divendres, 19 de novembre de 2010

Notes d'ecologia de la ment (5)

Principi de la metamorfosi legítima
Enunciació
"Desconfieu dels qui mai no es deixen convèncer de res, desconfieu dels qui canvien d'opinió amb massa facilitat; ni dogmàtics ni conversos oportunistes".
Explicació
Deia el iaio: "Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics". Cert, certíssim. I no sols els enemics, sinó també els fanàtics del teu propi bàndol. Però aquest principi no s'ha de seguir fins a la veneració, perquè si es divinitza llavors es converteix en coartada teòrica per a tota mena de transfuguisme oportunista, en cobertura descarada de l'absència de principis i de conviccions. Les transformacions en les nostres opinions i en la ideologia es produeixen a poc a poc, i no pas a causa d'una única evidència en contra, sinó per acumulació de contraarguments que en algun moment es fa insostenible. No hem de desconfiar dels canvis d'opinió o d'ideologia, sinó de les conversions. Una certa constància en l'opinió i una certa coherència en l'actuació són els pressupòsits de la personalitat ben formada. No hi ha fanàtic més perillós que el convers.

Principi de la seducció distanciada
Enunciació
"No hi ha millor truc retòric que dir les coses amb una transparència indiferent".
Explicació
La insistència de qui pensa el contrari que nosaltres ens reafirma amb més tossuderia en les nostres pròpies conviccions. La seua pertinàcia amenaça la nostra confiança en les creences que tant ens estimem, i això ens fa defensar-les de manera encara més enèrgica. El dubte és pertorbador, i si ens l'intenten inocular per força ens hi oposem de grat. Per això la gent que més ens ha convençut d'idees noves (o contràries) sovint ha estat la que les deixava caure despreocupadament, sense escarrassar-s'hi gaire, fins i tot amb un punt de distanciament irònic. Aquest és un procediment ben efectiu. Amolleu-les amb claredat, fins i tot amb contundència, però com si deixàsseu anar dissimuladament i displicentment una punta de cigarreta. El món seria més suportable si l'objectiu de les discussions no fos la victòria per bombardeig i per artilleria pesant, sinó la subtil atracció gravitatòria cap a idees amb més pes específic.

Contra Davidson
Desconfie de les apel·lacions explícites a la "caritat interpretativa". Massa sovint encobreixen un abús destinat a fer dir als textos el que no tenien intenció de dir, a forçar-los en benefici de la persona "caritativa". A més, la caritat interpretativa amb el que considerem afí sol encobrir la crueldat interpretativa amb el que es considera antagonista, diferent, contrari, enemic, adversari, heterodox, irregular. I això, mentalment, no em sembla tampoc gaire ecològic.

4 comentaris:

Moriarty ha dit...

Sobre la caritat interpretativa vaig anotar fa algun temps: es pot llegir Mein Kampf caritativament? I afig ara: cas de ser possible, s'hauria de fer?

Moriarty

K. ha dit...

Certament no existeix la lectura sense pre-judicis, sense judicis i idees prèvies, en el buit, però jo crec que de Mein Kampf, com de qualsevol altra cosa, es pot fer una lectura "crítica" en el sentit etimològic, és a dir, "destriant". Aplicar-li caritat interpretativa, en el sentit de veure-hi forçadament coses bones o de fer-li dir coses que no diu, em sembla no sols innecessari, sinó immoral i nociu. Caldria dir, també, que en els meus comentaris la paraula "adversari" o "contrari" no té un sentit tan extrem. Vull dir, que partisc de la base que hi admetem només interlocutors vàlids. I per a mi, naturalment, aquest homínid pot ser un document històric o sociològic, però no un interlocutor acceptable.

Enric ha dit...

Un exemple actual del fanatisme dels conversos: ¿no diuen que bona part dels neocons que formaren part, o almenys inspiraren ideològicament, la infame administració Bush eren antics trotskystes?

K. ha dit...

Excel·lent exemple, sens dubte. Jo hi afegiria que molts dels actuals fatxorros més descarats i desvergonyits, també a aquesta banda de l'Atlàntic, han vist la llum del darwinisme social en un moment o altre, i s'han deixat caure sorprenentment del burro de l'esquerra revolucionària. Verbigràcia Rafael Blasco, Josep Piqué, Jack Straw i tants altres. I aquests són els pitjors, perquè van perdonant la vida a tot déu. Jo crec que en un canvi d'opinió "sa", que no siga una conversió, sempre mantenim alguna cosa de les antigues conviccions, ni que siguen quatre elements controlats i tancats en una gàbia. Quien tuvo, retuvo, cosa que no entenen els conversos, certament.