Amics patiers, l´obscurantista dreta que patim els valencians des de fa ja massa temps, en el context de la croada contínua que executa contra qualsevol manifestació de pensament lliure, està disposada a carregar-se l´ensenyament de la filosofia en la secundària, de la següent manera:
1) Reduint una hora la filosofia de 1r de Bat. (de 3 a 2 hores).
2) Boicotejant de la manera més miserable la impartició de la nova assignatura "Educació per a la ciutadania":
-obligant a què s´impartesca en anglés (!?).
-obrint l´opció de substituir l´assistència a classe normal de l´alumnat per la realització d´un treball "pactat" amb els pares.
-donant ales i justificant pseudolegalment la possibilitat d´objecció de consciència a aquesta assignatura.
Entenc que aquest no és un atac contra els interessos professionals del gremi dels filòsofs, sinó una mostra més del caràcter reaccionari, en el sentit més genuí de la paraula, de la dreta espanyola i/o valenciana. D´altra banda, es poden plantejar crítiques molt raonables a l´assignatura d´"Educació per a la ciutadania" (jo mateix en podria fer unes quantes), però, òbviament, el PP (i l´Esglèsia que el recolza) poca relació té amb la racionalitat. Cada cop compartesc més l´actitud manifestada per Francisco Laporta en l´article que comentàvem fa poc, i em sent cada cop més atacat per les forces obscurantistes. Tal volta ja seria hora que els qui defensem els valors il·lustrats adoptem també una actitud més beligerant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
A veure Enric, aprofite que isques aquest tema per a informar-me d’alguns punts que no termine de tenir clars, he escoltat coses per ací i per allà, però no he pogut assitir a cap reunió informativa de les quals s’han fet a l’institut, i el tema m’afecta per això dels fills.
Segon tinc entés, el motiu de que es lleven l’hora de filosofia és, precisament, perquè és aqueta mateixa hora la que agafen per a la Educació per a la ciutadania (imposta pel govern actual, no per la GV), la qual serà impartida pel departament de filosofia. O siga, que la pregunta seria si és tan necessaria la EC fins al punt de llevar-se hores de filosofia.
Altra cosa que no tinc clara (només pregunte, eh?) són els continguts. És a dir, si es tracta d’una educació en valors, ja se suposa que es tractava a través dels temes transversals, no? Què afegeix aquesta assignatura? No és tracta d’assumptes morals? (que no ho sé, he de mirar els continguts d’un llibre quan puga) Aleshores, la moral no l’hurien d’impartir els pares de les creatures? Puc deixar jo (com mare que sóc) la qüestió de l’educació moral dels meus fills en mans d’un desconegut? O pel contrari, només es tracta de drets humans i de constitució i no és fiquen en temes conflictius?
Altra cosa: per què ha de ser obligatòria? De la mateixa manera que no acepte que la religió (com adoctrinament en els instituts) siga obligatòria (i si fóra per mi, me la llevaria) no entén perquè aquesta sí ha de ser-ho. ¿Què ha de fer un pare creient que sap que l’educació, per exemple, en temes sexuals, serà contrària a la que li donen en casa? L'ateu pot no matricular-se en religió…. El creient ha de ser obligat a cursar la Ciutadania? En el cas, que de debò siguen plantejaments contraris, que repetisc que no ho sé. I que conste, que no és el meu cas. Jo sóc més bé de moral relaixada :-), però ja et dic que és tot això és el que estic escoltant que preocupa la gent.
I no em digueu que tot això d'imposar la seua doctrina a la força és el que ha fet l'església des de sempre, perquè ja ho sé, i és més que evident. Però això no justificaria que ara ferem el matiex però a l'inrevés, no?
