneu a saber si serà suggeridor! Quin laberint més absurd...

dimecres, 20 de febrer del 2008

Independències

Ací teniu una proposta de debat de Vicent F.:
"Açò, que pot semblar una notícia positiva (Kosovo segons El País), encara no ha acabat de quallar i no sabem si hi haurà conseqüències no tan positives. De moment ja ens van avisant que no ens fem il·lusions , però això ja ho veurem (http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2743312)."
Vinga, una ronda, que són quatre dies!

dissabte, 16 de febrer del 2008

Més sobre vigilància (novetat)

Al web del Patio Virtual trobareu un nou article, de Gus Hosein (London School of Economics), molt a propòsit de la megavigilància internètica: "Ells saben on sou". Una altra ronda, va: paga la casa!

dimecres, 13 de febrer del 2008

Contrareforma

Presente a la vostra consideració el següent text d´Enrique Gil Calvo: http://www.elpais.com/articulo/opinion/nueva/contrarreforma/elpepiopi/20080212elpepiopi_4/Tes

Definitivament, sembla que l´esperit il·lustrat ha de lluitar en múltiples fronts (serà capaç de no rendir-se?): al dogmatisme neoliberal se´n suma el vell dogmatisme religiós, exemplificat no únicament pel terrorisme islamista ni pel puritanisme nordamericà, sinó també pel catolicisme, el de tota la vida, vaja. Em sembla digna de reflexió la tesi que relaciona l´augment d´influència de la religió en política amb la decadència de les grans ideologies modernes, sobretot les d´esquerres. No sé a vosaltres, però a mi tot plegat se m´antoixa com la represa d´una batalla que semblava (quina ingenuïtat!) definitivament guanyada. És possible una política realment atea, desencantada, però raonable? O els qui en alguna ocasió hem cregut en aquesta possibilitat hem estat (o som) també víctimes d´una superstició, la superstició de la raó? Us llance aquests angoixats interrogants.