Futbolització

Sí, ja sé que el final de curs és el pitjor moment per a fer la respiració artificial a invents com aquest fòrum moribund, però... què us he de dir! Jo, com Nietzsche (però sense talent), també tinc vocació intempestiva, de mosca collonera.
Doncs sí, justament, i a més a més pense ser políticament incorrecte, perquè sí, perquè em surt de les gònades i prou. Aquests darrers dies hem observat in crescendo com els èxits del FC Barcelona s'emportaven cada vegada més i més espai en els mitjans de comunicació, en les converses de la gent, en l'espai públic i privat. És clar, els de Guardiola ofereixen un futbol admirable, brillant, i ho dic amb convicció tot i que no m'agrada el futbol ni en general els esports. Però mentre el món s'enfonsa, el personal sembla que només té un tema en la boca i en el cap: el triplet del Barça.
No, tranquils, no us propinaré ara les típiques diatribes contra la "cultura de masses" (siga quina siga aquesta merda contradictòria), contra l'opi del poble, contra l'escapisme, contra el borreguisme gregari, contra el feixisme convenientment sublimat, contra l'estupidització i la infantilització col·lectiva, contra l'emotivització primària i les visions del món maniquees, etcètera. Fóra cas que algú m'acusara de demagògia! No, por Dios!
Ho admet: m'han alegrat aquestes darreres victòries del Barça. Només de veure les cares del famós 2-6 a Madrid, i la frustració posterior dels fatxes i del futbolisme colonial... un indescriptible benestar excitat em recorre eròticament la columna vertebral... un orgasme, vaja! Però, cavallers, fem el favor, que no es tracta ni de pseudopolítica ni d'excel·lència futbolística. Es tracta d'una altra cosa.
Us sembla normal que durant una setmana els telenotícies de "la nostra" (simulacre miserable de normalitat, ja ho he dit en altres llocs) estiguen encapçalats per "notícies" sobre el Barça, sobre si no sé qui jugarà o no a Roma, sobre la inquietud d'aquest o d'aquell jugador, sobre la passió futbolera del "bon poble català" en aquest bar o en aquell gimnàs? I de quina manera impresentable ha quedat tot en segon pla, les ajudes de la Generalitat per a la compra de cotxes contaminants, l'escalada militar a Corea, l'entrevista Obama/Abbas, el previst ascens d'UPyD, la corrupció a Madrid i a València, etcètera, etcètera. No, el més important és lo puto Barça a Roma, lo puto emotivisme de les masses imbècils sodomitzades pel capitalisme, lo puto partit i sa putíssima mare, els salts d'alegria zoològica a cada gol, l'ocupació brutal (i beneïda per unes autoritats que, ojito no toques la futbolitis enfollida i malalta del personal, que portaràs hòsties) de l'espai públic (novament el feixisme sublimat, que qualsevol dia esclatarà de veritat), tot això sí que és notícia, la realitat és una merda i mereix un segon pla, omplim de fum les poques neurones que tenen aquests subnormals de súbdits i tot anirà millor. Això sí que és notícia, i de primera plana. I com que no és prou, agafem i fem un programa que es diga "Paraula de Pep", doncs sí, "Palabra de Dios, te rogamos óyenos", per si no havia quedat clar que es tracta d'una forma de pensament mític, de regressió cap a una teologia ridícula en què hi ha uns oficiants, uns escolanets, uns parroquians furibundament fanàtics, una paraula de Déu, i, per descomptat, uns heretges i una inquisició si pot ser.
I ací és on volia arribar. En aquesta religió grotesca de la Santa Pilota, els ateus no sols som una minoria, sinó que no tenim cap veu pública, ni dret a defensar-nos del tsunami humà dels futbolòmans, ni res de res. Ells poden fer tot el que els done la gana, ells són presents a tot arreu i tothora, són notícia i tenen dret a tot. Nosaltres, els teòfobs de qualsevol mena de teologia, que no fem mal a ningú ni ocupem militarment la vida quotidiana de ningú, nosaltres només tenim dret a callar i a mirar com aquesta animalització degrada la vida col·lectiva. Després ens acusen de mirar la futbolitis per damunt del muscle, des de la nostra pretesa convicció de superioritat aristocràtica, amb menyspreu. Com no els hem de mirar amb menyspreu, si ens estan donant per cul i no podem ni posar-nos vaselina? Sí, sí, quan estigueu amb més gent proveu a dir que no us agrada ni us interessa el futbol, i veureu qui menysprea a qui... Proveu a demanar que no vagen pitant amb els cotxes, o que no es passen pel forro les normes d'aparcament quan hi ha partit, o que facen el favor de no tirar traques quan guanyen, o que siguen tan amables de no omplir els informatius, o que... Proveu, proveu a fer-ho i veureu què passa. Doncs sí senyor, ja que sóc membre d'una minoria condemnada a no tenir veu ni vot, a no ser visible, a no ser existent, ja que estic condemnat a aguantar aquesta bogeria col·lectiva, em reserve el dret de mirar-me'ls amb menyspreu i amb fàstic, em reserve el dret de considerar-los humanitat degradada, i em reserve el dret de desfogar-me ací, o on siga, dient unes quantes barbaritats per quedar-me millor. Què passa, o és que tampoc no podem ni amollar burrades com a teràpia? En resum, em reserve el dret de la "pataleta", que és l'últim que tenim els perdedors en aquest món. I que vagen a fer la mà amb la seua adoració de la puta Sagrada Pilota, que de tots ells ja estic fins més amunt de l'escrot, kurwa mać, ja pierdolę, niech spierdalają ci pojebani skurwysyny!!!