dijous, 27 de maig de 2010

... va engegar la seva música d'assassinat.

Tornem a Kafka, doncs. Abans de pensar en altres coses, em decidesc a penjar aquí el text següent, que trob deliciós i em suggereix moltes coses sobre la màgia (i la punyeteria) de les traduccions. És una nota a peu de pàgina d'un article sobre traducció/reescriptura poètica a càrrec d'Arnau Pons, a qui ja ens vàrem referir en el debat anterior. (En trobareu la referència exacta al final.)

====================

"Vegeu: Franz Kafka, El procés. Traducció i pròleg de Gabriel Ferrater (Proa 1991, p. 62): «Al mateix moment, un gramòfon que s’havia gastat per barris millors va engegar la seva música d’assassinat.» Amb «música d’assassinat», com qui diu «música de vals», «música de por», «música de dibuixos animats» o «música de suspens», un pensa en la banda sonora d’una pel·lícula pròpia del gènere o en unes notes d’intriga. La frase de Kafka (segons l’edició de Brod, que coincideix amb l’edició crítica dels manuscrits) diu: «Eben begann ein in besseren Stadtvierteln ausgedientes Grammophon mörderisch zu spielen», en el sentit que el gramòfon en qüestió, de tan deteriorat, va començar a sonar —textualment— d’una manera mortífera. La traducció francesa de Bernard Groethuysen (París, Gallimard, 1957, p. 91) es decanta per una expansió grandiloqüent (és evident que no s’ha entès l’alemany): «Au même moment, un gramophone, qui avait usé sa première vigueur dans des quartiers plus luxueux, entonna un hymne vainqueur.» La castellana de R. Kruger (Madrid, Edaf, 1987, p. 77) no s’embala menys: «Al mismo tiempo empezó a sonar un gramófono, que sin duda había conocido mejores tiempos en barrios más adinerados, con tal estrépito, que hería los tímpanos menos sensibles». La d’Isabel Hernández (Madrid, Cátedra, 1989, p. 96) és la més arranada: «Al mismo tiempo un gramófono, envejecido en barrios mejores, comenzó a sonar de un modo criminal.» José Rafael Hernández Arias (Madrid, Valdemar, 2001, p. 376) combina les dues anteriors: «En ese momento comenzó a sonar un gramófono de un modo criminal: era un viejo aparato que sin duda había conocido tiempos mejores en un barrio más elegante.» La de Miguel Sáenz (Barcelona, Debolsillo, Galaxia Gutenberg, 2003, p. 46), que segueix l’edició crítica dels manuscrits, interpreta el «mörderisch» i se salta inexplicablement —una badada?— un bon tros de la frase original: «En aquel momento, un gramófono comenzó a sonar ensordecedoramente.» De Ferrater a Sáenz tenim diversos exemples de reescriptura poètica. Compte: faig servir el terme «poesia» i «poeta» en el mateix sentit que Benjamin, quan parla de Kafka com a «Dichter» —en alemany no sorprèn."

PONS, Arnau (2005): “La reescriptura poètica?”. Reduccions. Revista de poesia, 81-82 (Vic), p. 113-155 (nota a la p. 117).

5 comentaris:

K. ha dit...

Guau! Una veritable perla. Ho sent molt pel Ferrater, però "música d'assassinat" és una pífia digna dels annals anals. "Un hymne vainqueur" és ja per a nota, una traducció perpetrada a base de barrejar maria amb whiskey de bourbon. "Con tal estrépito que bla bla...", bé, aquest tenia ganes d'escriure el Quixot pierremenardianament. El que més m'intriga, perquè em sorprèn en algú tan prestigiós i sabut, és com el senyor Sáenz opta per una versió tan xorra: "ensordecedoramente". Incomprensible. Per no dir res del segment que es menja per berenar. "De un modo criminal", sí senyor, "de manera criminal", Kafka diu això i no pas altra cosa. Tan difícil era?

Exemplator ha dit...

Sí, la veritat és que sorprèn que hagin ensopegat tant en aquesta pedra. "Mörderisch" és un adverbi, indica la manera com sona el gramòfon... "D'una manera criminal" em sembla perfecte. No la tocaria (encara que, en un primer moment havia pensat "d'una manera assassina").

