A propòsit de fotos dignes de recordar per secula seculorum m'ha vingut al cap aquella altra, senzillament tremenda, de Willy Brandt a Varsòvia, el 7 de desembre de 1970, davant el Monument a les Víctimes de la Insurrecció del Gueto de Varsòvia. La idea d'aquella visita, la primera d'un cap d'estat alemany a Polònia des de 1945, era entra altres coses de portar una corona al monument. El canceller de la RFA, llavors, amb posat seriós, es va saltar totes les previsions del protocol i, per a sorpresa de tothom, en solitari i abaixant el cap es va agenollar davant el monument. Mig minut. Demanant perdó, un home que havia estat perseguit durant el nazisme i que s'havia hagut d'exiliar a Suècia. Cal tindre'ls molt grossos i molt ben posats, per a un gest així.
I és que hi ha cultures i cultures, com diria el Magister. Aquest gest, analitzat breument en el programeta de la cadena Arte que us deixe ací baix, és impensable en molts altres casos. A mi m'impressiona, què voleu que us diga.
3 comentaris:
Impressiona, certament. Un gest per a la Història. Però el reportatge fa esment, com de passada, al vertader motiu de la visita de Brandt a Polònia, un motiu d'extraordinària importància que no pot ser amagat pel gest simbòlic, tot i ser aquest tan impressionant: la signatura del tractat pel qual Alemanya reconeix la frontera Oder-Weiss. Tan important és açò, que es pot considerar el moment en què vertaderament acaba la Segona Guerra Mundial. Brandt va fer molts gestos importantíssims per a la història, i no tots de postal.
Magister lives! Strikes back!
Efectivament, el viatge tenia aquesta intenció, que tampoc no és moco de pavo, perquè res no l'hi obligava tampoc, i el status quo geopolític europeu no hauria estat en qüestió si no ho haguera fet.
El que m'interessava realment era la foto, immortalització d'un altre gest que no era necessari (de fet, els alemanys no se'n van donar per al·ludits: era una excentricitat de Brandt, en el millor dels casos). Però que denota una categoria personal tremenda, sobretot si es té en compte que ell era de la resistència i no tenia per què considerar-se afectat per la culpa. En fi, és interessant.
Anecdòticament: Encara recordo un atlas escolar de finals dels anys 60, emprat a la Deutsche Schule de València, on els terrioris afectats eren marcats com "zur Zeit unter polnischen Verwaltung": "Actualment [però també: De moment], sota administració ppolonesa". Pocs anys després, això ja no era possible gràcies a aquest viatge del Brandt. Quant al gest de la fotografia, estic d'acord amb el que comenteu. I això donaria molt a pensa sobre el concepte de "culpa", potser, més aviat, de "responsabilitat".
Publica un comentari a l'entrada