dimecres, 7 de juliol de 2010

Torna a tocar-me-la, Sam


L'altre dia, el nostre amic Enric reivindicava, amb molta raó, la capacitat de control que l'opinió pública exerceix, en el sistema democràtic, sobre el poder polític. Però! Jo diria que tothora, cada dia, a cada minut, podríem trobar exemples de fins a quin punt el poder executiu actua en última instància com a gestor descarat dels interessos de l'oligarquia plutocràtica i militar. L'exemple més flagrant i insultant dels últims dies el trobem, probablement, en l'actuació del govern "socialista obrer" sobre les energies netes. En aquest article de La información trobareu explicat el tema de manera molt didàctica. Dit telegràficament: els nostres polítics, democràticament elegits i nominalment d'esquerra, retiren la promoció de les energies impròpiament anomenades "renovables" (el seu nom més correcte és "energies netes") perquè amb el canvi gradual de model energètic les grans elèctriques veuen reduïts els seus beneficis, ja que finalment acabarien pesant més els greus inconvenients de continuar generant electricitat a partir de tecnologies contaminants i que per a la compra del seu combustible ens fan eternament dependents d'altres països; naturalment, ja podeu imaginar-vos que la fotovoltaica i l'eòlica estan lligades sobretot a inversions de petites i mitjanes empreses, que amb la reducció o eliminació de les primes per kilowatt que paga l'estat (la "subvenció", per entendre'ns) es veuran abocades a la ruïna just al bell mig del seu procés d'amortització de les inversions. Paral·lelament (i això no apareix en l'article, però us ho dic jo), per tal de mantenir i augmentar la seua hegemonia en el mercat energètic, les grans elèctriques desvien bona part de l'electricitat "neta" cap a l'exportació (bàsicament a França, si no vaig errat), mentre mantenen la ràtio de fonts generadores "brutes" per al mercat interior, la qual cosa demostra que el funcionament gairebé exclusiu a base de fonts "netes" no és precisament una al·lucinació de somiatruites. En resum: com sempre, els monopolistes decideixen la direcció de la política efectiva, els altres a callar (mireu les notícies: ¿quants representants, quantes veus de les empreses d'energies "netes", heu vist i sentit), i el ciutadà a pagar i punt, que aquesta és la seua funció, obeir, pagar i callar (o fer rabioles, en el millor dels casos, manifestacions o "xarxes socials", collonades per Internet, grupets de féisbuc i estupideses semblants, perquè les decisions reals les pren gent que es caguen tres pets en les manifestacions, en els féisbucs i en els blogs). I això, si no és a hòsties, no canviarà mai. I d'hòsties, no n'hi haurà, tal com ens recordava encertadament l'Enric. Ergo, a tragar, pantalons avall, en situació d'enculamenta perpètua, amén. I que dure (dura).

5 comentaris:

fontdelhort ha dit...

L'article que cites ni explica ni demostra res ni està ben documentat. Hi ha un detall molt significatiu (que m'ha tocat molt els nassos): les malalties pulmonars que provoca el CO2(!?) ¿Però què passa? ¿Ja no s'estudien ciències naturals en primària? El CO2 no provoca malalties pulmonars, el CO2 és aliment per a les plantetes, per a fer la fotosíntesi. La fo-to-sín-te-si! En una aula tancada, plena de persones, el CO2 multiplica per molt la concentració que té a l'atmosfera, i ningú no s'ofega ni es mor, ni passa res de res. Potser és veritat que parlar de certes coses és perdre el temps.

K. ha dit...

Sí, certament vaig aprovar la primària, i a la fo-to-sín-te-si de les plantetes vam arribar. A la contaminació ambiental (de CO2 i CO i d'altres) també, per cert, però m'imagine que els mestres i professors que l'explicaven devien estar deformats per la ignorància ecologista, coses de l'època. Per això m'han quedat aquests tics: quien tuvo, retuvo. De tota manera, i admès que l'evocació de les malalties pulmonars queda xorra en l'article, m'ha semblat entendre que es referia al CO2 contaminant d'origen antròpic; però clar, si partim de la base que això és una trola i que l'efecte hivernacle és un invent, aleshores tens més raó que un sant. El que passa és que no tots els científics que en saben opinen que siga una mentida ignorant o interessada... Aquesta discussió ja ha aparegut per ací. En qualsevol cas, almenys l'article que enllace explica el procés a través del qual s'estableix el preu del kw. Si és erroni o no, no tinc autoritat per afirmar-ho, però si més no coincideix amb altres fonts. El teu comentari no en diu res, i el que m'interessava era això. Ara bé, potser hem de donar la raó als que diuen que les "renovables" són una collonada. Deu ser per això que els països més presentables tenen la malaltissa obsessió de les energies netes. Això de la dependència energètica també deu ser un mite que s'han tret de la mànega alguns, de la mateixa manera que la pudor de pressio oligopolística que fan les decisions de l'executiu espanyol deu ser un altre xiclet bolxevic i simplista que tinc enganxat al cervell. En aquest context, l'ús ad ignorantiam de l'article de Sáez Mateu (excel·lent i reconegut simplificador) està ben justificat. Ah, i la pròxima vegada, abans d'exhibir aquesta inèpcia, preguntaré a les grans companyies elèctriques que n'opinen, de tot plegat. Crec que em puc fer una idea de per on anirà la cosa.

fontdelhort ha dit...

Entrem en la matèria de les energies renovables. Ací s’han esmentat alguns arguments a favor que tenen el seu mèrit: opció estratègica, llarg termini, transició del petroli, no dependència dels saudites, contaminació, etc. D’acord amb tot això. El que és qüestionable i qüestionat és que les renovables siguen una opció sensata de producció d’energia a gran escala ara mateix. Les renovables són menys eficients i més cares, i això portat a gran escala implica destrucció de riquesa econòmica (ho mires per on ho mires i ho agafes per on ho agafes) i per tant destrucció de benestar social. Podem invertir tant com calga en recerca energètica, però no cal disparar-se trets al peu.

En aquest àmbit Espanya ha volgut ser més que ningú, i anar més enllà del que fan els «països presentables». (Hem fet igual amb els trens d’alta velocitat. Tenim tots els AVEs que no es poden permetre Alemanya ni els Estats Units, i així tenim els comptes públics...) El resultat de les subvencions a les energies renovables ha sigut una fabulosa bombolla financera. I els que se n’han aprofitat són els mateixos de sempre. La mateixa gent que invertia en el sector immobiliari (gent amb diners, crèdit i contactes polítics per a arreglar «papers»: no germanetes de la caritat) es va tirar de cap a les renovables, amb rendibilitats altíssimes assegurades. Per no parlar de casos de jutjat de guàrdia, com els plans eòlics del PP valencià. Ara, com en tantes altres coses, the fiesta is over.

L’article de lainformacion.com exposa un argument econòmic que caldria aclarir. Diu que la simple presència de les renovables en el sistema de fixació de preus (independentment de la seua eficiència i del seu cost) ha generat beneficis econòmics. Doncs em costa de creure. Pareix el miracle dels pans i dels peixos. Caldria comprovar les fonts, però l’article no les cita. A mi em sona als estudis d’«impacte econòmic» de la Fórmula 1 i semblants, que has de tindre molta fe per a creure-te’ls.

K. ha dit...

Això ja em sembla més convincent. De tota manera, l'exemple xinès (de les no renovables a gran escala) demostra que el revers és igualment bestial i, a la llarga, com diuen ara, "insostenible".
Amb aquesta argumentació sí que podem trobar terreny comú. Però si els inversors en renovables no són la UNICEF, les grans companyies i els seus "matxaques" (publicistes i científics inclosos) tampoc no crec que siguen Santa Claus. En qualsevol cas, tots els excessos es paguen. Potser el problema es troba en la "gran escala", també o sobretot, però això implica estirar el tema d'aquesta mística ascètica que també em fa prou angúnia.

K. ha dit...

Doncs no sé jo, no sé jo: la central de La Florida té una producció equivalent a una nuclear:
http://www.elpais.com/articulo/economia/Espana/supera/EE/UU/lider/mundial/energia/termosolar/elpepueco/20100712elpepueco_3/Tes
Òbviament em guardaré ben bé de pontificar sobre el tema, perquè no en sóc especialista i he de guiar-me pel que em diuen uns i altres, però el relleu i l'abast de les "renovables" no sembla ser precisament anecdòtic. Ara bé, caldria veure si l'energia que consumim per a posar en funcionament aquestes tecnologies no supera l'estalvi en diners i en contaminació que impliquen. Aquests són els comptes que cal fer, i sobre això cadascú la diu com la veu.