Ja s'e que no ve a tomb, però és que m'he trobat això i, clar, com que s'acosta Nadal, m'he posat tendre i m'he dit, "Xe, als amics del Pati, potser els agradarà":
"M'omple el cap una estúpida xerrameca, un udol... L'agressivitat dels capellans que, en comptes de contribuir a l'amor mutu i a la tolerància, esperonen l'odi. Discretament donen a entendre que els no creients són d'alguna manera pitjor persones, subhumans... ¿Quasi animals? Però, un animal, per exemple, se'l pot matar i això no és pecat, ¿veritat? No volen recordar els Evangelis i que, qui a espasa mata, a espasa mor".
El text és de Tadeusz Różewicz. Com que sé que ací hi ha alguns viciosos d'aquestes coses, us poso el text original. La meva traducció és molt apressada i, sens dubte, podreu corregir-la. Però, això sí, l'essencial hi és:
"Głowę wypełnia bzdurna gadanina i wycie... Agresywność kapłanów, którzy zamiast się przyczyniać do wzajemnej miłości i tolerancji, podsycają nienawiść. Dają dyskrytnie do zrozumienia, że ludzie niewierzący to jacyś gorsi ludzie, podludzie... prawie zwierzęta? a przecież zwierzę można np. zabić i to nie jest grzech, prawda? nie chcą pamiętać o Ewangelii i o tym, że kto mieczem wojuje, od miecza ginie".
D'entrada, diré que la primera frase pot sonar una mica estranya perquè queda fora de context. L'autor s'hi refereix a la xerrameca que li arriba, de bon matí, a través de la ràdio -un dia de gener de 1985. Suposo que, entre aquesta, hi degué haver alguna declaració capellanesca. No m'agrada com he traduït l'indefinit "jacyś", que, fins i tot, podria ser prescindible. Però, per la resta, em sembla una frase bastant contundnet. M'agrada, m'agrada aquest Różewicz...
"M'omple el cap una estúpida xerrameca, un udol... L'agressivitat dels capellans que, en comptes de contribuir a l'amor mutu i a la tolerància, esperonen l'odi. Discretament donen a entendre que els no creients són d'alguna manera pitjor persones, subhumans... ¿Quasi animals? Però, un animal, per exemple, se'l pot matar i això no és pecat, ¿veritat? No volen recordar els Evangelis i que, qui a espasa mata, a espasa mor".
El text és de Tadeusz Różewicz. Com que sé que ací hi ha alguns viciosos d'aquestes coses, us poso el text original. La meva traducció és molt apressada i, sens dubte, podreu corregir-la. Però, això sí, l'essencial hi és:
"Głowę wypełnia bzdurna gadanina i wycie... Agresywność kapłanów, którzy zamiast się przyczyniać do wzajemnej miłości i tolerancji, podsycają nienawiść. Dają dyskrytnie do zrozumienia, że ludzie niewierzący to jacyś gorsi ludzie, podludzie... prawie zwierzęta? a przecież zwierzę można np. zabić i to nie jest grzech, prawda? nie chcą pamiętać o Ewangelii i o tym, że kto mieczem wojuje, od miecza ginie".
D'entrada, diré que la primera frase pot sonar una mica estranya perquè queda fora de context. L'autor s'hi refereix a la xerrameca que li arriba, de bon matí, a través de la ràdio -un dia de gener de 1985. Suposo que, entre aquesta, hi degué haver alguna declaració capellanesca. No m'agrada com he traduït l'indefinit "jacyś", que, fins i tot, podria ser prescindible. Però, per la resta, em sembla una frase bastant contundnet. M'agrada, m'agrada aquest Różewicz...
6 comentaris:
Home, doncs jo diria que el passatge està molt bé. Si no fóra perquè he de fer la maleta per alçar-me demà a les 5 del matí, ja fa uns dies que volia oferir a la vostra bondat un parell de passatges de Milosz sobre la vida del funcionari, però no podrà ser de moment.
