dilluns, 26 de setembre de 2011

Club de Lectures Patieres, segona època


Bé, això està més mort que la mòmia de Tutankhamon... Aquest curs promet ser el més complex i difícil que es recordarà per ací, per a uns i per a altres. M'hi incloc, naturalment, i alguns ja sabeu per què. Si faig una ullada al Club de Lectures Patieres, en el seu primer tram de recorregut, he de reconèixer que el saldo és profundament ambivalent. D'una banda, el plaer d'haver estat llegint en grup i la complicitat que això produeix, les interessantíssimes converses i debats que hem mantingut al voltant de les lectures, el fet d'aprendre a través de les opinions dels altres companys, tot això representa un enriquiment innegable per al grup i per a cadascun dels qui hi hem participat. De l'altra, la sensació de fracàs, l'absència d'alguns dels nostres millors cervells contertulians, l'ambient de solitud compartida amb només un parell de persones enmig d'un oceà d'indiferència generalitzada, la sospita d'estar fent un esforç per a no-res, tot això em resulta frustrant i confirma els pitjors temors sobre la degradació del nostre ambient humà. Però ara aquestes reflexions no duen enlloc, i el que compta és fer coses que considerem valuoses, i punt. Per tant, sense que ningú no ho haja demanat, i sense esperar cap senyal d'aprovació ni de desautorització, faig el boca-a-boca al nostre Club de Lectures i expose les idees que han circulat per al futur immediat. Després, com se solia dir, Déu disposarà.

Tenim pendents algunes propostes del curs passat, que barrejarem amb altres de més recents. Al final de cada referència, entre parèntesis, anotaré la persona que la proposa. El mes indica les tres setmanes en què faríem la lectura, i la quarta seria, com sempre, per als comentaris. Si pot ser, el primer comentari aniria a càrrec de la persona que fa la proposta. Si voleu que canviem l'ordre, ho dieu i en parlem.

OCTUBRE
Werner SOMBART, Por qué no hay socialismo en los Estados Unidos. Palencia: Capitán Swing Libros, 2009. (Josep J. Conill)

NOVEMBRE
Gustau NERÍN, Blanc bo busca negre pobre. Barcelona: La campana, 2011. (K.)

DESEMBRE
Tony JUDT, Algo va mal. Madrid: Taurus, 2010. (Exemplator)

GENER 2012
Zygmunt BAUMAN, Tiempos líquidos. Barcelona: Tusquets, 2007 (Uno que pasaba por aquí)

FEBRER
Stefan ZWEIG, El món d'ahir: memòries d'un europeu. Barcelona: Quaderns Crema, 2001. (Exemplator)

MARÇ
José VIDAL-BENEYTO, La corrupción de la democracia. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2010. (K.)

Queden pendents coses com ara l'Autorretrato en un espejo convexo de John Ashbery, La espada y el crisantemo de Ruth Benedict, La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies d'Enric Balaguer (aquest no ha obtingut molta unanimitat), i altres que aniran apareixent, o això espere.

Que ningú no se senta impel·lit a participar-hi per obligació, o per quedar bé, o per qualsevol altra raó espúria. Tots tenim les nostres feines, els nostres problemes, les obligacions, els problemes de temps i els problemes de desànim. El nostre grup de lectors funciona sobre dos pilars fonamentals: un, el de passar-s'ho bé fent una activitat interessant i agradable; l'altre, el de la generositat cívica de "regalar" una part del nostre temps per a una iniciativa civilitzada. Si falla un dels dos, la cosa perd sentit. No sé si és el cas, però si algú se sent dissuadit de participar-hi per raons de privacitat i de por al discurs en públic, us recorde que sempre tenim la possibilitat de restringir l'accés al blog només per als administrador. En aquest sentit, vull repetir una vegada més que el Patio Virtual no és "el blog de K.", sinó una plataforma de tots nosaltres, comunitària i cooperativa, de tot el grup d'amics. És nostre, i no pas meu, per l'amor de Déu!

Bé, ja direu coses, si voleu. Y si no, no, tal com deia el vell jurament dels reis d'Aragó...

9 comentaris:

Emili Morant ha dit...

M'estalviaré repetir cap "mea culpa" estúpid sobre el grau de veritable i vergonyant analfabetisme en què m'he vist els darrers mesos i del qual tinc tota la intenció d'escapar. Només volia fer una aportació positiva a aquest missatge d'ànims i d'inici de curs que ens fa K.

El passat dia 21 de Juny algú de l'AELC (un tinglao d'escriptors, crec) se'm va adreçar per correu electrònic demanant-me permís per a reproduir una entrada del meu blog sobre "Udols d'un llop de paper", de J. A. Ysern en una antologia de "ressenyes" sobre els llibres premiats per la Crítica l'any passat. No cal recordar que el motiu que jo parlés del llibre fou justament aquest club de lectura, i que si ho vaig fer en dos llocs distints (al meu blog i en aquest, de debat) fou perquè havia "fet tard" al debat inicial i per a separar dos nivells de comentari: el genèric-propagandístic i un més de detall, propi dels debats del Patio.

Si algú vol fer memòria, el text del meu blog ací: http://emilimorant.blogspot.com/2011/02/udols-dun-llop-de-paper-rozewicz-ysern.html

I la meua aportació al Patio: http://patiovirtual.blogspot.com/2011/02/rozewicz-deshora.html

No pretenc que (re)llegiu les meues aportacions, preferisc copiar-vos la resposta que vaig haver de donar a la petició de l'AELC:

"Teniu el meu permís per a reproduir el text que comenteu. Només advertir-vos d'una cosa: el context original de publicació és una entrada de blog (que de forma dialògica i oberta enllaça a una entrada d'un altre blog, a un club de lectura virtual), de forma que adequar el text a la publicació en paper potser demanaria una mínima tasca d'edició. Deixe en mans dels responsables de la vostra publicació que facen les reduccions o ampliacions (fent servir l'altra entrada) que creguen oportunes; tanmateix, poden comptar amb mi per a eixa tasca si ho prefereixen i m'ho fan saber."

En altres paraules. Des del punt de vista "crític", el text que m'han demanat reproduir és inacceptable com a "recensió" del llibre en un sentit canònic: comença parlant d'aquest mateix club de lectura, inclou un poema del llibre com a mostra, i acaba enllaçant al debat d'aquest mateix Patio virtual, on continuaven les meues/nostres aportacions. Entre tot això, algunes apreciacions un tant divagants sobre el propi llibre i la meua experiència de lectura. No sé què en faran, del text, però si és un copy-paste, en paper resultarà inintel·ligible. Ara bé: al mateix temps que el meu post és menys que una crítica, alhora és molt més, gràcies al "context de publicació": fa "publicitat" del club de lectura i del llibre, dona referències a un debat més ric (el del Patio, amb les vostres aportacions), inclou l'enllaç per a poder comprar el llibre, etc.

Bé, només era una anècdota (que hauria d'haver compartit amb vosaltres fa mesos, quan es va produir, però vaig deixar a mitges) i que espere que ajude a animar el la represa del club de lectura. El que fem/feu és rellevant, té una notorietat i un potencial que cal no menysprear.

[Si ningú s'expressa en contra, faré un "twitter" de l'anunci/inici del club de lectura. Estic provant la "tecnologia" des de fa poc, sense massa fe. No patiu: no atraurem cap massa incontrolable de nous participants, encara no sóc un líder del poble... ]

Josep J. Conill ha dit...

Per mi, endavant. Veig que la primera proposta de lectura corre al meu càrrec, així que em poso a la feina des d'ara mateix. Potser, a més a més, la lectura del llibre de Sombart sigui ara mateix especialment pertinent, atesa l'actual crisi de l'esquerra i el tsunami neoliberal que, si Déu o la Fortuna o qui sigui, no ho impedeix --la racionalitat de la gent, certament, no ho farà--, amenaça amb passar-nos per damunt. Com si amb el que el xàfec que està caient no n'hi haguès prou. Salut, doncs, i que les lectures ens facin bon profit a tots.

K. ha dit...

Emili, m'alegra molt que t'hagen proposat de publicar precisament un text sobre un dels "nostres" llibres. M'alegra per la part que em pertoca, i per la que no, és a dir, per TR, per l'Exemplator i per l'editorial, benemèrita molt més que no els cossos repressors armats. No t'has d'excusar pel desfasament de temps, només faltaria. Ací no estem per a contricions, sinó per gaudir de la koinonía i de la lectura, plaers ara mateix rars com el caviar de Beluga. Espere que pugues participar i que et servisca tant com a mi m'ha servit, cosa que segurament passarà.
Josep: crec que totes les lectures que farem enguany, o almenys la gran majoria, seran tan adients per al moment actual com la de Sombart. He estat pensant que entre les propostes d'aquest any tenim pocs clàssics, però no passa res, ja aniran apareixent, crec jo. En qualsevol cas, aquestes lectures ja seran una primera forma d'oposició activa a la descivilització. I si ens fan pensar i debatre, i aprendre més, seran fins i tot una manera de fer subversió. Innòcua, dissortadament, però subversió.

K. ha dit...

I una altra cosa: si les circumstàncies ho permeten, per a tots aquells que no puguen localitzar i/o comprar algun dels llibres posarem en funcionament el sistema de compartició de pdf. Això sí, per favor: 1) Aviseu amb temps, i 2) Si ens feu escanejar un llibre, si us plau, participeu amb almenys un comentari, xe...

Uno que pasaba por aquí ha dit...

Como estamos "en familia", aviso por aquí: yo volveré al club en enero, con el libro de Baumant. Me encantaría hacerlo en diciembre, con el de Judt, pero dudo mucho que tenga el tiempo y la energía necesarios para ello. Eso sí, sacaré la cabeza para leer los comentarios que se vayan haciendo de todos los libros que vayáis leyendo.

K. ha dit...

D'acord! La llàstima és que així les coses serà un diàleg en sentit literal, sospite. Però la solitud silenciosa és bastant pitjor, de manera que fins al gener! I sort en les obligacions.

Josep J. Conill ha dit...

Hi trobarem a faltar les teves intervencions, Paco. Però, com diu K., les obligacions estan per damunt de tot. No cal dir que, encara que no hagis llegit els llibres de què parlem, qualsevol comentari serà benvingut i, com sempre, pertinent. Salut.

Exemplator ha dit...

M'alegra el que comenta l'Emili en referència al llibre del Różewicz. Bé està.

Quant a mi, intentaré ficar cullerada de tant en tant. Valoro aquest espai molt més del que puc demostrar. Diguem-ne que és una estima silenciosa, una estima "de lonh"...

Una salutació ben cordial a tots.

K. ha dit...

... e fum d'estopa, tot és u... ;-)