Ignore si l'hora que furten a la filosofia és la mateixa que "donen" a l'EC; ignore quin és el contingut de fet d'aquesta assignatura. Ara, hi ha unes quantes coses que les veig una mica més clares:
1. En un percentatge enorme, les famílies actuals són bèsties, cafres i incompetents per a la socialització primària dels fills (això no inclou la gent civilitzada com tu, Isabel). En conseqüència, i vista la incapacitat dels pares per a convertir els fills en persones normals, crec que el sistema educatiu ha d'actuar urgentíssimament per a pal·liar aquesta mancança monstruosa (creada en part pel sistema econòmic turbocapitalista, i en part per la borratxera consumista en què han caigut fins i tot les víctimes d'aquest sistema).
2. El fet que la transmissió aquests valors imprescindibles no estiga garantida per la reforma del sistema educatiu (LOGSE i similars), sinó que de fet aquella reforma ha precipitat l'homo homini lupus, demostra que la dictadura barroera dels pedagogs ha fracassat de manera completa i escandalosa. Això és un fet, però ara li hem de donar solució, ni que només siga per la via tradicional d'inventar-se assignatures.
3. No estic gens d'acord amb aquesta equiparació entre "religió per collons" i "educació ciutadana per collons". Un pot ser cristià, budista o trompetista per elecció pròpia, però ciutadans ho som tots. Si vols ser budista hauràs de passar per un procés de conversió, llegir-te les Sutres i fer el que et diga el teu mestre espiritual. Ara bé, ciutadà ets per definició, i si el medi ambient i la família no t'ensenyen a ser ciutadà, ho haurà de fer l'escola. Crec que no estan les coses com per a dir "que cadascú ensenye/aprenga el codi ètic que li dóna la gana, prou d'imposicions". No caldrà que us done exemples d'on s'arriba per aquest camí, supose.
4. Fins on jo sé, l'assignatura "Ètica" sempre havia estat una "maria", primer perquè era el refugi dels qui fugíem de "Religió" (= catolicisme i fatxerio), i en segon lloc perquè abans les famílies sí que socialitzaven en determinats valors generals (ja ho veieu, avantatges de les societats agràries tradicionals). Ara, en canvi, en aquesta societat cada vegada més brutalitzada, més inhumana, que sap menys que mai el que és saber viure convivint, saber gaudir respectant, es fa necessari i urgent algun tipus de contrapès substantiu tant respecte de l'individualisme amoral com respecte de tots els integrismes religiosos que ens afligeixen i als quals es refereix l'Enric. Si ha de ser per la via d'una assignatura, benvinguda l'assignatura.
5. La persecució de la filosofia i de les humanitats en general, una mostra més d'aquesta barbàrie en què ens enfonsem cada vegada més, és perfectament coherent amb els "valors" que el sistema infon en la gent, i que no troben cap oposició ni a la família ni a l'escola. Lamentablement, no és aquesta dreta casposa i cavernícola la que s'ho ha inventat. És un procés anterior a la victòria del PP, i no caldrà que done més detalls, veritat? A més, els polítics són com el destil·lat de les societats, i si els que tenim ho intensifiquen dic jo que deu ser per alguna raó.
I perdoneu el rotllo, però és que els temes anaven apareixent a mesura que escrivia.
1. Això està molt bé si dónes per segur que les persones que impartiran aquesta assignatura sí tenen moral, és a dir, la moral correcta. Per cert, ¿quina és la correcta???
2. I qui et penses que s’ha inventat aquesta assignatura? I tu penses que la Educació per a la ciutadania farà el que no han fet les tranversales? ¿I tu penses que un xaval que ja no respecta el pare, respectarà el professor? ¿I tu penses que el professor podrà lograr el que no han lograt els pares (educar), és més, ho podrà suportar?
3. Home, si per ensenyar a ser ciutadà entens que no està bé tirar papers al terra, o que cal recogir la merda del gos, ací no haurà cap problema, tot el món estarà d’acord (espere). Ara, hi ha temes que toquen les creències de la gent (el ben i el mal, l’existència de Déu…) tot això “a vegades” és tan relatiu (tema de l’atre fil), i amb els que sí hi pot haver conflicte. El que no sé, ja et dic, és si això és o no veritat, perquè de l’integrisme catòlic tampoc jo em fie, o siga, que desconfie. Vull mirar un llibre. Per això li preguntava a l’Enric. Perquè si només es tracta d’ensenyar valors como tolerància, respecte, no violència.. perfecte, no entén per què tanta protesta. Ara, altra cosa és si s’aconseguirà d’aqesta manera.
4. D’acord en tot, només que dubte que s’aconseguisca amb una assinatura d’una hora semanal, quan el bombardeig en contra es a tohtora.
5. També totalment d’acord.
A veure, amb un exemplum ;-) s’entendrà millor el que estic intentant dir. A més, és que jo si no és amb coses conretes no m’agrada discutir o dialogar o com vulgueu…
Jo no tinc cap problema en temes d’homosexualitat, mètodes antinconceptius… Ara, si entrem en l’avortament, ací ja hem xocat. No admés l’avortament, per moltes raons que ara mateix no tinc temps per a explicar-vos, motius que no tenen per què ser religiosos. Que n’estiga en contra no vol dir que el perseguisca, ja m’enteneu. Però quan parle amb els meus fills, manifeste la meua opinió en contra, i l'explique, és clar. Ara bé, « diuen » que la EC defensa l’avortament, si això és veritat, no em sembla bé. Penseu que aquesta assignatua s’impartirà des de primària. És positiu que el meu fill rebra una educació al col•legi tan diferent de la de casa des de tan xicotet? On està el bé i el mal en aquest cas? La qual cosa no vol dir que sobretot també li dic que respecte altres opcions, encara que no les comparta. Exactament, como faig jo mateixa.
I calle ja, perquè estic monopolitzant el tema!!!
A veure, Isabel, uns comentaris, també per ordre, sobre els teus comentaris, amb el benentès que hi estem d'acord en el fons:
Punt 1. No es tracta de "moral correcta", sinó de mínims civilitzatoris. El meu comentari 1 es referia a l'EC, no a l'assignatura d'"Ètica". Se suposa que qui impartisca EC sabrà del que parla. Hem de confiar si més no en això.
Punt 2. Ja sé que tot està en les mans d'ells, però l'assignatura pot servir com una clivella en el mur. No dic que haja de fer miracles, només aspire que frene una mica la degradació del personal... Si no admetem aquesta possibilitat de mínims, més val plegar.
Punt 3. No sé què hi volen ficar, però supose que "Educació per a la Ciutadania" no té res a veure amb l'existència de Déu. En tot cas, pot servir per a demostrar que la vida moral no ha de derivar-se necessàriament de la confessionalitat (i, de fet, la barbàrie ve molt més dels qui hi creuen que no dels agnòstics, ateus o teòfobs, com ho demostra la història i l'actualitat). Jo no crec que ensenyar drets humans siga incompatible amb ensenyar a no emporcar els carrers. De fet, tot lliga... Sobre el bé i el mal, conceptes religiosos per excel·lència, tothom pot traure les seues conclusions si se li ensenya què significa exercir com a ciutadà. Ara, és segur que aquesta assignatura serà una merda també des d'aquest punt de vista, però no podem menysprear-la per principi.
Punt 4. És cert.
Punt 5. Clar.
Guillem, la EC sembla que és una assignatura d’Ética. Precisament, d’ací bé el problema. Però, confiar, confiar, no confie molt. He vist cadascú per ací, de docents… Exemplum de nou: tu creus que és normal que el professor de llengüa puga dir en 3ºESO, que Calisto se quería follar a Melibea? Mira, jo tinc guasa com la que més, i no m’escandalitze fàcilment d'aquestes coses (sí m'escandalitzen, tanmateix, les fotos de l'atre dia) de veritat, però aquestes eixides d’un professor per a explicar literatura… i en el fon per fer-se el modern, em fan fàstic. Ja sé que no tot el món és així, però “haberlos haylos”. No voldria que aquest home donara EC a un fill meu.
Altra cosa, no negaré el que és evident, respecte això que dius del la barbàrie del creients pels segles dels segles, i també estic d’acord en qué el laicisme pot ser d’una moralidad ejemplar, però, què vols que et diga no veig en l’actualitat “laica”, en general, molt més de civisme i racionalitat, malauradament.
I no volia parlar més, però mira, no puc evitar-ho!!!
Per parts. Això de Calisto i Melibea posa els pèls de punta, tens raó. Però mira quants anys té aquest energumen, i sota quin sistema s'ha educat. Em jugaria una part de la meua anatomia que és un fill de la LOGSE. I si no, em sorprendria.
El tema de l'avortament dóna per a infinites discussions que evitarem ací. Només apuntaré una cosa que ja sabeu: que tot codi moral, com tot codi legal, inclou (a) coses que no es poden fer mai, (b) coses que ningú no t'obliga a fer o no fer, però que has de poder fer-les si vols; i (c) coses que has de fer obligatòriament. Jo, i potser tu també, inclouria l'avortament en el segon grup, però això ja ho ha de decidir cadascú. Una assignatura de civisme hauria d'ensenyar la part fosca i negativa de l'avortament, la manera de prevenir-lo, etc., però hauria d'ensenyar que (almenys en certes circumstàncies) s'ha de poder exercir com un dret.
Sobre la moral laica o religiosa, ja et dic ara la meua opinió: (a) es pot observar que els fanatismes integristes religiosos no tendeixen a desaparèixer, sinó a proliferar (mira la història dels Quicos, la de l'Opus, o l'agit-prop de l'església catòlica al carrer, seguit de cada vegada més gent), i tots ells són uns amorals cínics que al·lucines; (b) el que tenim predominant en el món actual no és laïcisme ni ateisme, sinó ignorància i incultura cíniques (que afecten també a la religió com a fet cultural, tant com a la resta de les "humanitats"), fe del "carbonero", obscurantisme supersticiós pur i dur (des de creences animistes fins a la parapsicologia, passant per tarots telefònics, astrologia, programes de "misteris", etc.). I, sobretot, individualisme gregari hiperconsumista (és a dir, hipercapitalista), la forma d'ignorància religiosa més terrible (perquè és invisible). El problema no és la falta de religió ni l'ateisme, sinó la falta d'espiritualitat i sobretot la descivilització.
Dicho lo cual, afirme obertament que jo desconfie tant com tu de l'EC, i crec que ens la clavaran doblada. Però desconfie molt més --si cabe-- d'aquests enemics tan sospitosament aferrissats que li han sortit. És a dir, que potser estem d'acord però diferim en algun que altre matís.
Bueno, bueno, amb aquest tema em puc posar les botes! Fa poc li vaig comentar a Guillem que em rondava pel cap escriure alguna cosa sobre el tema: a veure si aquest estiu, per exemple, m´anime i us en faig partíceps. De moment, ahí teniu algunes idees per a entrar en matèria:
1)No és cert que lleven una hora de filoofia per a la EC, perquè la primera, amb el títol "Filosofia i Ciutadania" és de 1r de Bat. i la segona es divideix en dos cursos a l´ESO, l´Educació per a la ciutadania (a cursar en 1r, 2n o 3r d´ESO, a escollir segons comunitat) i l´Educació eticocívica, a 4t d´ESO. Més aviat la culpa sembla tenir-la una nova assignatura de ciències.
2)Respecte dels continguts, ací és on està el punt central de la qüestió, i és en relació a aquest aspecte des d´on es poden fer crítiques raonables a la matèria. Quina és la crítica seriosa que se li pot fer a la matèria? Començaré parlant de les crítiques que, per a mi, no són vàlides:
2.1) Els valors transversals: és clar que el sistema docent, ho vulga o no, transmet valors, i n´hi ha uns valors mínims als quals no es pot objectar res: respecte medi ambient, igualtat home/dona, antiracisme... Això és obvi. Ara bé, això no significa que no puga haver una displicina que tracte de reflexionar racionalment sobre els valors i la conducta moral, i aquesta disciplina és la filosofia pràctica.