K. ha dit...

Completament d'acord. Jo també havia pensat en "de manera assassina", però clar, després et pares a pensar i dius: a veure, com diríem això si fos un discurs "natural", improvisat? I la resposta és clara. "Vaig anar a aquell concert, i la manera com tocaven em va parèixer criminal". Clar, que també podríem dir: "Van assassinar Schubert", però aleshores ja se'ns esfuma la substitució de l'adverbi. Francament no entenc com és possible que l'hagin cagada en una frase tan elemental.
Ara bé, una altra discussió, i que donaria per a llarg, seria quina estructura sintàctica òptima li trobem a "ein in besseren Stadtvierteln ausgedientes Grammophon"... Fem una subordinada an Ort und Stelle, la disloquem, o què...? Però el tema no era aquest, certament.

Exemplator ha dit...

Home, la frase que dius té la complicació pròpia d'haver de traduir estructures participials molt desenvolupades. La veritat és que sempre he envejat la facilitat que tenen certes llengües flexives per a elaborar aquest tipius d'estructures de tanta precisió (les vaig conèixer en el grec clàssic, admirable, en aquest sentit; l'alemany fa goig també i el polonès ni te conte...). Clar, les nostres llengües són tan dissortades... És que això d'haver perdut la declinació... Ja em diràs, què hauria costat... Bé...

El que em sorprèn, en qualsevol cas, és que totes les traduccions oferides opten per una expresió molt elaborada, molt retòrica: "Au même moment, un gramophone, qui avait usé sa première vigueur dans des quartiers plus luxueux" (!!!). I les altres, més o menys, van pel mateix camí. Per què no optar per una cosa més planera:
A) ...començà a sonar, de manera criminal, un gramòfon que ja havia estat utilitzat en barris millors...
B) ..., utilitzat en altre temps en barris millors,
C) o, si volem optar per una versió més literària (però sense arribar als excessos de dalt): "...que havía conegut barris millors".

L'opció C) la bandejaria del tot, perque s'allunya massa de l'original. Les altres dues opcions les proposo únicament com a vies de treball, com a orientacions. Però vaja, tot i que la proposta és provisional, em sembla més encertada que la verbositat d'altres solucions...

Val a dir, però, que les meves propostes encara no expressen del tot, potser, el sentit del prefix "aus-" de "ausdienen". Però m'esimo més fer-hi curt que passar-m'hi de llarg. De fet, ara no ho puc comprovar, pero "ausdienen", ¿podria ser entès com "explotar", en el sentit de "fer servir amb gran intensitat, treure'n el màxim benefici"? Si és així -i no n'estic segur-, podríem posar-hi "explotar" o algun sinònim seu.

Au, tallo ja.

K. ha dit...

Home, precisament pel que molt encertadament dius al principi del teu comentari (les diferències enormes en estructura sintactica) la traducció no sols pot separar-se de l'original, sinó que per collons ha de fer-ho. He llegit i corregit traduccions "literalistes" de l'alemany i del polonès que, en la seua bona voluntat de no separar-se dels originals, senzillament eren nyaps infumables escrits amb paraules castellanes o catalanes, però en una llengua que no era ni castellà ni català. Per això trobe que no sols totes les opcions de traducció que dónes ací són satisfactòries, sinó que també la C és ben correcta i acceptable, sintàcticament i semànticament. No la bandejaria ni de bon tros. Una altra cosa és que el nostre olfacte ens incline més per una o una altra. Potser m'agrada més A, perquè queda més clara la puntuació, no gens prolixa. Però vaja, estan totes d'acord amb l'original. Respecte d'ausdienen el DWDS entenc que indica que l'ús figurat és més o menys "emprar fins que es fa inútil": "/übertr./ umg. sich abnutzen, unbrauchbar werden: der lange getragene Mantel, Hut hat nun ausgedient; Hosen und Strümpfe ... die ihr Diotima schenkte, wenn sie ausgedient hatten Musil Mann 617; mein altes Fahrrad, Radio hat nun aber ausgedient!; salopp der Angeber hat bei mir ausgedient (mit dem will ich nichts mehr zu tun haben)!⌉; alte ausgediente Kleidungsstücke; ein ausgedientes Auto, Schiff ausschlachten"
Invita, certament, a pensar amb cura quin verb hi correspondria millor. Però vaja, em sembla que el tema de Sebastià (i de la nota de Pons) anava sobretot pel tema de l'adverbi.