dilluns, 2 de novembre de 2009

Sit omnibus notum

L'edició d'enguany dels Premis Octubre, tal com sabeu, ha donat el Premi Andròmina de narrativa a Rafa Gomar. Un dels nostres contertulians presencials més antics i fidels, un escriptor a qui tots els de la colla reconeixem una excel·lència fora de tot dubte, ha guanyat un premi literari dels més prestigiosos en llengua catalana. Independentment de les consideracions que em mereix el Virrei i el seu holding, reconec que estic impressionat i orgullós. Quan el missatge de mòbil m'arribà durant la matinada de divendres a dissabte, el primer que vaig pensar fou: "Almenys una bona notícia, hòstia!". No he llegit la novel·la Andròmines, perquè el Rafa és molt discret i no fa circular els textos fins que han arribat al seu lloc de destinació (el mateix que faig jo mateix), però estic segur que ens agradarà tant com les seues narracions breus, i tant com el seu magnífic dietari, Vianant (del qual vaig ser el primer comprador en termes absoluts, cosa que m'enorgulleix).

Tanmateix, el que més m'alegra d'aquest premi és una cosa que el premi mateix no té en compte, i que el jurat segurament no va considerar. Ço és a saber: que han premiat la tossuderia i la independència d'un escriptor que segueix la seua passió, el seu daimon, sense sotmetre's a capelletes, ni a xupladetes entre senyorets, ni a corrents de moda ni a res que no siga el seu propi designi. El Rafa, el nostre Barbut ara exbarbut, sempre ha fet la literatura que el cos li demanava des de la seua vocació d'outsider, amb tota la dignitat que això implica. Inassequible al desànim, immune al desgast amb què la vida funcionarial i burocràtica sol castigar els qui intenten viure en la literatura, el Rafa ha continuat escrivint fins i tot quan sol respondre amb evasives la nostra pregunta: "Què estàs fent, ara? Què escrius?". Aquesta constància no sols es compensa amb la parturició mateixa dels llibres, també necessita algun impuls extern, una mica de reconeixement, el carinyo imprescindible per a l'autoestima de l'escriptor. I ací el tenim, en forma de premi respectable. No s'hi està guardonant només un llibre, sinó també aquesta persona bondadosa i perseverant que és el Rafa, i de qui m'honora considerar-me amic. Per tant, he de donar l'enhorabona al jurat, perquè premiant-lo han fet la seua bona acció de l'any. Estic segur que, gràcies a això, el Rafa ens continuarà propinant bona literatura durant uns quants anys més.

Tranquil, col·lega, ara sí que pots dir, en legítima defensa, que no vius al ras. I que en vinguen molts més!

2 comentaris:

Vista Parcial ha dit...

La meua més sincera enhorabona a Rafa. Me n'alegre molt. Ho dic ací perquè no sé qual el veuré i podré donar-li-la personalment.

Purgandus ha dit...

M'addhereixo a l'enhorabona al Rafa. Ell no em coneix a mi, però jo a ell sí, i trobo que és cert tot el que diu l'article.