2.2) La filosofia pràctica englobaria l´ètica i la filosofia política, però aquestes no s´han de confondre amb la moral o les morals. La moral es refereix als valors acceptats, de fet, pels individus i les societats. Per contra, l´ètica és la reflexió racional sobre les morals existents. Per tant, una disciplina que es pretén com a racional, l´ètica o filosofia pràctica, no pot ser, per definició, dogmàtica, fora contradictori. Exemple de l´avortament: un professor d´ètica no ha d´imposar la seua visió al respecte, sinó oferir a l´alumne el major nombre possible d´arguments a favor i en contra al respecte per tal que l´alumne decidesca per ell mateix.
2.3) De totes maneres, la mateixa pretensió de racionalitat de l´ètica filosòfica es troba indisolublement lligada a la idea que no tots els valors (no totes les morals) són igual de respectables. Un pare nazi no té el dret a educar el seu fill com vulga: un estat democràtic de dret hauria de tindre l´obligació, mitjançant, entre altres coses, les institucions educatives públiques, de destruir la seua moral, i això no seria adoctrinar el seu fill.
Arribats en aquest punt, la pregunta crucial és: pot concebre´s l´assignatura d´EC com un equivalent de l´Ètica, o, si voleu, com una espècie de mescla de l´Ètica i de les Ccss. Socials? Si responem que sí, l´assignatura està legitimada. Ara bé, si del que es tracta és d´imposar una assignatura mancada d´un perfil científic clar que únicament es preocupa d´inculcar uns valors políticament correctes sense sotmetre´ls a una anàlisi racional, aleshores ens trobem, en efecte, amb una maria. Vaig a intentar concretar el que vull dir amb alguns exemples:
-La pobresa, possiblement el problema més greu de la humanitat actualment. A qui va a semblar-li bé que milers i milers de xiquets muïren de fam? No és aquesta la qüestió important, sinó explicar les causes de la pobresa. Jo puc limitar-me a dir-los als meus alumnes: hem de ser solidaris, hem de col·laborar amb les ONG. O puc explicar-los que la causa de la pobresa és el capitalisme rapinyaire. Amb la primera actitud adopte una postura políticament correcta, mentre que amb la segona li proporcione a l´alumne elements perquè adopte una postura crítica respecte de la societat on viu.
-La democràcia. Qui va a estar en contra de la democràcia? No els benpensants. Podem utilitzar les classes d´EC per a dir: què boniques són les nostres democràcies occidentals. O per a dir: les democràcies actualment estan segrestades pel mercat. És lícit, per exemple, que els ciutadans de la "democràtica" Unió Europa no puguen controlar una institució com el Banc Central Europeu?
La dictadura dels pedagogs ha contribuit a legitimar un sistema criminal com el capitalista (tot apelant a valors bonics abstractes i desvinculats dels coneixements i de l´anàlisi racional necessari per a ser de debò un ciutadà crític i responsable. En aquest sentit, els filòsofs hem de lluitar no tant contra l´EC sinó contra la seua monopolització pels pedagogs.
Ala, ja teniu més material per al debat! (Continuarà...)
Avui toca això, què hi faré? Però bé, és molt interessant la conversa.
Puntualització 1: Quina part de la teu anatomia t’has jugat???
Té 47 ays!!! (Pobret Guillem!)
Puntualizcació 2: no tot el que es legal és étic.
