dissabte, 17 de novembre de 2007

Per a una història dels malentesos...

Fa uns dies, i per un encadenament de casualitats que no té més importància, vaig rescatar entre paperots diversos un passatge del llibre de Jagjit Singh Great Ideas in Information Theory, Language and Cybernetics (NY, Dover, 1966, pàg. 4). Em sembla que es presta a sucosíssimes consideracions sobre la història, sobre la importància de les traduccions, sobre l'atzar i mil coses més. Sobretot m'agrada com un clàssic en la història del malentès. Diu: "A classic instance of such a disaster-sparking misunderstanding has been cited by Stuart Chase in his Power of Words. Because of a mix-up in translation of a single word* [* This word, mokusatsu, has two meanings: (1) to ignore and (2) to refrain from comment] in their reply to the Potsdam ultimatum of the Allies in July, 1945, the Japanese Cabinet was understood to have ignored the ultimatum, contrary to their real intention of reserving comment on it, with all the dire aftermath of Hiroshima and Nagasaki that we know".
Com que no tinc ni idea de japonès, no sé fins a quin punt això és exacte o quina part té de mite, o de malentès sobre el malentès... Promet buscar el llibre del tal Stuart Chase per trobar-hi més detalls. Però la cosa impressiona i esborrona, certament. Se non é vero, é ben trovato...
Bé, continue currant. Au!

9 comentaris:

Guillem Calaforra ha dit...

Disculpeu-me, em vaig oblidar d'activar la utilitat de comentaris. On devia tenir el cap?

Guillem Calaforra ha dit...

Buenu, com us anava dient, ací teniu el text original de Stuart Chase, _Power of Words_ (NY, Harcourt & Brace, 1954): "A Japanese word, _mokusatsu_, may have changed all our lives.(1) [(1)See the account by W. J. Coughlin in _Harper's Magazine_, March 1953.] It has two meanings: (1) to ignore, (2) to refrain from comment. The release of a press statement using the second meaning in July 1945 might have ended the war then. The Emperor was ready to end it, and had the power to do so. The cabinet was preparing to accede to the Potsdam ultimatum of the Allies --surrender or be crushed-- but wanted a little more time to discuss the terms. A press release was prepared announcing a policy of _mokusatsu_, with the _no comment_ implication. But it got on the foreign wires with the _ignore_ implication through a mix-up in translation: 'The cabinet _ignores_> the demand to surrender.' To recall the release would have entailed an unthinkable loss of face. Had the intended meaning been publicized, the cabinet might have backed up the Emperor's decision to surrender. In which event, there might have been no atomic bombs over Hiroshima and Nagasaki, no Russian armies in Manchuria, no Korean war to follow. The lives of tens of thousands of Japanese and American boys might have been saved. One word, misinterpreted." (pàg. 4-5).
Estic frisant de conèixer què us sembla...

Sebastià Moranta ha dit...

Certament, pensar que et poden caure dos cogombres atòmics del cel per un miserable malentès és una de les pitjors tragèdies imaginables. I aquest és un moment “irònic” per treure el tema (el pilot de l’Enola Gay, Paul Tibbets, va fer el darrer alè fa quinze dies).

Per cert, vaig veure que acaba de sortir un videojoc d’ucronia guerracivilista. Què hauria passat si…? Es veu que la gràcia de l’invent consisteix a poder triar el bàndol vencedor d’aquella guerra dels nostres avis, la del 1936-39. Si hi pensem una mica, “mejor no meneallo”.

Guillem Calaforra ha dit...

La cosa té ramificacions diverses i espaterrants. Per exemple: el problema de traducció. Per què el qui va traduir la parauleta en qüestió va optar per un dels sentits, i no per l'altre? I si no és culpa del traductor, és clar, la responsabilitat ha de situar-se en el qui va triar el pitjor dels dos sentits possibles. I ací entrem en l'especulació històrica: potser els aliats "volien" una resposta així, perquè en realitat tenien la intenció d'amollar els "pepinos" atòmics tant sí com no. Error criminal, doncs. O potser és realment una mostra de malentès, o de mala traducció, o d'ofuscament "en el fragor de la batalla", i llavors seria un exemple extrem de com el malentès (que es podria definir com "la tria del pitjor sentit possible") ens supera en les seues conseqüències. En qualsevol cas, el fet d'imaginar que tanta gent haja mort a causa d'una parauleta és com un tast terrorífic de l'abisme.

Josep ha dit...

Bé... Intentaré reconstruir -més o menys- el que se'm va quedar ahir a la nit a l'hiperespai...

