diumenge, 25 de desembre de 2011

Laboratori de lectures

La coincidència amb les insuportables festetes i tinglados del Nadal ha fet que l'anotació del nostre amic Exemplator haja passat sense pena ni glòria. Cosa absolutament lamentable, no sols per l'altíssima qualitat del llibre que comenta, sinó també perquè el comentarista és tan car de vore que hauria merescut una atenció més intensa. El Nadal, com sempre, ens ha fotut ben fotuts.

Al marge d'això, vull constatar amb tristesa la quantitat ínfima de propostes de lectura que ens han arribat per tancar el curs. Només dues persones hi han dit la seua. Però bé, com que ja hem après bé l'art de la resignació i la virtut de no tenir esperances, em limite a constatar-ho per desfogar. Però hi ha encara molts títols en cartera, i per tant els qui tenim ganes de marxa continuarem donant la tabarra i tenim combustible per a una estona ben llarga.

Ha aparegut una proposta que sembla molt interessant: els "cicles temàtics". Per exemple, dedicar un trimestre a llibres que presenten perspectives diferents d'una mateixa qüestió, o enfocaments formals semblants. Així, el curs que ve podríem dedicar tres mesos a "distopies", o tres mesos als totalitarismes, o tres mesos al fenomen de l'exili i el retorn, o tres mesos a l'escepticisme, o tres mesos a la crisi de l'educació, o tres mesos a les identitats, etcètera. Però també podem anar llegint coses desordenades com fins ara, si no voleu monogràfics. Queda plantejada la idea, i oberta al debat.

La llista completa de títols d'aquest curs, després de tots els arranjaments possibles, quedaria de la següent manera:


OCTUBRE
Werner SOMBART, Por qué no hay socialismo en los Estados Unidos. Palencia: Capitán Swing Libros, 2009. (Josep J. Conill) [comentat]

NOVEMBRE
Gustau NERÍN, Blanc bo busca negre pobre. Barcelona: La campana, 2011. (K.) [comentat]

DESEMBRE
Tony JUDT, Algo va mal. Madrid: Taurus, 2010. (Exemplator) [comentat]

GENER 2012
Zygmunt BAUMAN, Tiempos líquidos. Barcelona: Tusquets, 2007. (Francisco López Martín)
Versió catalana: Temps líquids. Barcelona: Viena, 2007.

FEBRER 2012
Stefan ZWEIG, El món d'ahir: memòries d'un europeu. Barcelona: Quaderns Crema, 2001. (Exemplator)
Versió castellana: El mundo de ayer. Barcelona: El Acantilado, 2002.

MARÇ 2012
José VIDAL-BENEYTO, La corrupción de la democracia. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2010. (K.)

ABRIL 2012
Tzvetan TODOROV, El jardín imperfecto. Barcelona: Paidós, 1999. (Francisco López Martín)

MAIG 2012
George STEINER, Extraterritorial. Ensayos sobre literatura y la revolución lingüística. Madrid: Siruela, 2002. (K.)

JUNY 2012
Ulrich BECK, La mirada cosmopolita o la guerra es la paz. Barcelona: Paidós, 2005. (Josep J. Conill)

JULIOL 2012
Jordi SEBASTIÀ, El parany cosmopolita. Catarroja: Afers, 2004. (K.)

----------------------------------------------------------------------------

Ja podeu entreveure que els darrers dos títols són un primer experiment "monogràfic", però la tria de l'últim té, a més, un sentit afegit: aprofitar que l'autor és el nostre amic, contertulià i alcalde Jordúnida, històric patier i singularíssim personatge que tant apreciem. No crec que tinga moltes possibilitats de participar en el debat, però almenys contribuirem una mica a la polèmica a què ell vol incitar aquesta societat "en perpètua somnolència digestiva", com deia el vell falcó.

Com sempre, és desitjable que el comentari inicial de cada llibre vaja a càrrec de la persona que l'ha proposat, i que el penge per al debat l'última setmana del mes.

