Amics, coneguts, saludats, patiers tots,Aquest dissabte, i durant el V Simposi Internacional de Literatura Autobiogràfica que organitza la Universitat d'Alacant, faré una ponència a la qual esteu tots convidats. Ací teniu les dades:
DISSABTE 8 de novembre de 2008. Aula Miguel Hernández (Seu Universitària d'Alacant), 10.15 h:
Guillem Calaforra: "Observacions sobre el Dietari de Witold Gombrowicz"
Vingueu i ens divertirem una estona parlant de Don Vitoldo...
12 comentaris:
Vaja, ja era hora que el pati o una representació del pati es deplaçara per a les terres del sud!
No m'ho perderia per res, compta amb la meua presència. Agafaré la meua forma humana, perquè fades crec que no deixen entrar-hi. :-)
Doncs ja avise que la conferència no serà seriosa. Gombrys prohibeix de manera explícita que es parle d'ell seriosament... Per tant, hauré de fer el pallasso... he he he...
Que ho passeu bé, bandidos.
Jo em quedaré pel cap-i-casal.
De guàrdia.
Bé, doncs com vaig dir-vos he anat a escoltar la ponència del Guillem i us faré una breu crònica des de la meua perspectiva, és clar.
Després d’una presentació molt curteta e imprecisa que no m’ha agradat gens, perquè m’ha paregut que no deixava clar qui era el ponent i per què hi estava, ha començat a parlar el Guillem. Per a començar alguna que altra ironia referent a les paraules del presentador (somriures generals) i després ja s’ha ficat en matèria. Primer de tot, ha llegit un text de Gombrys en el qual demanava que mai es parlara seriosament de la seua persona i de la seua obra; i aquest text ens ha servit tant per a conéixer un poc el taranà d’aquest autor, com per a comprendre el to de humor que a vegades empleava el Guillem en la seua conferència. Després ens ha presentat l’autor amb unes breus notes sobre la seua vida, i a continuació ja hi ha entrat en el tema de la ponència, ilustrant-la con la lectura de textos de la seua obra. Per no allargar-me més, us diré que el Guillem ha estat genial: un discurs clar, ordenat, en un to molt agradable d’escoltar, amb una interpretació perfecta (quan llegia passatges del diari). En fi, que ha sigut molt interessant, ha despertat la meua curiositat per aquest autor que no coneixia, i també ha sigut molt divertit (el públic ha rigut en més d’una ocasió). És pot demanar més?
Per tot això, ENHORABONA GUILLEM ha sigut un plaer escoltar-te!
Gràcies per la crònica, Melusina.
Guillem, has de començar a gravar en mp3 totes eixes "performances", i penjar-les piràticament del megaupload. En plan "càtedro ianqui", tu ja m'entens :-).
Del meu projecte piràtic (el de generar versions àudio de textos en català sense massa esforç ni massa respecte per les lleis de propietat intel·lectual) ja parlarem en una altra ocasió, privadament o anònima...
S'obri el teló, i el pallasso comença a parlar del pallasso, amb respecte, amb estremiment de la veu, però no pas seriosament, no pas amb vèrbola acadèmica ni rosegant els ossos del cadàver de les seues idees, una mica de pallassada sobre un pallasso insigne, les paraules del pallasso cobren vida teatral en la boca del pallasso, una mica de sal i pebre perquè ningú no pense que les trobades d'estudiosos són o poden ser només trobades d'estudiosos, ací un estudiós més es converteix en el pallasso gamberro portaveu del gamberro pallasso més escriptor de la literatura polonesa, i el públic riu una miqueta, riu més, riu molt quan el pallasso es pregunta en públic si el pallasso va escriure una obra de ficció o de fricció, rialla franca i somriures de complicitat, i la pallassada acaba amb referències, "qui ensuma el cul d'un porc és que és un porc", "¿què vols dir?" pregunta el pallasso, "pense en els polonesos", i els assistents a la lleugeríssima i gens erudita pallassada s'han divertit una estoneta, doncs mira, això que ens emportarem a l'altre barrio, final del tema.
Gràcies per les lloances immerescudes, "Well, let's not start suckin' each other's dicks quite yet" (Pulp Fiction). No hi ha per a tant. Lamentablement no es va gravar en l'mp3. Quan penge la versió definitiva d'allò ja us ho diré, amb molt de gust.
És veritat, no em recordava d'això del "diari de ficció o de fricció" i del fotògraf aquell pixant-se de riure...!
Ah!,i se m'ha oblidat comentar-te que aquella cita que vas llegir sobre l'estima a la pàtria, una vegada que l'individu ja l'ha abandonada i no abans, em va agradar molt i em va recordar alguna de les converses d'aquest blog.
Patieros en cristo,
Si teniu curiositat morbosa o voleu una lectura per als moments més íntims de recolliment, per a aquelles estones en què ens alliberem de les tensions interiors, ací teniu el text sobre Gombrowicz:
Observacions sobre el Dietari de Witold Gombrowicz.
Molt bona idea adjuntar el text de la ponència, encara que llegir no és el mateix que veure la posada en escena, és a dir, que no podran apreciar la teua interpretació de les paraules de Gombrys. Però bé, més val això que res.
Ara que si adjuntares una foto, ja seria la llet.
No sóc tan narcisista, jo!
Doncs a mi no se m'hauria passat pel cap, si hi hagueres penjat una foto, que era per narcisisme. I tampoc als patiers, segur. Només era per transmetre la ponència amb els màxims detalls possibles.
Publica un comentari a l'entrada