La veritat és que el fet que relates i docuemntes -jo el coneixia, però no el tenia documentat, així que gràcies!- és vertaderament corglaçant. Tots sabem que la tasca del traductor és d'altíssima responsabilitat -una responsabilitat esveradora, certament-. La història de la Bíblia, per exemple, pot ser una bona mostra de problemes de traducció amb conseqüències sagnants -algú ens podria decorar aquesta obvietat amb documentació? Servidor no sap hebreu, però vaja, sé que això és així...-. Si és que al final quasi tot acaba reduint-se a problemes d'edicions de textos i la vida esdevé un constant problema d'edició -d'autoedició...-.

Mitgesbromes a banda: Després de veure la línia que caracteritza la plítica exterior nord-americana, francament, no crec jo que una bona traducció hagués frenat la tragèdia. Ho dubto. Tenien massa ganes de provar l'invent en una situació real. I aquests senyors, si ho necessiten, s'inventen el que calgui -per exemple armes de destrucció massiva, etc.-. En qualsevol cas, esperem que els traductors d'àrab tinguin més traça, perquè veient el pa que s'hi dona per alguns racons d'aquesta vall de llàgrimes...

Au, bon diumenge!

Guillem Calaforra ha dit...

Yusuf, no diré que no tingues raó. Ara, em sembla una hipòtesi massa fàcil, francament. Ja sé que els EUA són el dimoni i tal, però la idea que es tracte d'un veritable malentès és la que més esgarrifa.
I sobre la teua idea de la vida com a problema d'edició de textos, home, gràcia en té, i una gràcia borgesiana que ningú no negarà... Però vols dir que no és una idea massa autobiogràfica?... He,he... Pareix, oh Pigmalió, que la feina pren vida pròpia i es converteix en la vida...

Josep ha dit...

...Pot ser fàcil, Guillelme, però ens caldria una mica més d'informació històrica. No seria factible que el document del traductor hagués estat manipulat a posteriori, per raons òbvies? S'ha fet mai cap entrevista al traductor, encara que sigui anònima? Home, els errors són factibles i no seria impossible el que comentem, però també em resulta estrany que no tinguessin gent quasi "infal·lible" en un lloc tan delicat... No quadra, això, encara que no dic que sigui impossible.

Ara mateix acabo de fer un rastreig internètic i, en una pàgina de Mocoxof [http://www.microsoft.com/spain/empresas/tecnologia/mala_traduccion.mspx], al·ludeixen al tema que tractem en referència només a la segona bomba atòmica... -no vull ara arriscar-me a fer enrere i perdre aquest missatge per a comprovar si en la citació teva s'al·ludeix només a la segona, a totes
dues o a cap de concreta-. I ací mateix [http://anotasisrael.blogspot.com/2007/10/error-de-traduccin.html] s'esmenta un error de traducció com la causa d'un atac d'Israel a Síria... No, si al pas que anem es comprovarà que la traducció és una arma carregada de futur. O de fotur...

Guillem Calaforra ha dit...

Yusuf, faig una miqueta de filologia: el que diu en la pàgina de MocoXof és de quarta, cinquena o sisena mà, gens fiable. El text que us he transcrit de Stuart Chase cita un article monogràfic de W. J. Coughlin a Harper's Magazine de 1953: he intentat descarregar aquest article, però és de paganini... Ara, Chase el recull en el seu llibre l'any següent, i és pràcticament segur que reprodueix la informació de Coughlin, que es refereix a totes dues bombes. Per tant, ni és "una llegenda que corre per internet" ni es refereix "a la bomba de Nagasaki".
En qualsevol cas, sí que sembla clar que aquestes coses passen. M'agradaria saber més detalls del que diu Coughlin (el seu article sembla que ha esdevingut clàssic, perquè el citen en bibliografies universitàries serioses sobre ciències polítiques). Com deia jo mateix en els meus primers comentaris, tant la interpretació "conspirativa" (van triar la traducció que els convenia) com la interpretació "traductològica" (és un malentès) són possibles, i totes dues em fan un calfred vertebral poc agradable. Més encara: totes dues són fins i tot compatibles (potser estaven irrevocablement decidits a amollar els "pepinos" però també van dubtar a l'hora d'interpretar la resposta de l'emperador... i van triar la que més s'adeia a la seua decisió prèvia). No diré que no siga jo malpensat, precisament, però no hem de menystenir el fet que totes dues bombes havien estat provades mesos abans a Los Alamos, i per tant ja sabien de què anava la cosa.

Josep ha dit...

Home, ja sé que MocoXof no és fiable! Simplement vaig intentar localitzar una mica d'informació, fins i tot via JSTOR, però sense èxit. I aleshores, fent una "pesca general" vaig veure que hi havia informacions contradictòries i molt tèrboles.

Bé, a tgreballar. QU és dilluns...