diumenge, 15 de juliol de 2012

Cooperativa de Lectures

Primer de tot, vull donar les gràcies a totes les persones que han contribuït, durant aquest curs 2011-2012, al funcionament de la nostra iniciativa de lectura en companyia: els qui van proposar llibres i van redactar entrades, per descomptat, i molt especialment els qui van contribuir a la vidilla del debat amb comentaris i intervencions. Tots ells han dedicat, generosament, una part del seu temps a mantenir aquesta mínima comunicació entre nosaltres, sense la qual seria encara més letal i amarga aquesta sensació d'aïllament, de solitud, d'acceptació borreguil del nostre destí conformista, d'implosió en les nostres misèries quotidianes.

Dit això, vull fer-me ressò a un parell de propostes que m'ha presentat, en privat, un dels nostres tertulians històrics. La primera és la de canviar de nom el nostre tinglado. Ni Club de Lectures, ni Laboratori de Lectures: la seua proposta, que em sembla bona, és Cooperativa de Lectures Patieres. En els temps que corren, el matís anarquista d'aquest nom em sembla una ironia encertada. La segona proposta, us la presente més avall. Després de recollir i posar ordre en totes les vostres iniciatives de lectura per al curs que ve, ací teniu un calendari de llibres que trobe raonable i atractiu. Per descomptat que, si algú dels qui no han fet propostes vol inserir-hi algun altre llibre, sempre som a temps de fer-hi lloc i deixar algun d'aquests per al curs següent. Així doncs, som-hi:


Cooperativa de Lectures Patieres
Calendari de lectures del curs 2012-2013

Setembre 2012 John Perkins, Confessions of an Economic Hit Man (memòries). San Francisco: Berrett-Koehler Publishers, 2004. 256 pàg., des de 9,87€. Trad. cast. Confesiones de un gángster económico. Madrid: Ediciones Urano, 2005. 352 pàg. Des de 18,13€. Molt fàcil de trobar gratuïtament en pdf i en altres formats, tant en anglès com en castellà. [K.]

Octubre 2012
Josef Škvorecký, Las traiciones de todos los santos (novel·la). Barcelona: Duomo, 2011. 299 pàg., 18,50€. [Paco]

Novembre 2012
Slavoj Žižek, Did Somebody Say Totalitarianism? (assaig). Londres: Verso, 2001. 280 pàg. Des de 8,47€. Trad. cast. ¿Quién dijo totalitarismo? València: Pre-Textos, 2002. 304 pàg. Des de 12,74€. [Josep J. Conill]

Desembre 2012
Georg Steiner, Ten (Possible) Reasons for the Sadness of Thought (assaig). Skidmore: Salmagundy Magazine, 146-147, 2005. Trad. cast. Diez (posibles) razones para la tristeza del pensamiento. Madrid: Siruela, 2007. 112 pàg., 10,90€ (4a ed.). [anònim]

Gener 2013
Tristam Stuart, Waste. Uncovering the Global Food Scandal (reportatge). Londres: Penguin Books, 2009. 480 pàg. Des d'aprox. 10€. Trad. cast. Despilfarro. El escándalo global de la comida. Madrid: Alianza Editorial, 2011. 480 pàg. 24,80€. [Jordi]

Febrer 2013
Francesc Bayarri, Cita a Sarajevo (reportatge). Tavernes Blanques: L'Eixam Edicions, 2006. 220 pàg. 15€. [K.]

Març 2013 Ernesto Laclau, La razón populista (assaig). Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 2005. 312 pàg. 17,50€. [Josep J. Conill]

Abril 2013
Ernst Robert Curtius, Crisi de l'humanisme (assaig). Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2012. 380 pàg. 18€. [Paco]

Maig 2013
Rüdiger Safranski, Romanticismo (assaig). Barcelona: Tusquets, 2009. 384 pàg. 23,08€. [Josep J. Conill] [En 2012 ha salido ya en bolsillo, a menos de 10 €]

Juny 2013
Zafer Şenocak, Una herencia peligrosa (novel·la). València: Pre-textos, 2009. 168 pàg. 17€. [Paco]

Juliol 2013
Josep J. Conill, La nit en blanc (poesia). València: Denes, 2011. 104 pàg. 9,90€. [K.]

----------------------

L'altra proposta de què us parlava abans també em sembla interessant. Es tractaria de recuperar els textos que hem dedicat fins ara als llibres comentats, reescriure'ls i fondre'ls en un llibre col·lectiu que publicaríem per pur plaer. Això és més faena, evidentment, però pot ser divertit (i jo, personalment, la faria amb molt de gust). En una altra entrada, més endavant, faré un recull de tots els fils de discussió que hem obert durant els últims dos anys a les lectures.

Més coses. Aquesta tardor, el Patio Virtual farà cinc anys. Qui ho havia de dir! Podria escriure abundants consideracions sobre com era abans i com és ara, sobre la decadència i la reinvenció, sobre la privacitat i la publicitat, sobre la tristesa de les mònades leibnizianes i la felicitat de compartir, però no serviria absolutament de res. En canvi, sí que us diré que aquests cinc anys els podríem celebrar d'alguna manera. Potser seria ben bo recollir la idea que em va presentar JJC fa algun temps: un dinarot o soparot de contertulians, els històrics i els nous, els qui som amics des de fa anys i els qui ens coneixem només des de la pantalla de l'ordinador, els qui hi participen activament i, qui sap!, els qui només hi fan comentaris, els vells maduritos i la imparable joventut. No cal que ho diga: per mi, encantadíssim. Tot seria cosa de coordinar-nos amb temps, i prou. Una paella al Palmar i una cervesa testimonial (amb cacauets) al Patio històric podria ser un magnífic exercici d'autoironia. De moment, jo l'amolle i després que passe el que haja de passar.

Ah, i la setmana que ve penjaré ja el meu text sobre el llibre del nostre amic Jordi, avise. Que la gent després se'n va de vacances (o no).

12 comentaris:

Josep J. Conill ha dit...

Només puc manifestar el meu acord amb totes les propostes que hi planteges. D'altra banda, la llista de lectures per al proper curs em sembla ben variada i engrescadora, així que de segur que ens farem un tip de discutir, que d'això es tracta.
Pel que fa a la proposta de reunir en format de llibre les intervencions dels participants en la Cooperativa de Lectures, he de dir que es tracta d'una idea que a mi també se m'havia passat pel cap en alguna ocasió, encara que no veia del tot clar com es podria articular. Segurament, tu que coneixes molt millor que jo tot aquest món virtual ho deus tenir més reflexionat. En qualsevol cas, no cal dir que pots comptar-hi amb la meva plena col·laboració a partir de novembre, ja que ara com ara no disposo de temps, perquè estic embarcat en el projecte d'edició de l'obra de Maximià Alloza que et vaig comentar en el nostre dinar de l'altre dia.
Una última curiositat: estàs pensant en una publicació en paper o virtual?

K. ha dit...

Home, quan em va arribar la proposta vaig pensar: com que jo sóc d'una generació periclitada i anacrònica, i mantinc la convicció fèrria que no hi ha cap suport físic o metafísic que puga superar el llibre en paper de tota la vida, crec que el suport ideal és el llibre en paper. De tota manera es pot discutir, i no crec que aquestes dues opcions siguen incompatibles.

A veure si algú més hi diu la seua.

Josep J. Conill ha dit...

A mi em passa el mateix, el format en paper em sembla senzillament insuperable, però com que no está el horno para bollos i les editorials a penes s'arrisquen a publicar nous títols (i menys de quatre mindundis com nosaltres), penso que seria bo no descartar tampoc l'opció virtual. O és que ja teníeu pensada alguna opció editorial en concret?
Per cert, per poc caic de cul quan he llegit que proposes La nit en blanc com a lectura per al proper juliol. T'ho tenies ben callat, perquè l'altre dia no me'n vas dir res... Com a autor del llibre, no t'ho puc agrair, però crec que sempre hauries pogut proposar alguna cosa més interessant. De fet, com molt bé saps, és un llibre del qual jo mateix no sé ben bé què pensar.

Josep J. Conill ha dit...

Al missatge anterior, òbviament, volia dir que "com a autor del llibre, només t'ho puc agrair". Es veu que l'inconscient m'ha traït i sense voler s'hi ha manifestat el meu autoodi com a poeta.

