"La tiranía, en efecto, tiende a tres objetivos: uno, que los súbditos piensen poco (pues un apocado no podría conspirar contra nadie); en segundo lugar, que desconfíen unos de otros (pues la tiranía no se derriba hasta que algunos ciudadanos confían en sí mismos; por eso también luchan contra las clases superiores considerándolas no

Así pues, estos son los tres fines a los que tienden las intenciones de los tiranos, pues todas las medidas tiránicas conducen a estos principios fundamentales: que no se fíen unos de otros, que no tengan fuerza y que sean humildes."
2 comentaris:
Redéu, vull dir, redéus...! L'Aristòtil era sagaç, agut i diamantí alhora. És d'una claredat estupenda. Probablement, fins i tot els nostres estats presumptament democràtics podrien ser unes perfectes tiranies... Oi? Molt i molt interessant, ja ho crec!
Doncs sí, sí senyor, a veure qui li du la contrària. El millor d'Aristòtil, a banda de la seua prolixitat enciclopèdica i el gust per la minúcia, que tant apassionaria els seus lectors obsessivocompulsius medievals, és aquesta transparència implacable, intel·ligentíssima i directa. D'altra banda, si remenem una mica els seus conceptes, sense forçar-los gaire, és cert que la nostra mamocràcia actual tindria elements distintius de la tirania. Imagina't, doncs, fins a quin punt és exacta la seua descripció de la tirania pròpiament dita!
Publica un comentari a l'entrada