1. Cara A: Tot i tothom, inclosos allò que més detestes i el teu antagonista mateix, conté elements que fins i tot tu hauries d'admetre. Busca'ls, identifica'ls, explicita'ls. Descobreix en què donaries la raó fins i tot al teu pitjor enemic.
2. Cara B: Tot i tothom, inclosos allò que consideres més afí i la persona que més estimes i admires, conté elements que fins i tot tu hauries de desemmascarar i criticar. Busca'ls, identifica'ls, explicita'ls. Descobreix en què refutaries fins i tot el teu millor amic.
3. Corol·lari: com deia un personatge de Jean Renoir (La règle du jeu, 1939): "Ce qui est terrible sur cette terre, c'est que tout le monde a ses raisons".
La pitjor ignorància
"Em sembla que veig una forma d'ignorància molt gran, difícil i temuda, que és equivalent en importància a totes les altres parts de la ignorància. [...] El fet de creure que hom sap, quan hom no sap res. Em fa ben bé l'efecte que aquesta és la causa de tots els errors que comet la nostra ment" (Plató, Sofista, 229c)
Els gairebé 2.400 anys que separen Plató de la "Theorie der Halbbildung" d'Adorno (1951) no representen res en comparació amb l'encert perenne d'aquesta observació. El pitjor no és ser ignorant, sinó ignorar i creure que se sap. No sols perquè això elimina la curiositat, sinó també perquè incrementa la pedanteria i el fanatisme. La "ignorància socràtica" no és una ascesi de modèstia, ni un truc per a provocar la lloança d'altri, sinó un símptoma de salut mental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada