divendres, 23 de maig de 2008

El fascismo vuelve a Europa

La porra de Berlusconi
Italia apuesta por la mano dura para controlar la inmigración clandestina con penas de cárcel
23/05/2008 EL PAIS

Berlusconi prometió en campaña endurecer la política inmigratoria italiana, aun a riesgo de poner en tela de juicio los principios básicos del derecho comunitario, contrario a la criminalización de los sin papeles. Ha cumplido, con creces, su promesa en la primera reunión del Gobierno en Nápoles.
La elección de la capital de la Campania para la reunión tiene que ver con la grave crisis que afecta a esa ciudad desde hace meses, a cuenta de la falta de recogida de basura, un problema en el que está implicada la Camorra. El primer ministro ha tranquilizado a los napolitanos asegurando que "volverán las flores" y para ello ha decidido aumentar los vertederos, que serán vigilados a partir de ahora por las fuerzas del orden y eventualmente el Ejército. Nápoles ha sido escenario, por otra parte, al igual que Roma, de brotes de racismo contra los gitanos rumanos.
La solución de Berlusconi para la inmigración ilegal es el aumento de las medidas represivas: ha dado luz verde a una normativa que incluye la creación de un nuevo delito, el de inmigración clandestina, castigado con penas de entre seis meses y cuatro años de cárcel. Actualmente, hay cerca de 700.000 extranjeros en situación irregular en Italia. Es previsible que el proyecto de ley sea aprobado en el Parlamento, dada la holgada mayoría gubernamental en las dos cámaras. Y podría estar operativo antes de agosto.
El autor de la nueva normativa, que ha suscitado la protesta de la izquierda en el Parlamento Europeo, así como en el Consejo de Europa y ONG, es el ministro de Justicia, Niccolò Ghedini, el abogado personal de Berlusconi en las varias causas que tiene abiertas. Ghedini asegura que Il Cavaliere jamás aprobaría una ley sin humanidad. Sin embargo, el paquete aprobado más bien indica lo contrario: aumento de pena en un tercio en caso de otros delitos, expulsiones fulminantes, sanciones penales para quienes les alquilen una casa, dificultades para los reagrupamientos familiares, retención hasta 18 meses en centros de detención, etcétera.
Son medidas que en otras circunstancias habrían despertado grandes protestas en el resto de Europa. Pero, por desgracia, también la UE se está dejando contagiar por este clima contra la inmigración. Con el agravante de que esconde el endurecimiento tras el cinismo: ahora, se dice, no se trata de denunciar la política de Berlusconi, sino de contenerla.
http://www.elpais.com/videos/internacional/UE/acuerda/ampliar/meses/plazo/retencion/inmigrantes/ilegales/elpvidint/20080523elpepuint_1/Ves/

3 comentaris:

guillem ha dit...

Itàlia és un país que em fa vergonya des de fa temps. El que passa és que, parlant en rigor, el que s'acosta no és feixisme, sinó una cosa nova, per a la qual haurem de trobar un nom algun dia. I cap a on va la cosa? Els pessimistes tendeixen a tenir una resposta genèrica: a pitjor.

Enric Gil ha dit...

Estic seguint aquest tema des de dies, i em sembla un dels fenòmens més inquietants de la societat actual. No acabe d´entendre les reticències de Guillem a l´hora d´usar el terme "feixisme": si no és el mateix, se li assembla bastant. O no: fora millor dir que en un futur no molt llunyà se li podria assemblar bastant. Oswald Mosley, líder dels feixistes britànics, va dir que mentre el sistema fora capaç de controlar les seues contradiccions, el feixisme no podria adquirir força. En un context de crisi econòmica com l´actual, i en un món de brutals desigualtats econòmiques, els immigrants constitueixen un excel·lent boc expiatori que desvia la mirada de la gent respecte dels qui realment tenen el poder i són els majors responsables de la irracionalitat del món capitalista que habitem. Per a mi, l´alternativa política que tenim és: o esquerra o extrema dreta (en la dreta ja estem). Com a persona que sempre s´ha considerat d´esquerres, em sembla extremadament preocupant que darrerament la gent que més es mobilitza és la gent de dreta, i en defensa de valors bastant obscurs. No sé si ser pessimista, però el possible paisatge que albire a curt termini em fa por: una mescla explosiva de capitalisme salvatge i de nacionalisme racista i xenòfob, adobat, per a què no falte res, del resuscitat fonamentalisme religiós de tota la vida. Repetesc: o la gent d´esquerres fem alguna cosa, o ens encaminem a l´apocalipsi (crec no exagerar).

guillem ha dit...

Home, a mi em sorprèn que et sorprengues, precisament tu. La meua "reticència" és només un pudorós après dels historiadors. Sobre el terme "feixista" ja hem parlat ací diverses vegades, i no voldria repetir-me. En el cas que ens ocupa, i en molts altres, com a judici de valor està bé i el compartesc, però com a terme descriptiu és poc rigorós i bastant simplista. Per donar-li el mateix nom hauríem de trobar la mateixa combinació de moviment de masses (però "de masses" no com a metàfora, alerta), de la classe mitjana contra el moviment obrer, amb ideologia i simbologia fortíssimament mitològiques, dominació política completament jeràrquica i pretensió totalitària, etc. etc. Jo no ho veig clar, això. De la mateixa manera que la dreta immediatament titlla de "comunista" qualsevol indici d'esquerra radical, crec que l'esquerra ens hauríem d'acostumar a pensar en termes més complexos. Perquè la combinació de xenofòbia i autoritarisme ja existia des del Neanderthal, i traure's sempre de la butxaca el terme de "feixista" pot estar molt bé com a mostra d'emprenyament, però a mi em recorda massa actituds de l'extrema dreta (en podríem rastrejar exemples concrets, textualment literals, de "comunista!!!" des de McCarthy fins a Vidal-Quadras i el mateix Berlusca, que té el costum de titllar de "comunista" i "agit-prop" todo lo que se mueva).
Bé, feta aquesta petita puntualització terminològica, que no toca la molla de l'assumpte, he de dir que estic completament d'acord amb el que dius. No sé si cap a l'apocalipsi, però sí que tinc clar que ens acostem a una nova forma de selva humana, perfectament terrible i devastadora. La imatge Mad Max no seria incoherent, ací. I, com tu dius, ara resulta que la dreta a pres el carrer, i l'esquerra és... funcionarial i de disseny... tartamuda... internàutica, fins i tot... En fi, ja ho veurà qui ho veja. Sort que ja hauré desaparegut abans de la segona meitat d'aquest segle...