dijous, 15 d’octubre del 2009
Un país sense política
La informació a propòsit del passat nazi del nou secretari general del PP de la Comunidad Valenciana (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/147830) m´obliga a posar per escrit algunes reflexions que he tingut aquests dies a propòsit del cas Gürtel. L´atenció mediàtica que està rebent aquest assumpte ha tingut la virtut de fer visible una cosa que se m´havia oblidat: l´existència d´unes corts valencianes. Sí, encara que semble mentida, al País Valencià existeix un parlament on debaten diferents forces polítiques. Sembla mentida, però és cert: existeixen més partits al marge del PP. I sembla també que el líder del PSOE valencià, Jorge Alarte, existeix de veritat: és una persona de carn i ossos, i no un simple nom. L´ésser humà s´acostuma a tot, inclús a les reixes de la presó: s´ha acostumat la societat valenciana a la inexistència de la política, entenent ací per política l´existència del pluralisme, de la dissidència, de la controvèrsia apassionada a la recerca del bé comú, de l´acció cívica, de l´alternança de forces? S´han fet a la idea els valencians que el poder del PP és indestructible i etern, que no hi ha alternativa, per molt grans que siguen els escàndols de corrupció? I els qui no combreguem amb el conservadurisme imperant, estem totalment ressignats a la derrota? De debò no podem fer res? Exiliar-nos, fugir? No hi ha altra alternativa? M´he de morir sense conéixer un altre govern valencià que no siga el del PP? La meua filla coneixerà un altre govern valencià que no siga del PP? I els meus néts? O aleshores ja se n´haurà anat tot a fer la mà? Què puc fer, què podem fer?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Enric, aquesta bateria d'interrogants que dispares no estic segur de si són preguntes retòriques o no. Per si de cas, te les respondré de manera sintètica amb respostes que no pretenen ser altra cosa que pura doxa, opinió anònima, o pseudònima, i prou. Són respostes no iròniques, això sí.
"[...] s´ha acostumat la societat valenciana a la inexistència de la política [...]? Sí, i tant. Tot ve del desmuntatge de la societat civil participativa, que realitzaren els sociates en els anys 80 i 90.
"S´han fet a la idea els valencians que el poder del PP és indestructible i etern, que no hi ha alternativa, per molt grans que siguen els escàndols de corrupció?" Home, no és que s'hagen fet a la idea, és que justament ells, els votants, participen del pastís. Aquest país (?) va ple de gent que, a escala major o menor, fa exactament el mateix que aquests xoriços i que, precisament per això, perquè són com ells, els tenen com a ideals.
"I els qui no combreguem amb el conservadurisme imperant, estem totalment ressignats a la derrota? Resignats o no, conformats o no, derrotats estem, i només tenim tres opcions: a) fer com fan no és pecat, b) dissimular-se, camuflar-se, suportar-ho estoicament i cultiver le propre jardin (versió impotent, conformista, colaboracionista), c) desaparèixer (exili, harakiri, etc.).
De debò no podem fer res? Resposta anterior
"Exiliar-nos, fugir? No hi ha altra alternativa?" Excel·lent opció, una vegada comprovat empíricament que hi ha entorns més respirables que aquest. Jo estic pensant a abandonar temporalment el meu projecte d'estudiar txec i a comprar un mètode de suec.
"M´he de morir sense conéixer un altre govern valencià que no siga el del PP?" Bé, segurament veuràs algun dia que es passa als succedanis (PSCV) o als substituts populistes (tipus austríac o búlgar).
"La meua filla coneixerà un altre govern valencià que no siga del PP? I els meus néts?" Resposta anterior.
"O aleshores ja se n´haurà anat tot a fer la mà?" Sí.
"Què puc fer, què podem fer?" Recordes la resposta de Silè al rei Mides?
Insistisc, tot això són opinions meues, però va de debò. Si algú em vol convèncer que estic equivocat, em farà un gran favor.
L´única cosa que de moment se m´ocorre contestar-te és que m´agradaria molt no estar d´acord amb tu, m´agradaria tindre alguna esperança sobre la possibilitat que les coses canvien. El futur, tant a nivell local com general, el veig molt negre. Voldria fer alguna cosa, però no sé exactament què, si més no per tindre la consciència moral i cívica tranquil·la.
Doncs mira, saps una cosa? Coincidisc amb tu: a mi també m'agradaria no estar d'acord amb mi. I molt. És un problema.
Publica un comentari a l'entrada