Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Ubi sunt?
Hic sunt!
Ubi sunt?
Busqueu els errors...
Hic sunt!
Arxiu del blog
-
►
2017
(2)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
-
►
2012
(27)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2011
(42)
- ► de desembre (6)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2010
(69)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (5)
-
►
2009
(49)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (6)
-
▼
2008
(79)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (12)
- ► de setembre (5)
-
►
2007
(12)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (8)
Bloc agermanat amb els de:
AUTOPUBLICITAT!!!
Patiers de pro
Els més constants
Ara mateix
Google Analytics
"Qui sap 'perdre el temps' s'acosta a l'eternitat" (Michel Braudeu, "L'Europa dels cafès").
6 comentaris:
Enric, això és una provocació per al Josep Antoni i per a mi... He, he, he... Per les nostres "raons personals" en l'assumpte... Que cabró, he he he... Yusuf, ens traiem les espases i al ataque!
...i sense pietat!
La veritat és que jo ja tinc una bona quantitat d'experiències racistes amb ciutadanbs de l'est -particularment amb polonesos-. I curiosament, la majoria tenen a veure amb un lloc on en treien bon profit, d'aquests ciutadans: d'una empresa que contractava poloneoss perquè li resultaven més rendibles que els "nacionals". Callo per no entrar en detalls ni , menys encara, al·ludir a una empresa que no sé si encara funciona...
La veritat és que, després d'haver-me carregat de "raons personals" durant algun temps a Polònia, n'he tornat salvant de la crema una línia positiva de comunicació amb aquell país. Positiva, que no pas "acrítica", és clar! I sí: de vegades m'he sentit també ofès quan algú ha generalitzat a l'estil de com comenta l'autora d'aquest article. I, d'altra banda, igualment m'he sentit cabrejat quan m'he trobat polonesos d'aquests que aporten llenya al foc amb posturs que cauen dins dels tòpics..., siga la del polonès papista i rosegaltars o siga la del polonès alcohòlic i amb una ceba perpètua... (totes dues són postures compaginables).
La veritat és que la relació entre "els de fora" i "els de dins" és tremendament complexa. I més encara si tenim en compte que "els de fora" `poden portar també les seves dèries contra alguns dels pobles també de fora que es trobaran a l'estranger. Penso ara en algunes anècdotes racistes que m'han contat en relacióa sudamericans/negres d'Àfrica com a immigrants a València!
Al marge d'això, el títol que hi posa l'Enric és una mica tèrbol... El racisme no és, en principi, conseqüència del totalitarisme. Ho són -o ho poden ser- els trets davant els quals la societat recpetora reacciona amb el racisme, que és una altra cosa. Ho dic perquè, partint del teu títol, m'esperava que l'article de la Zgustová fos diferent -m'havies despertat unes altres expectatives-. Potser, condicionat per haver acabat la lectura del llibre de Kapuscinski sobre Àfrica (en cast. trad. Ébano), m'havia vingut al cap el cas que narra ell dels liberians. El nucli d'esclaus negres americans, lliberts, que arriben al tros de país que els havien reservat a Àfrica, Libèria, i acaben poc menys que generant un sistema esclavista on mimetitzen de les gran ges dels blancs on ells havien estat precisament esclaus.
...en fi: món de mones, aquest nostre...
Estic d'acord amb tu, Exemplator: és un enunciat tèrbol, i que a més em sorprèn en una persona que coneix amb tant de rigor el que significa i no significa "totalitarisme". Però si ho mires bé, en realitat l'Enric encapçala la seua proposta amb un títol que condensa el punt de vista de la Zgustová, i que no és una declaració de principis seua.
Jo, al contrari que tu, m'esperava menys de la Zgustová, una senyora que és bona traductora i molt intel·ligent però que personalment, per coses que me n'han contat i per la seua actitud "endiosada" (que diuen en castellà) em cau fatal. I mira, en aquest article és molt subtil. Això que conta dels txecs que van per Madrid demanant perdó pel fet d'existir em sembla una anècdota personal que, convenient ment desenvolupada, seria matèria novel·lesca, o de tesi doctoral, o fins i tot un exemplum ben sucós.
