dijous, 14 d’abril de 2011

Aquest mes farà 25 anys de la catàstrofe de Txernòbil. Ara, quan ja han començat a morir els "liquidadors" de Fukushima (que sabien el que els esperava i tanmateix acceptaren sacrificar-se), potser és un bon moment per a "pensar-hi" visualment. Fa uns dies, Sebastià em parlava d'un impactant documental del mamarratxo Íker Jiménez. No seré jo qui el contradirà. Però, si voleu la meua opinió, millor que us agafeu 90 minuts lliures per gaudir (diguem-ho així) d'un magnífic documental de 2005 amb intervencions de supervivents i amb imatges inèdites durant dues dècades: La batalla de Chernobyl. És a dir, sense les mamonades i les intervencions estúpides de periodistes espanyols ("aquella máquina infernal", diu un pixorro fumigable en el papelucho del Milenio). Gran periodisme documental, que posa els pèls de punta.

Per a completar-ho, tres articles admirables del gran "Yuri Gagarin", en el seu blog que ja és un clàssic dels amants de la bona literatura internàutica:

http://lapizarradeyuri.blogspot.com/2010/04/los-tres-superheroes-de-chernobyl.html

http://lapizarradeyuri.blogspot.com/2010/05/mitos-de-chernobyl.html

http://www.lapizarradeyuri.com/2010/10/11/no-veras-muchos-objetos-como-este-sobre-la-faz-de-la-tierra/

Ja no es tracta de "nuclear sí, nuclear no", sinó de conèixer millor un dels esdeveniments que han marcat la història recent i l'imaginari de tot el planeta. I, de passada, de sentir una mica d'empatia amb una gent.

***

En dues setmanes obrirem la ronda de comentaris sobre el llibre de Wallraff. Com que ningú no ha dit res, done per descomptat que no li ha fet falta a ningú la versió pdf. O que a ningú no li ha interessat (per falta de temps, és clar!). Esperarem amb ansietat i interès els comentaris de qui proposà el llibre.

Us recorde que el llibre de maig i juny és el de Lowenthal, que si voleu pdf etcètera etcètera.

19 comentaris:

Anònim ha dit...

El de cuarto milenio el mejor documental de chernobil que he visto. Y he visto casi todos. Esa es la verdad.

TONEDA

K. ha dit...

Doncs a mi no m'ha agradat tant.

Exemplator ha dit...

Gràcies per totes les referències. He vist el reportatge que dius, i m'ha encnatat. És colpidor i calfredant. Quant a "la pizarra de Yuri" és una pàgina, en general, molt bona. La veritat és que té un munt d'informació interessant -no sols sobre Txernòbil, que també.

K. ha dit...

Quan he escrit "no tant" era un eufemisme.

Sebastianus ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sebastianus ha dit...

Més que per la quota de veritat que pugui tenir --poc que en podem saber, de la "veritat", els profans--, a mi "La noche del fin del mundo" em va impactar com a producte televisiu, un artefacte fet de realitat i sensacionalisme que, com a tal, funciona molt bé.

Disculpeu que intenti mirar-me Txernóbil/Txernòbil d'una manera tan freda i distanciada. A l'hora de veure documentals a la tele, probablement és la més sana.

K. ha dit...

Discrepe, si se'm permet l'opinió. És ple de mentides des del minut 00:00 ("y vieron cómo se ensendía el sielo, les calleron gotitas, y notaron un sabor metálico en la boca", etc.; "con documentos secretos hasta ahora", etc. ...); la "dramatització" és ridícula i d'un sentimentalisme asfixiant (la iaia que està fent punt de ganxo, el cap de casa fent-se un xupito de vodka, etcètera), no paren d'aparèixer "speakers" espanyols que no em serveixen de res, els comentaris de Jiménez són per a morir-se ("aterrador"), i en fi, no pararia.

Exemplator ha dit...

