divendres, 23 d’abril del 2010

Notes d'ecologia de la ment (3)

Principi de raó no substantiva
A causa del poder que té la fraseologia sobre el nostre subconscient, predomina una concepció essencialista i substantiva de la raó com una cosa que es té. El fòssil lingüístic responsable d'això és tenir la raó, que evoca altres usos del verb tenir: tenir un cotxe, tenir fills, tenir dolor de prepuci. I tenir la raó, és clar. Una manera de pensar completament paral·lela respecte de la noció de veritat, ja que tenir la raó sobre una cosa seria equivalent a enunciar la veritat sobre aquesta cosa. Ho sent molt, i de segur que l'amic Tobies farà una ganyota de desacord i de reprotxe, però a mi això de "la veritat és una" em causa una repugnància visceral. Estrafent la fal·làcia de la ubicació simple de Whitehead, seria com la idea que els estats de coses del món real només admeten una única formulació lingüística correcta. Això respecte dels estats físics, perquè si parlem de valoracions estètiques i morals millor que ho deixem córrer. És clar, si la veritat és una la raó es pot tenir.
Contra aquest esquema possessiu, el principi de raó no substantiva (o no essencialista, o no cosificada) es podria resumir amb aquest aforisme: la raó no es té, sinó que s'exerceix.
Perquè les coses sempre cal intentar veure-les des de més d'un punt de vista o, com deia Foucault, penser autrement.

***

Potser és un impuls universal, ancorat en la condició humana de manera inevitable: sembla que tothom té alguna categoria d'humans que detesta sense matisos, de manera genèrica i generalitzada, algun grup de culpables per definició, algun conjunt d'elements humans intolerables perquè sí. Tothom té el seu propi jueu. Jo sóc PAS, i els PAS odien els PDI perquè són odiosos per antonomàsia; es creen l'estereotip del PDI i hi projecten tota la seua capacitat de menyspreu. Els PDI, al seu torn, trien un PAS que consideren mostra del que és allò infame i a partir d'ell generalitzen: el PAS és un grup infame. Els jueus ho fan amb els àrabs, els àrabs amb els jueus, els espanyolistes amb els catalans, els catalanistes amb els espanyols, els "autòctons" amb els immigrants, els immigrants amb "Occident", etcètera. La dinàmica nosaltres / ells, omnipresent i universal, genera en algun moment els seus propis jueus. Tu també els tens, i si vols ser just hauràs de ser sincer amb tu mateix, descobrir quins són els teus jueus, el teu Altre. I desactivar-los de la teua màquina de detestar.

***

Principi d'implicació explícita
Convé ser conscient que allò que afirmem sobre "com és el món" és una secreció ideològica de la nostra pròpia biografia i del nostre propi caràcter. Entre totes les citacions possibles sobre això (per exemple, Nietzsche al principi de Més enllà de bo i dolent), n'hi ha una que m'agrada especialment:

"The history of philosophy is to a great extent that of a certain clash of human temperaments. Undignified as such a treatment may seem to some of my colleagues, I shall have to take account of this clash and explain a good many of the divergencies of philosophers by it. Of whatever temperament a professional philosopher is, he tries when philosophizing to sink the fact of his temperament. Temperament is no conventionally recognized reason, so he urges impersonal reasons only for his conclusions. Yet his temperament really gives him a stronger bias than any of his more strictly objective premises. It loads the evidence for him one way or the other, making for a more sentimental or a more hard-hearted view of the universe, just as this fact or that principle would. He trusts his temperament. Wanting a universe that suits it, he believes in any representation of the universe that does suit it. He feels men of opposite temper to be out of key with the world's character, and in his heart considers them incompetent and 'not in it,' in the philosophic business, even tho they may far excel him in dialectical ability."

William James, "The Present Dilemma in Philosophy", dins Pragmatism. A New Name for Some Old Ways of Thinking.

6 comentaris:

Vista Parcial ha dit...

No havia llegit aquesta anotació. Però, no, Tobies no fa cap ganyota. Tinc simpatia pel realisme intern de Putnam. Segons el realisme intern no hi ha una única descripció vertadera del món, sinó diverses. N'hi ha de falses, però tan vertadera potser la descripció del món del sentit comú com la de la física. Per a mi, les dues taules d'Eddington són reals.
Ja vaig dir en "Finor conceptual" que cal fer bona cosa de distincions, matisacions, etc.

Guillem Calaforra ha dit...

Doncs això demostra, Tobies, que en el fons ens entenem molt bé. De tota manera, i per amor als matisos i les distincions, jo crec que entre les descripcions falses i les no falses hi ha no sols graus (unes descripcions són més certes que altres, sense ser ni del tot certes ni del tot falses), sinó també registres diferents (hi ha formes de "ser" diferents, i formes de "descriure" que no tenen res a veure les unes amb les altres). De la mateixa manera que pense que hi ha formes de "veritat" que no tenen res a veure amb les descripcions, ni amb el llenguatge argumental, i per descomptat no amb la ciència.

Vista Parcial ha dit...

D'això tambe podríem parlar.

Guillem Calaforra ha dit...

I tant que podríem, i em pegaries quaranta voltes i em deixaries en canonsillos, que al cap i a la fi ets un especialista en aquests temes.
En qualsevol cas, confesse (ara entre nosaltres) que el més savi que conec sobre el tema de la veritat no és cap afirmació, sinó la pregunta, mig despectiva mig irònica, profundament escèptica, desencantada i immune al discurs del fanàtic il·luminat que tenia davant: "Quid est veritas?", que va dir Pilat (Jo 18:38). Quant de coneixement tenia aquell home!
La qual cosa no implica que no hi haja veritats, falsedats i tota la resta, només faltaria. Però ja ho he dit, estic més aviat del cantó de qui afirma que hi ha veritats, en plural, i no en singular. Ací, el singular em provoca reacció al·lèrgica. I bé, en definitiva no estic dient res de nou.

Guillem Calaforra ha dit...

Per cert, per als qui no ho hagen llegit, els recomane una de les anotacions de Tobies sobre aquest tema, amb la qual estic d'acord (però amb un llenguatge diferent). La trobareu ací.

Vista Parcial ha dit...

Això dels "canonsillos" no és VERITAT.