Puntualització 3: Quina és l’altra part de l’avortament que no és fosca i obscura? No jutge les persones que avorten, puc fins i tot justificar-les, però sempre sempre recomanaria una altra eixida. (I no podem entrar ara en casuístques)
Puntualització 3: De la mateixa manera que tu no identifiques el laïcisme amb aquesta societat que així s’anomena i que pensa que ho és; així mateix no identifique jo el fanatisme religiós amb el cristianisme. No tots els creients són amorals i cínics. Generalitzes massa!
Doncs, això exactament volia que explicares! Gràcies Enric. O siga que al cap i a la fi la cosa deprendrà del subjet que imparta l'assignatura i de l'enfocament qui li done als temes, no? Un poc el que deia al principi.
Encara que ens desviem del tema proposat per l'Enric, un parell de cosetes.
Ajustament de vocabulari: quan jo parlava de moral, em referia tant al discurs racional sobre el comportament com a la interiorització pràctica de representacions socials que implica. Les precisions de l'Enric són molt pertinents i les faig meues.
Dit això, l'aclariment d'Isabel és molt més trist del que em pensava: no és tracta d'un fill de la LOGSE, sinó d'algú educat durant l'antifranquisme i (uf!) la Transisión. La qual cosa em sembla encara més trista (un "progre" quasi històric, ai las!). Sort que m'havia jugat els pèls de la barba, que si no, uf!
No, Isabel, ja sé que hi ha creients raonables en totes les confessions; el problema no és que generalitze jo, sinó que és la realitat (i la història) la que generalitza. A banda que ja he vist massa vegades que hom comença buscant una trascendència i acaba sent un fanàtic del que creu haver trobat. Massa casos del mateix per a ser una casualitat. Et pour cause!. Sobre l'altra puntualització, també sé que non omne quod licitum honestum, certament. El que passa que la concepció del que és legal i la concepció del que és "moral" es retroalimenten. I sobre l'avortament, l'aspecte que no és fosc, sinó tot el contrari, és quan allibera la dona d'una reproducció forçada o accidental, quan no l'obliga per collons a convertir-se en mare, especialment quan el que té dins no és una persona sinó un bolic de cèl·lules que es multipliquen. Evidentment que es pot tenir una sexualitat plena sense arribar a l'embaràs, i que és infinitament millor impedir-lo que solucionar-lo manu militari (de fet, qui més pateix amb l'avortament, físicament i moralment, és la dona: no n'he conegut cap que li haja agradat); però no donar la possibilitat de solucionar-ho quan es produeix em sembla brutal.
Bé, a veure com queda el tema de les assignatures, que potser ens hem dedicat a pixar fora de test...
Per favor, mireu sense falta aquest vincle. Ací estem nosaltres donant-li voltes a la problemàtica educacional, i ja Font de Mora sap perfectament quina és la causa del francás escolar i quina és la solució:
http://www.diarioinformacion.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008042400_12_747130__ALICANTE-Font-Mora-culpa-fracaso-escolar-haga-trasvase-Ebro
Amics patiers, aquest matí he estat fullejant alguns llibres de text d´EC que ens han enviat a l´institut, i us puc assegurar que les "objeccions raonables" que jo plantejava ahir són absolutament secundàries, i res tenen a veure amb l´integrisme peperoeclesiàstic. En aquests llibres veus com es tracten temes com els drets humans, la igualtat home/dona, la pobresa, el consum responsable, la natura de la democràcia i dels estats constitucionals, la idea del bé comú... En fi, tot molt perillós per a la nostra dreta. Es podrà discutir la manera de fer-ho, però qui pot estar en contra d´ensenyar aquestes coses a uns joves tan necessitats de saber-les?
Gràcies Enric, per la informació, pel que he estat investigan sembla que és com dius, per sort.
Mireu ara ací
http://www.ciudadania.profes.net/ver_noticia.aspx?id=9503
Teniu un article de Jose A. Marina un filosòf que ha participat en el llibre de text de SM. És molt interessant tot el que hi diu. A més, teniu el currículo de l'assignatura, i la programació d'aula.
Publica un comentari a l'entrada