No he vist el reportatge de l'Iker aquest -ni el veuré, perquè el metge no m'ho permet... Però, ara que parles, Guillem, de les gotetes i del cel encès... em passa pel cap la imatge d'aquell entrevistat en el reportatge de la BBC que, malgrat la tragèdia del cas, comenta que l'efecte de la llum era com un arc de sant Martí. I que, malgrat tot, era una llum bella.

El que sí em va sorpendre és que no fessen cap esment dels herois que, segons recorde d'un text de la Pissarra de Yuri -crec-, es van sacrificar per a buidar l'aigua d'uns dipòsits. O se'm va escapar l'esment? Suposoe que devien ser aquelles que esmenten en el reportatge, que podien tenir conseqüències devastadores.

K. ha dit...

Sí, estic d'acord que "La nit de la fi del món" passa molt per sobre del tema dels liquidadors, com "de puntetes" (en parla quan s'aborda el tema de com escarbaven el túnel per arribar fins on hi havia l'aigua, però molt poc). Se centra en els "biorobots" que treballaven en el sostre, però pràcticament omet els que buidaren d'aigua la cambra de refrigeració sota el reactor; i aquests són, precisament, els que centren l'atenció de "Yuri" (que, per cert, s'hi esplaia magníficament). Això em sembla una mancança del documental esmentat, que és tan satisfactori en altres aspectes.

K. ha dit...

Perdó: quan he dit fa un moment "La nit de la fi del món" em referia, és clar, a "La batalla de Chernobyl".

Exemplator ha dit...

Heus ací el vincle
al document de la Pizarra de Yuri que comenta el Guillem
.

Exemplator ha dit...

Redéus, no m'havia adonat que ja havies inclós tu el vincle que he posat jo...! Es veu que m'he fet un embolic entre les teues remissions i el que anava mirant jo, pel meu compte.

K. ha dit...

Home, cap problema. No n'he dit res perquè, com deia aquell, "tot està dit, però com que ningú no en fa cas convé anar repetint-ho"...
En qualsevol cas, si algú vol reblar el clau del tema, en la mateixa sessió de la "Noche temàtica" van emetre "La pesadilla de los desechos nucleares", un altre documental que et deixa de pasta de moniato. Us el recomane, també.

Sebastianus ha dit...

Com he dit altres vegades, quan jo sigui gran vull ser com la Pilar Bonet:

http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Retorno/Chernobil/elpepusocdmg/20110417elpdmgrep_2/Tes

Sebastianus ha dit...

Acabo de veure que l'enllaç que he penjat aquí no apareix complet, vaja.

És un article magnífic de Pilar Bonet, corresponsal d'"El País" a Moscou, publicat avui, 17.04.2011, i que duu per títol "Retorno a Chernóbil".

K. ha dit...

Ací teniu l'article que esmenta el Sebastianus. Confirme que és excel·lent i fa pensar molt (per exemple, sobre la manera com les persones ens comportem igual que la resta de la natura, amb una tendència innata a colonitzar; per exemple, sobre les formes brutals i suïcides que pot adoptar l'arrelament; per exemple, sobre la devastació com a negoci, o sobre el "morbo" com a esport de risc; per exemple, sobre mil coses més. El gran periodisme consisteix en això, o no és res.)

fontdelhort ha dit...

M'ha sorprès que escrigues això: "Ara, quan ja han començat a morir els 'liquidadors' de Fukushima..." De la Wikipedia: "Reported injuries: 37 with physical injuries, 2 workers taken to hospital for radiation exposure. Reported death(s): None". Sí que hi va haver dos treballadors morts dins la central per acció del terratrèmol i del tsunami.

K. ha dit...

Bona puntualització. Una de les notícies que es van publicar ho presentava així. Possiblement van barrejar-ne dues: la dels morts que tu esmentes i la dels "liquidadors" que havien explicitat la seua consciència d'anar cara a una mort segura.

K. ha dit...

O potser vaig fer jo mateix la confusió a causa de la proximitat dels documentals sobre Txernóbil, que també podria ser.