dimecres, 3 de febrer de 2010

Capitalisme filldeputesc

M'ha arribat aquest missatge, que reproduesc integre, intacte i deixant l'autor en l'anonimat. No és cap broma ni cap rumor ni cap cadena estúpida. Convindria fer-lo circular. Ja jutjareu vosaltres mateixos, el debat queda obert.

"Amics, bon vespre,

Tenc, de moment (només de moment) una consulta a fer-vos.

Sóc client habitual, en el meu poble, d'una benzineria de l'empresa Repsol. També, cada dia, els solc comprar el diari. He fet una bona amistat amb el personal d'aquesta benzineria, gent agradable i eficient.

Fa un parell de mesos, un dels dependents em va dir, amb insistència, que li compràs una caixa de taronges: en tenien exposades tres o quatre. Li vaig dir que no, que jo en tenia de meves. Va insistir, evidentment mal a pler. Durant les setmanes que seguiren, cada vegada que hi anava, insistia als clients que els compressin taronges. Ni un que és un no en volgué comprar, i ho vaig trobar molt natural. A la fi, el dependent em va dir que l'empresa (Repsol) els obligava a vendre'n tantes de caixes cada dia i que, si no aconseguien un cert nivell de vendes, els imposava una multa.

Recentment, l'"oferta" de la benzineria s'ha ampliat a vi, oli, peces de formatge, saquets de llegum divers, etc. Ningú, que jo s`piga, no en vol comprar.

Mirent enrere, m'adon que el personal, aquests mesos darrers, ha estat molt nerviós i que es comportaven d'una manera diferent de l'habitual. I han acabat de confessar-me que Repsol els obliga a vendre una certa taxa de tots aquests productes i que, si no ho aconsegueixen, els multa.

L'estat del personal de la benzineria és deplorable. En pocs mesos els he vists mudar de caràcter. Dues de les persones estan en tractament psicològic. Estan tots sotmesos a una pressió insuportable. Un d'ells, que s'ho podia permetre, ha deixat l'empresa.

Avui horabaixa hi he anat a comprar el diari i els he trobats en un estat d'excitació extrema. M'han dit, amb por vertadera, que l'"inspector" rondava per la zona. Cal dir que, sovint, hi van diversos inspectors, que el personal no coneix, per aclarir, en secret, si el personal fa o no fa aquestes funcions que li han imposat (vull aclarir que no es tracta pas de la venda de benzina i gas-oïl), sinó dels productes alimentaris.

Cap d'aquests productes no és del nostre país: oli andalús, formatge "manchego", etc.

Mutatis mutandis, aquesta infàmia de Repsol em recorda la de France-Télécom, que, amb la pressió inhumana exercida sobre el seu personal, va provocar una cadena de suïcidis.

Bé, amics, ja veieu la cosa de què va. Qualque cosa cal fer-hi.

Us voldria demanar que féssiu un parell de passes per aclarir si, a la vostra localitat o pel vostre redol, les benzineris de Repsol estan sotmeses al mateix règim. A partir dels resultats, cadascú que faci el que trobi convenient i just.

Vos preg de fer córrer aquest missatge"

7 comentaris:

Enric ha dit...

Què més hem d'esperar perquè la gent reaccione? Alguna catàstrofe de magnituds impensables? Com és que la gent no es rebota? Fa fàstig el servilime d'aquesta societat de merda. Les generacions futures (s'hi ha, i si són més sanes que nosaltres) se n'avergonyiran, de nosaltres. Jo mateix malde per comprometre'm en algun tipus de projecte civicopolític per a canviar les coses, però em sent terriblement sol i no sé massa bé on encarar-me. La captivitat de la ment és terrible, sobretot quan afecta els teus veïns. Amics patiers, no podríem fer alguna cosa? Faig la pregunta amb una creixent angoixa.

Gregor Samsa ha dit...

Certament, la gent reacciona, i tant: les expectatives de vot del PP han augmentat.
No patisques per les generacions futures, no et jutjaran (ni ens jutjaran) com tu dius, perquè seran encara pitjors.
L'angoixa a què al·ludeixes, jo fa anys l'he substituïda pel fàstic. Tu en parles també, però a mi en realitat no em fastigueja aquesta societat, sinó la natura humana, amb les excepcions de rigor.
Què podem fer? Escrivint aquestes coses, fent-les circular, ja estem fent alguna cosa. Però fora d'això crec que no tenim res a fer.

Anònim ha dit...

"Cap d'aquests productes no és del nostre país: oli andalús, formatge "manchego", etc." ???
Què és això? És patètic. O siga, que amb taronges i paella seria formidable no?

Gregor Samsa ha dit...

Evidentment aquesta no és la part interessant del missatge. El que importa és la resta.

Anònim ha dit...

No existien una cosa que s'anomenaven "sindicats"? "Convenis col·lectius", etc.? Ah, ja recorde! Això era al segle passat, al segle XX. Ara hem tornat al XIX.

Gregor Samsa ha dit...

Al XIX com a mínim. Jo crec que hem tornat al barroc i la Contrareforma, perquè si dic que és a l'edat mitjana em pegaran d'hòsties, però en fi. Els sindicats i els convenis només funcionen encara, i no massa, en la gran indústria i en la funció pública, em sembla. Hi ha qui diu que ni això.

Exemplator ha dit...

Home, en Grègor... és que el capitalisme no és precisament un invent medieval... Precisament, els moralistes medievals feien sermons molt contundents contra la usura i... Bé, tant se val...

Siga com siga és un abús acollonant. Però la gent no reacciona. Ja tenen unes gargamelles més grans que Saturn. Com han de reaccionar per una "fotesa" com aquesta si prèviament ja han acceptat com l'estat natural de l'ésser humà en el segle XXI la hipoteca. Després d'haver arribat als extrems a què s'ha arribat, ja tot és imaginable. Aquesta insensibilització progressiva s'ha accelerat en els darrers anys. Els desficacis del primer govern del PSOE, per exemple, encara van trobar una certa resposta (encara que ja va costar massa fer-los fora del poder, masa, però...). El desastre del referèndum OTAN, també. Però ara, tot això... No passa res! O, pitjor encara: com més corruptes, més victimisme fan i més simpaties atreuen d'una bona capa d'aquesta societat. En fi, amarg, molt amarg.