K. ha dit...

D'una banda el volia rellegir amb més calma, però sobretot és perquè l'any passat el va proposar Paco, i no vull que es quede cap proposta sense atenció. Si damunt que en tenim poques no les satisfem totes, ja em diràs tu... Recorde que va quedar relegat per Submarins de butxaca.

Francisco López Martín ha dit...

K.: muchas gracias por el trabajo de elaboración de la lista de lecturas, realmente pormenorizado. Sobre la comida, por mí, adelante. En cuanto a la edición del libro, como no sé qué tienes (o tenéis) exactamente en la cabeza, no puedo pronunciarme. No me refiero al formato, sino a si entrañaría o no una contribución económica por parte de los participantes.

K. ha dit...

Paco, m'imagine que no es tracta de fer-se ric publicant un llibre sobre llibres, sinó bàsicament de no pagar per fer-ho... La idea tot just ha estat llançada, de manera que tenim molt de temps per davant, prou per a trobar-hi alguna eixida honorable.

Francisco López Martín ha dit...

Sí, me refiero a que no esté el horno para el bollo de lanzar una iniciativa cultural con coste para el bolsillo...

Para que los comentarios no queden sólo en consideraciones sobre el vil metal, os comento que estoy a punto de terminar "La noche", de Elie Wiesel. Siempre he evitado esta clase de relatos: información histórica o visual sobre el Holocausto no me falta, pero el sufrimiento de la lectura es para mí más agónico que la contemplación de los documentos filmados o fotográficos, insoportable como ya lo es. Vosotros, que tenéis más entereza para esta clase de lecturas, ¿dónde situaríais el relato de Wiesel dentro del canon de esta clase de literatura?

Josep J. Conill ha dit...

Jo també ho veig així, Paco. Per això vaig deixar oberta la porta a la possibilitat d'una edició en format digital, encara que l'opció òptima, evidentment, seria un llibre editat en paper. De totes maneres, crec que la major part del col·laboradors en el blog deuen ser d'una opinió semblant. A més a més, en certa forma l'autoedició comporta sempre el reconeixement d'entrada d'un cert fracàs, consistent en la impossibilitat d'interessar els editor pel producte que vols donar a conèixer al públic. Amb això no vull dir, és clar, que els editors no puguin equivocar-se --de fet, ho fan molt sovint--, però, en principi, si els professionals del ram no s'interessen per allò que els oferim, com podem esperar que ho faci el públic?
Pel que fa al llibre de Wiesel, el vaig llegir farà cosa d'una dècada i em va semblar una de les peces imprescindibles de la literatura sobre l'Holocaust. I també un dels testimonis més eixuts i greus sobre aquell episodi de barbàrie tan difícil de concebre, cosa que el torna encara més impressionant. Això sí, es tracta de la mena de la literatura que cal administrar-se en dosis prudents. No debades Wiesel va mostrar sempre una extraordinària reticència en relació amb les possibilitats de representar l'experiència de les víctimes a través de qualsevol mitjà, i especialment en el cinema.

Francisco López Martín ha dit...

Una de las cosas que me parecen más impresionantes del libro es su sequedad. Sólo hacia el final, en el relato del traslado de un campo a otro, cuando todos han de correr por la nieve, me parece encontrar cierto aliento poético, cierta "literaturización" de la experiencia. Apenas hay metáforas en el libro (y las que hay se repiten y son muy pertinentes: árboles secos en medio de un desierto, por ejemplo) o descripciones. Apenas se habla de los olores, por ejemplo, que debían de ser intolerables incluso para personas nacidas a comienzos de siglo, salvo cuando se menciona (una sola vez) el de la carne quemada.

Josep J. Conill ha dit...

Efectivament, aquest és també el record que conservo del llibre i que fa que hagi quedat en la meva memòria com un dels testimonis més esborronadors de l'Holocaust. No hi ha dubte que, en aquest cas, l'economia narrativa funciona a la perfecció, perquè obliga el lector a participar de manera molt activa en la reconstrucció dels fets relatats, sense caure en cap moment en res que es pugui assemblar a una concessió al sentimentalisme.

Francisco López Martín ha dit...

Como veréis, he añadido en la entrada principal la información de que "Romanticismo" de Safranski ha salido ya en bolsillo a menos de 10 euros.