divendres, 6 d’agost del 2010

Lectures d'estiu: sobre la tirania

Diu l'Auctoritas:

"La tiranía, en efecto, tiende a tres objetivos: uno, que los súbditos piensen poco (pues un apocado no podría conspirar contra nadie); en segundo lugar, que desconfíen unos de otros (pues la tiranía no se derriba hasta que algunos ciudadanos confían en sí mismos; por eso también luchan contra las clases superiores considerándolas nocivas para su poder, no sólo porque no se resignan a ser gobernados despóticamente, sino también porque son leales a sí mismos y a los demás ciudadanos y no acusan a los suyos ni a los demás). Y en tercer lugar, la imposibilidad de acción (pues nadie emprende lo imposible, de modo que la tiranía no se derriba si no se dispone de fuerza).
Así pues, estos son los tres fines a los que tienden las intenciones de los tiranos, pues todas las medidas tiránicas conducen a estos principios fundamentales: que no se fíen unos de otros, que no tengan fuerza y que sean humildes."

2 comentaris:

Exemplator ha dit...

Redéu, vull dir, redéus...! L'Aristòtil era sagaç, agut i diamantí alhora. És d'una claredat estupenda. Probablement, fins i tot els nostres estats presumptament democràtics podrien ser unes perfectes tiranies... Oi? Molt i molt interessant, ja ho crec!

Guillem Calaforra ha dit...

Doncs sí, sí senyor, a veure qui li du la contrària. El millor d'Aristòtil, a banda de la seua prolixitat enciclopèdica i el gust per la minúcia, que tant apassionaria els seus lectors obsessivocompulsius medievals, és aquesta transparència implacable, intel·ligentíssima i directa. D'altra banda, si remenem una mica els seus conceptes, sense forçar-los gaire, és cert que la nostra mamocràcia actual tindria elements distintius de la tirania. Imagina't, doncs, fins a quin punt és exacta la seua descripció de la tirania pròpiament dita!