Si teniu contrapropostes, protestes, queixes, preguntes, dubtes, pecas, granitos, varices, endavant.

5 comentaris:

Josep J. Conill ha dit...

Realment, lamento molt no haver pogut dir la meva en el debat sobre el llibre de Judt que va incitar l'Exemplator. Sobretot perquè ja el tenia llegit i anotat i crec que podria haver aportat algun matís o alguna nota lleugerament discrepant a les coses que s'hi van dir. Però, les coses vénen com vénen i a hores d'ara estic molt atrafegat enllestint el text del meu pròxim llibre, que hauria de lliurar als editors per al 15 de gener, així com un article que tinc sol·licitat per a una mica abans. La culpa ho ha estat del Nadal, doncs, sinó que vaig de bòlit.
De totes maneres no renuncio a penjar en un futur al blog les meves notes sobre el llibre de Judt, si és possible comparant-les amb algun altre text complementari, com ara La cuestión sueca, d'Olof Palme (Madrid: Cambio 16), o contrastant-les amb una obra de significació contrària, com Camino de servidumbre, de Friedrich A. Hayek. Confio que a partir de mitjan gener la meva disponibilitat de temps serà molt major. Ja ho veurem, creuem els dits...
En qualsevol cas, pel que fa a les lectures proposades i a l'eventualitat d'encetar cicles monogràfics, podeu comptar-hi amb la meva completa (i inquebrantable) adhesió.

K. ha dit...

Josep, ja saps que els fils de discussió continuen oberts, i en el pitjor dels casos sempre se'n pot obrir un de nou. En aquestes dates tothom va com cagalló per sèquia per una raó o per una altra, de manera que no ens ha de sorprendre el silenci de ningú. Ho constatava més que res per desfogar, i en part també per provocar. Espere que totes aquestes ocupacions d'escriptura donen fruits aviats, uns fruits que indubtablement seran bons i dignes d'atenció!

Jordi ha dit...

Hola a tothom!
Em reintegraré amb les meus limitades possibilitats al club de lectura, entre altres coses perquè ja m'he llegit el llibre de Bauman, de fet els ho vaig fer llegir als meus alumnes. I per què? em pregunten, si som de periodisme.. doncs perquè ho dic jo que sóc el professor, i punt. Res com el prinicpi d'sutoritat, ai Bolonya, quant de mal estàs fent!
Una abraçada!
P.S. Compartesc el que dius sobre Ndal, però el tal papa Noël m'ha deixat una bici collonuda!

Uno que pasaba por aquí ha dit...

A mí me es indiferente el formato de los monográficos, entre otras cosas porque, posiblemente, lo más realista sea que yo intervenga un mes sí, un mes no, salvo que el título del mes "libre" me suscite un grandísimo interés. De modo que no tendría sentido por mi parte decidir a este respecto. Por cierto, me alegro mucho de ver un Steiner por aquí: estuve a punto de proponer alguno pero, una vez más, compruebo que nos hemos leído el pensamiento.

K. ha dit...

Així les coses, podem continuar igualment sense monogràfics. No fos cas que algun contertulià no sentís gens d'atracció per un tema monogràfic i tinguem el seu silenci durant tres mesos...
Per al curs que ve ja van apareixent coses. La recent traducció de Tocqueville a càrrec de Jaume Ortolà, o la reedició en Alianza del famosíssim clàssic de Ruth Benedict (introbable durant dècades) són algunes de les propostes que agafen embranzida, per exemple. Crec que ens hem situat en una dinàmica molt satisfactòria, i això és bo. Quant a Steiner, jo diria que és un veritable tesoro de contento y mina de pasatiempos, i seria bo reincidir-hi més vegades. Hi ha "en cartera" moltes més coses, totes atractives: Sloterdijk, Žižek, Said, etcètera. Mentre hi haja salut...