dilluns, 3 de març de 2008

Una anècdota calfredant...

Recordeu aquell fil que va obrir el Guillelmus sobre els malentesos? El fet concret era la possibilitat, força versemblant, d'un error de traducció com a causa del llançament dels atacs nuclears contra el Japó... Recorde la sensació que em va recórrer el cos en llegir aquesta notícia -ja abans que la donés a conèixer el nostre amic- i que continua recorrent-me'l cada volta que hi penso...

Doncs bé, he llegit en Microsiervos -un bloc tecnològic, lato sensu, que us animo a consultar- una notícia sobre Stanislav Petrov, un militar soviètic que, en 1983, va evitar un possible conflicte nuclear entre les dues superpotències simplement perquè un ordinador boig -sí, com en les pel·lícules- va marcar que cinc míssils havien estat llançats des dels E.U. contra Moscou... Va confiar en el seu instint, seny, sentit comú... o com vulgueu dir-ne, i no av donar l'ordre de contraatac massiu... Gràcies a això, podem potser estar ací petant la claca..., si bé li ho van fer pagar. Per als seus superiors, no havia fet el que havia d'havere fet; encara que la seva iniciativa havia tingut conseqüències positives. Per això es van limitar a bandejar-lo, sense més...

Aneu a la notícia de Microsiervos i, des d'allà, arribareu a vincles interessants, en anglès, sobre aquest personatge...

La veritat és que tot s'assembla inquietantment a una pel·lícula de ciència ficció. Una sensació semblant tenia a la vista de les torres bessones ensorrant-se...: tantes pel·lícules sobre cataclismes i tragèdies d'aquesta mena fant molt de mal... És que a la fi tot ha de ser tan cutre...? Hi haurà, potser, alguna possibilitat de guerra nuclear en Second Life? Espero que sí. I que no hi hagi cap Petrov... Encara que no sé si faig bé, perquè, al pas que anem, no estic gens segur que una guerra nuclear allà no tingués conseqüències terribles ací... No sé, no sé... Com veieu, tots els temes lliguen i tenen punts en comú...

Que vagi bé la setmana...

Exemplator

5 comentaris:

vicent f. ha dit...

Així és que vivim cada segon d'existència penjant d'un fil, que depén de la intuició d'uns militars acostumats a obeir les ordres més irracionals que et pugues imaginar (recordeu el curt de Baginski) i que a més tenen al seu càrrec, de la manera més contradictòria possible, la responsabilitat del futur de la humanitat.
Vaja, que per defensar-te de tu mateix són capaços d'amollar un pepino damunt teu i dir que ho han fet per salvar-te.
És una paradoxa tan absurda que no me la puc creure.
No acabe d'entendre on està la gràcia. El mateix que crea el perill l'ha de conjurar. Precisament eixa gent que està acostumada a conviure amb la mort i la desgràcia, la misèria i l'horror, són qui ens han de garantir -amatents- un jorn plàcid i plaent...


Iè, que ara mateix estan dient que faran el que calga per mantenir l'ordre i l'estabilitat mundial (concretament es referien a la sobirania de les nacions i el perill de les declaracions unilaterals d'independència -sobre tot si porten el segell de la marca Made in EEUU- ... al cor de la vella Europa...) Por em donen. (Ells, i els altres també, i la resta, i jo mateix, i l'apuntador)

Guillem ha dit...

A mi, sincerament, si hi ha un holocaust nuclear a Second Life me la bufa en corrent alterna. El que dius, Yusuf, és terrible. Mira, com a pseudointelectualillo fastigós que sóc és obvi que les meues cadenes de televisió preferides són Odissea i Canal Història. Bé. No sé en quina de les dues van fer uns mesos enrere un documental en què es parlava d'una col·lecció ben documentada de casos com el que esmentes. Em va agafar una angúnia que a fer la mà les Ereccions Generals de diumenge. Es veu que no ens n'han contat res durant dècades, però en més de mitja dotzena d'ocasions hem estat a punt de petar de manera definitiva i irremissible. Jo, francament, preferisc no pensar-hi.

Exemplator ha dit...

Jo ja havia vist algun programa en què es parlava, per exemple, e falses alarmes creades per cataclismes o catàstrofes (per exemple, certs meteorits, etc.). És un fet que, curiosament, com més sensible és un sistema de vigilància, més vulnerable és i més vigilants necessita a sobre seu. Ara, no tenia notícia que s'hagués arribat a una situació tan al límit com la que descriu aquesta notícia. Ho intuïa, pel que acabo de dir, però la dada no la tenia. I, efectivament, et deixa això amb una malahòstia a la sang i una angoixa que t'entren ganes d'esborrar-te definitivamet de tot!

Silenus ha dit...

Home, jo no diria que l'anècdota de Petrov em dóna ganes d'esborrar-me definitivament de tot. Més aviat (i parlem de sensacions, sense dir res de substancial sobre el tema) em produeix una reacció agredolça, o directament amarga, també per la història del personatge. D'una banda, confirma la idea de la fragilitat extrema del món en què vivim, la idea que com més por i més vigilància, més estem sotmesos a atzars estúpids i imponderables. D'altra banda, l'enorme misèria humana de veure que un senyor senzill, normal i corrent, que un dia potser va salvar la Humanitat (és que és molt fort de dir, això!!!), el van degradar i mantenir quasi en la misèria per no haver fet cas de la jerarquia, de la "cadena de comandament" i del "protocol". Quina merda!

Candido ha dit...

Si quieren ustedes más, aquí tienen una selección de 20 de las muchas falsas alarmas de este estilo que ha habido hasta ahora (corto en trocitos la dirección para que pueda aparecer):
http://www.nuclearfiles.org/
menu/key-issues/nuclear-weapons/
issues/accidents/
20-mishaps-maybe-
caused-nuclear-war.htm
Saludos.