Aquest divendres, 8 de febrer, es presentà a la llibreria Fòrum Babel de Castelló de la Plana el llibre Entre Calimero i Superman. Una política lingüística per al català, del nostre contertulià Josep J. Conill. Presentava l'acte Jordi Tàrrega, seguit per Ernest Querol en la presentació de l'autor. La intervenció de JJC va ser breu, més del que hauríem desitjat els assistents, i deixà pas a un diàleg en què els assistents sembla que no tenien gaires ganes de participar. Personalment fa molts anys que estic convençut que les presentacions de llibres s'haurien de fer en absència de l'autor, perquè aquest només té dues opcions: o fer una exhibició d'autobombo narcisista (que és el que fan molts sota una aparença d'humilitat) o distanciar-se profilàcticament del seu producte, amb el consegüent efecte disfuncional que això pot comportar per al lector potencial. En aquest cas, Conill va optar per un distanciament moderat sense deixar de reconèixer la sorpresa que li va causar l'actualitat inesperada del seu missatge. La veritat és que en Entre Calimero i Superman, seguint la tònica del seu llibre anterior Del conflicte lingüístic a l'autogestió. Materials per a una sociolingüística de la complexitat, Conill fa una densa exhibició d'intel·ligència, coneixements, audàcia intel·lectual i bricolatge teòric que es troba a anys llum de la sociologia del llenguatge i de la chocholingüística habituals per aquestes latituds. Al contrari que la immensa majoria dels munyidors acadèmics d'aquestes indisciplines, Josep té moltíssimes lectures i moltíssimes idees, i això converteix els seus assaigs en formidables festins intel·lectuals. "Tu ets l'Adorno de Castelló!", li vaig dir una vegada, i em va respondre: "Ja m'has tocat els collons, tu, l'adorno i les gaiates de Castelló!". No, no, no, és un rara avis o pardal infreqüentíssim literario-sociologico-filosoficohistòric que produeix unes manufactures intel·lectuals admirables en el temps que li queda després de la quotidianitat més prosaica d'una ciutat de províncies. Entre Calimero i Superman ho demostra, tant com ho demostren les seues intervencions en aquest blog, sempre esperades i desitjades como agua de mallo. Aquest llibre, que en certa manera aplica les idees de l'anterior al cas català (de Catalunya stricto sensu), és per a molts altres lectors a banda dels consumidors de chocholingüística. De fet, i aquesta n'és una de les virtuts, jo diria que no és per a chocholingüistes.
I, en fi, després de la presentació i dels trossets de coca amb vi, anàrem a sopar i ens ho vam passar millor encara.
Ací teniu els àudios de l'acte:
1. Presentació de Jordi Tàrrega.
2. Presentació d'Ernest Querol.
3. Intervenció de Josep J. Conill.
4. Diàleg.
Dissabte, per acabar de coronar el cap de setmana, acudírem a la conferència que va fer a l'Ateneu de Bétera Francisco Álvarez Molina (Paco per als afins), economista, exvicepresident de la Borsa de París i exconseller de la Borsa de València, una de les veus més sonores d'ATTAC. El títol: "Oconomia. El permiso de conducir tu propia economía". La sala, petada a més no poder, gent dreta, no hi cabia ni una agulla. Paco va fer honor a la fama que té de persona accessible, clara i contundent, i començà explicant diverses coses com ara els orígens de l'estafa (àlies crisi), la ignorància induïda pel sistema, la diferència entre competència i cooperació, l'economia del bé comú, etc. Gairebé de manera anecdòtica va passar pel tema de "conduir la teua pròpia economia", que esdevingué el més lleuger de la trobada, i es va centrar en la creació de canvis de baix cap amunt, partint de petites coses i renunciant a la direcció inversa. El debat estigué molt animat, tal com es podia esperar, i la satisfacció va ser unànime. Us deixe ací la gravació de l'acte, que us recomane d'escoltar sencer perquè paga molt la pena:
Conferència de Paco Álvarez.
Després vam estar parlant amb Toni Marco, president de l'Ateneu, sobre la possibilitat de dur-hi a terme les trobades de la Cooperativa de Coneixements, i la resposta va ser molt positiva. Us en continuaré informant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada