dissabte, 29 de novembre de 2008

Relacions i mobilitzacions

L´altre dia Guillem feia alusió a la manifestació convocada aquest dissabte contra la política educativa que patim, però no és aquest l´únic exemple de mobilització que podem trobar darrerament: ahí estan els tancaments dels estudiants universitaris contra el procés de Bolonya, que almenys han servit per tal que les altes esferes acadèmiques es dignen almenys a donar una mínima explicació. En aquest sentit, no sé si heu vist que la Universitat de València ha habilitat una pàgina web amb informació al respecte, on declara bàsicament que el procés de Bolonya ha estat un procés democràtic, que no posa en perill les humanitats ni el caràcter públic de la institució, entre altres coses (vegeu: http://www.uv.es/corporate/eees/ ). M´agradaria saber la vostra opinió, ja que molts de vosaltres esteu molt a prop de la Universitat i segurament tindreu més bona informació que jo.
I per seguir amb el tema de les mobilitzacions, tot relacionant aquelles més locals (com la de demà) amb les més globals, us recomane que visiteu la web del moviment "ATTAC", que lluïta contra la subordinació de la política als interessos dels grans poders econòmics.

1 comentari:

Exemplator ha dit...


Ací
teniu un article interessant d'El País sobre el tema de Bolonya.Crec que hi ha una reflexió interessant: hi ha acusacions que es llancen contra el pla Bolonya que, en realitat, denuncien problemes derivats de la crisi generalitzada del sistema educatiu, de la qual sovint hem parlat ací, i no pas de Bolonya mateix. El risc de fallida, per exemple, de les universitats madrilenyes -o valencianes, tant fa-, no és conseqüència de Bolonya. I que la Sra. Aguirre -o gent del seu entorn- haja mencionat, arran d'aquest problema, que les universitats haurien d'anar buscant maneres alternatives d'autofinanciació..., tampoc no en deriva directament. El que passa és que tot es dóna alhora: el procés de Bolonya i la fallida general de l'educació -i, en aquest marc, també de la Universitat-.

De fet, alguna de les propostes que alguns valoren positivament de Bolonya -com ara la necessitat de destriar clarament la càrrega d'hores que necessita un estudiant per a realitzar uns estudis- ja ha donat lloc a situacions francament absurdes: Sabíeu que un alumne pot llegir a sis pàgines per hora? I aquesta és la taxa segons la qual s'han de construir les bibliografies i les lectures obligades... ja que un alumne no ha de treballar més d'una quantitat fixa d'hores setmanals? I encara recordo que una autoritat universitàtia em mirava amb ulls de no entendre res quan jo li amollava, per ironitzar sobre el tema: "Però sis pàgines normals o fotocopiades a doble pàgina? Monolingües o bilingües?" Li vaig pintar una casuística tan complexa que, crec, li va quedar ben clar fins a quin punt la propsota és absurda... I és només un exemple -que, d'altra banda, no nega que, en els acords de Bolonya, pot haver-hi idees valuoses-. Bé, continuarem...