Aquest és un debat bastant antic, i que la gent de filosofia coneix molt bé. És cert que tot discurs dominant tendeix a convertir en immemorials els seus pressupòsits i els seus valors, però molta gent es pensa que els drets humans són "de sempre" i "connaturals" a l'ésser humà. Els comunitaristes (el més conspicu dels quals és Alasdair MacIntyre en el seu famós llibre After Virtue, que entre nosaltres ha seguit de prop el patier Jordi Sebastià en El parany cosmopolita) insisteixen a considerar els drets humans com una ficció (o un invent) que la civilització europea vol imposar de manera colonialista a la resta del món. Els pragmatistes ho admeten però consideren que vist que aquest és el consens que funciona en la nostra societat, el defensarem perquè és nostre. Els filantrops metafísics els consideren com uns valors immanents, transcendentals, per damunt de tota crítica i inserits en el sentit comú de tots els éssers humans. Etcètera, etcètera (no us amollaré ara una lliçó de batxillerat sobre un tema que ja coneixeu). Bé, només era un recordatori motivat per la lectura d'un article de François Jullien a Le monde diplomatique del mes passat: "Són universals, els Drets Humans?". El text és confús i críptic, però es pot entendre, i planteja un punt de vista que potser mereix atenció. A veure què en penseu en aquestes dates tan assenyalades, en què excitat per la ira jo transgrediria el Cinquè Manament i col·leccionaria cabelleres falleres folloneres i salvatges...
Una ronda!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Amics, se m'ha posat la pell de gallina i una boirina grisona m'ha ennuvolat els pensaments. Jo estava tan tranquil llegint, i fent temps, sense cap estressament, la Carta de les Nacions Unides on no es cansen de repetir allò dels Drets Humans, per activa i per passiva. I llegia el llistat d'estats membres i no m'ho podia creure. Quanta hipocresia!
Fa uns dies vaig llegir un article, crec que a "El País", on es nomenava la possibilitat de canvis en l'organització política i administrativa de la República Popular de Xina, el que es podia traduir, en una lectura simple, en una gran passa cap a la democràcia. Ingenuïtat és dir poc. Als pocs dies es va publicar un informe als Estats Units (Washington) en el qual es feia saber que la Xina ja no figurava a la llista negra pel que fa al respecte als Drets Humans, encara que assenyalava certes deficiències.
El govern de la Xina s'ha molestat i ha dit que si de cas primer que es miren com fan ells les coses (Guantànamo, nombre de crims i delictes als EEUU,...).
La Xina ha volgut posar la cirereta al caramull del món anunciant que la flama olímpica lluirà a dalt de l'Everest, i així enlluernar i deixar bocabadat el món occidental.
Els tibetans s'han sentit provocats i tot seguit van començar les manifestacions al Tibet, i a la resta del món les protestes pel tractament que el govern de la Xina havia dispensat als manifestants. Açò encara continua. La xifra de morts i represaliats continua.
Han anunciat molta canya i llenya al bombo per qui no es porte bé.
Ningú del món serà capaç de llançar a perdre esta festa dels Jocs Olímpics.
El president del COI informa que els Jocs Olímpics no són una qüestió política, i el Comitè no pot interferir en la política interna d'un estat.
Encara que a hores d'ara ja van avisant que potser alguns atletes optaran pel boicot, sobre tot després de veure com van les coses a la Xina.
El Dalai Lama, símbol i referent mundial, no solament per als tibetans, del que significa el respecte a la persona humana i als drets humans -la pau, la no-violència, escoltar l'altre...) ha anunciat que dimitirà com a líder tibetà si no cessa la violència.
Mentre, els americans anuncien que s'enduran la berena de casa i el saquet de l'esmorzar perquè no s'acaben de fiar. Més llenya al foc.
No em veig amb cor, de moment, per fer cap comentari sobre la universalitat o l'etnocentrisme dels Drets Humans. Potser d'ací uns dies, i quan cremen les falles, tornaré sobre el tema. Ara, em dol molt que alguns líders europeus com la Merkel hagen dit: no serviria de res un boicot als Jocs Olímpics, és una "tonteria". Qui li pot dir res al gran drac sense por que li fota clatellada?
És clar que no es tracta d'un petit estat a la vella Europa, tan culta i educada, tan civilitzada (i balcànica!!!!) on tampoc resulta fàcil "imposar els Drets Humans", però s'intenta. Al Tibet no hi pot ficar cullerada ningú, és massa perillós per a l'equilibri mundial.
De moment els xinesos ho van fent a la seua manera i esperen fer callar el rebombori a temps per a la gran festa olímpica.
La censura és escandalosa i qualsevol paraula fora del silenci es considera alta traïció. Reporters sense Fronteres així ho han fet saber.
Amnistia Internacional no dóna l'abast.
Les properes setmanes potser començarem a saber què està passant per aquells indrets.
De tota manera açò no és més que un incís passavolant i lleuger, però entristidor.
El debat teòric continua obert.
Tot el que dius, Vicent, és exacte. El problema és que els qui tenen el garrot se'n foten, de la universalitat o contingència dels drets humans. Sí, certament la pregunta sobre universalitat o etnocentrisme és teòrica, i mentre li peguem voltetes plouen garrotades pertot arreu. A banda d'una cosa: al xinesos del garrot, els drets humans els la bufen. Ells manen, i si els seus súbdits no obeeixen, garrotada. Clar, davant la garrotada, la reflexió teòrica sembla obscena. Ho és. O no tant, ben mirat, perquè ens ajudaria potser a entendre per què als xinesos, i a molts altres, tot això els sona a música celestial. L'article que us citava parla un poc d'això. Certament (i en aquest punt els criminals xinesos tenen raó), els qui més s'omplin la boca de drets humans, els EUA, se'ls passen pel forro quan els convé, i no els fa gens de vergonya que siga així. Torne a l'abstracció: si no hi ha un respecte inqüestionat a unes certes convencions morals (que, si han de ser per a tothom, necessàriament han de ser abstractes, vista la diversitat de costums i de creences del personal), aleshores no tenim com defensar amb arguments la dignitat dels tibetans massacrats, la dels musulmans segrestats i torturats a Guantánamo o la dels bosnians no serbis, posem per cas. La qüestió és que l'alegre relativisme cultural kumbayá, comunitarista de convicció, ens pot sortir a cada moment amb la cançoneta aquella que "els drets humans són una invenció". I torna a començar. I mentrestant, el del garrot es cansa i tot de tantes castanyades que fot. Una bogeria absoluta, una indignitat.
Publica un comentari a l'entrada