La coda aquesta de "de l'Est" és, òbviament, un subproducte occidental de la Guerra Freda. El més graciós és que actua com un calaix de sastre impressionant, exemplificat per la mateixa Zgustová: tot és el mateix, russos, serbis, lituans, txecs, polonesos, etcètera. El personal d'ací és tan ignorant que confon Polònia amb Bòsnia (algú em va preguntar l'any 2000, quan vaig anar a fer de Dr. Livingstone a Cracòvia, si no tenia por d'anar a un país en guerra...). A partir d'aquesta premissa, no ens ha d'estranyar res: com que el personal no sap ni de geografia ni d'història... i ja tornem al tema de tots els temes, la debacle educativa. Val, passem endavant.
El que aquesta ignorància també el·ludeix, i ja té collons la cosa, és la realitat tremenda que la major part dels europeus "de l'Est" que vénen ací, molts d'ells titulats superiors, són precisament els més capacitats, dinàmics i treballadors d'aquells països, els millors d'allà. I es troben en una situació en què reben hòsties per un cantó (se'ls enveja i estan mal vistos al seu país d'origen) i per l'altre (ací són tots suspectes, tal com explica la Zgustová). Doble injustícia, que s'afegeix a la que van patir durant el comunisme. Una vida fotuda, i els imbècils ignorants d'ací encara els infligeixen maltractament simbòlic (això si no és que els antics botxins d'allà els exploten també ací).
Volia fer un comentari sobre el tema dels eslaus en concret, però, en fi... El que sí que em queda clar és que quan els d'ací menyspreen allò que ignoren, o quan els d'allà confirmen l'estereotip (que d'estereotip no té res, és un fet molt real...), o quan els antics esclaus es converteixen en opressors, jo hi veig patrons de comportament de sempre i per a sempre. I torna a pegar-li voltes al nano! Ja estem de nou en el folló aquell de la natura humana! Yuyu, yuyu!
Reconec que el títol que li he ficat no és l´apropiat: senzillament, el vaig escriure de pressa, sense pensar massa, més preocupat per enviar l´article que per altra cosa. No hi ha més història.
L'article de M. Zgustova suggereix moltes coses. D'una banda, em demano si l'arquetip del "mafiós" de la Itàlia meridional és gaire millor que els dels ciutadans "de l'Est". D'una altra, sorprèn que la sra. Zgustová no aprofiti l'ocasió per aclarir que Praga queda bastant més a l'oest que la civilitzadíssima i occidental Viena; és una puntualització que a molts txecs els agrada de fer.
I si, la ignorància espanyola sobre aquestes qüestions ja sabem que no té límits. Seria molt estimulant escriure un petit assaig sobre l'antieslavisme de què fan gala molts romanesos a la mínima que en tenen ocasió. Donar a entendre que Romania era tambe un país "soviètic", com fa Zgustová, trobo que peca d'inexacte: les relacions de tot tipus entre el règim de Ceausescu i l'URSS eren justes, justetes. Per cert, el sentiment col·lectiu d'inferioritat romanès té algunes mostres molt curioses. Una de les que més canten és contemplar com les plaques que indiquen molts carrers de Bucarest són còpies exactes dels típics indicadors, de color blau amb marquet verd amb un petit semicercle a dalt, de París. Ai, els succedanis de la grandeur!
Hombre, la culpa de lo que cuenta la señora Zgustova no es del totalitarismo comunista. Decir eso sería una memez. Cierto es que los que antes jodían a aquellas personas (servicios secretos, policía, etc.) ahora continúan jodiéndolas. Pero eso es todo. La ignorancia de los españoles sobre los eslavos es equivalente a la de los eslavos respecto a sus vecinos, a la de los europeos sobre los africanos, a la de los americanos sobre los europeos, a la de los chinos sobre "el exterior", y así sucesivamente. Nadie quiere saber nada sobre el Otro, y dicen los antropólogos que el etnocentrismo es el estado natural de todas las culturas. Si a ustedes les interesa cómo son los eslavos, o los rumanos, es porque son unos excéntricos, dicho sea con cariño (porque yo soy como ustedes). La mayor parte de la gente prefiere ir por la vida con cuatro ideas superficiales para juzgarlo todo y a todos. Lo cual tampoco implica necesariamente racismo ni xenofobia, porque a veces puede expresarse de maneras benévolas. No lo implica necesariamente, pero no queda tampoco muy lejos del rechazo del Otro. Cuatro ideas superficiales, ninguna curiosidad sincera y un poco de manipulación, y ya tenemos al perfecto racista xenófobo disimulado tras las frases del tipo: "yo no soy racista, PERO...". Pues así es la mayoría de la gente.
Publica un comentari a l'entrada