Rózewicz argumenta, supose, des de la posició del no creient. I, és clar, des d'aquest punt de vista generalment es pateix el menyspreu dels capellans i dels creients, o en el millor dels casos una certa condescendència pejorativa. De tota manera, en honor a la veritat s'ha de dir que els no creients solen dispensar als creients un menyspreu equivalent, no de tipus moral, però sí diguem-ne que cognitiu. La cosa no tindrà mai solució, almenys mentre una de les parts estiga lligada a una enorme estructura de poder i control social, un poder fàctic tremendament estructurat i jerarquitzat, que maneja milers de milions de consciències (i d'euros, és clar), mentre que l'altra banda va "per lliure"... Quan les dues parts s'avinguen a estar al mateix nivell, la pau serà possible.
Per cert, una nota eruditotraductiva: el text de Mt 26,52 que cita Rózewicz diu, en la versió de la Biblia Tysiaclecia: "wszyscy, którzy za miecz chwytają, od miecza giną". La versió de Montserrat és "tots els qui empunyen l'espasa, a espasa moriran", mentre que la Interconfessional porta: "tots els qui empunyen l'espasa, per l'espasa moriran". Crec que potser convindria ajustar-s'hi i dir que "qui empunya l'espasa, per l'espasa morirà", per exemple. És una idea.
I, per cert, Exemplator, no saps com m'alegra retrobar-vos a tots dos, la Melusina i tu, per ací. Em pensava que ja estava tot perdut...
Gràcies pel comentari. Prenc nota de la referència bíblica. Com que he tarduït sobre la marxa no m'he molestat per alçar el cul a consultar la Interconfessional, que és la que manege, habitualment. Però tens més raó que unsant. He traducció amb el record de la traducció castellana in mente...
També estic d'acord que les dues parts -creients no creients- s'ignoren i potser menyspreen igualment, però, és clar, a casa nostra la que sempre ha pogut fer més mal -i n'ha fet- és la creient-oficial eclesiàstica. I, en el cas polonès, no cal que te'n conte res. L'afirmació de Rózewicz és molt contundent perquè el nacionalcatolicisme polonès també ho és.
Una cosa: Encara que en silenci, he passat per ací molt sovint. El que passa és que vaig com cagalló per sèquia (i sospite que no sóc l'únic...). Tant de bo, a partir de Nadal, la cosa canvie una miqueta. Ni que siga una miqueta...
A mí lo que me parece importante resaltar es el contexto en el que Jesús dice las palabras que citáis. Es el momento en el que va a ser prendido para llevarlo ante el Sanedrín y uno de sus discípulos que estaba con él, intentando defender a Jesús, saca la espada y le corta una oreja a uno de los soldados. Entonces Jesús le dice: "Vuelve tu espada a su sitio, porque todos los que empuñen espada a espada perecerán" (Cito la Biblia de Jerusalén, que es la que más me gusta). Es decir, increpa a su discípulo para que no recurra a la violencia y se entrega voluntariamente los hombres enviados por el Sanedrín. ¿Me cogéis la idea, verdad?
En cuanto al desprecio de los creyentes para con los no creyentes y viceversa, insisto (como siempre) en que no se debe generalizar. Eso dependerá de la inteligencia de unos y de otros. Sirva como ejemplo mi aprecio hacia vosotros, filisteos, impíos y apóstatas. Por otro lado, tampoco me he sentido nunca menospreciada por vosotros por ser creyente, vaya.
Ell que fa Rozewicz és tirar encara a l'església que ella, precisament, s'hagi oblidat del fragment que tu esmentes. El que passa és que ho fa, a més, des de la perspectiva d'ateu que li correspon.
Òbviament, no seria gens propi del Pati el menyspreu de ningú per qüestions ideològiques o religioses. Precisament, al Pati real, ens dedicàvem a xerrar, argumentar i contraargumentar (a més de prendre cerveses i cacaus). I, a més, milllor no provocar una fada.
És que en el context que esmentes aquesta cita (fora del seu contex) sembla que es tracta d'una espècie d'amenaça, com una llei del talión, i jo pense que, precisament, no té aquest sentit, sinó el contrari.
Però bé, només era una aclaració.
I sí, s'ha de tèmer les fades sempre, encara que siguen bones com jo!
No, òbviament Rózewicz no esta amenaçant ningú! Està recordant el text bíblic i fent veure com l'Església mateixa el viola, se n'oblida i es comporta de manera agressiva.
Publica un comentari a l'entrada