dimecres, 2 d’abril de 2008

Recomanació primaveral: "El poder dels malsons"

Però afortunadament hi ha vida més enllà de les oposicions, i per a demostrar-ho, us recomane un excel·lent documental de la BBC que he vist aquestes pasqües i que podeu trobar fàcilment al youtube o al video.google: "El poder de las pesadillas". Es tracta d´un complement ideal del text de Bauman penjat al patio i del nostre debat a propòsit de la invasió de la privacitat. Dues són les tesis centrals del documental: 1) Els polítics actuals ja no legitimen el seu poder invocant un projecte de futur atractiu fonamentat en alguna ideologia, sinó que ho fan intentant convéncer-nos que ens estan protegint d´uns perills terribles; 2) Al Qada no existeix. A més, fa una interessantíssima genealogia dels culpables de l´actual política de la por: els neoconservadors nordamericans, capitanejats per Leo Strauss, i els islamistes radicals. No us el perdeu.

3 comentaris:

guillem ha dit...

Acabe de veure el documental, en tres capítols, i la veritat és que l'argumentació de les tres hores queda clara ja en els primers minuts del primer capítol. Plantejat d'una manera extraordinàriament eficaç, que no renuncia ni al perspectivisme (dona la veu a tots els qui hi tenen alguna cosa dir) ni sobretot a la ironia visual (megnífiques les falques de passatges de pel·lícules de ficció), aquest documental introdueix un discurs de saníssima incredulitat i desconfiança respecte de la classe política en el poder. Retrata molt bé els dos grups que ens estan donant per cul a tota la humanitat civilitzada: d'una banda, els neocons disposats a basar el seu poder, la seua autoritat i el seu prestigi en fantasies i mentides, tantes com calga; de l'altra, els "angry male muslims" capaços de degradar-se fins al punt de donar la vida per les teories d'uns líders tan paranoics com els ianquis i molt més perillosos que ells, la banda de bèsties frustrats que va de Qutb a Al-Zawahiri. I, com a subjecte passiu, una immensa opinió pública gregària i crèdula, disposada a engolir-se les invencions d'uns (el perill terrible inventat pels neocons) i dels altres (el sacrifici per l'estupidesa letal i retrògrada del fanatisme religiós).
Curiós, sobretot, de quina manera els musulmans passen a encarnar, en l'imaginari neocon, el mateix paper que feia la URSS de la Guerra Freda. Xe tu, molt recomanable, per liquidar tant les visions simplistes islamòfobes com les obsessions antiianquis. De categoria!

Enric Gil ha dit...

I per lligar el documental amb l´article de Laporta: ambdós grups de fanàtics, els neocons i els islamistes, apelen a la religió: aquests no tenen res de laics i mira quant de mal han fet i continuen fent!

guillem ha dit...

Efectivament, la coincidència és tan òbvia i tan certa que resulta insultant i insuportable que la immensa major part de la humanitat no siga capaç de percebre-hi res en absolut. És per a morir-se!