Quería hablaros de una película que he visto este fin de semana y me parece muy interesante.
Se trata de 'La Ola', una película alemana cuyo director es Dennis Gensel. Nos cuenta el experimento realizado por un profesor de sociología que ha de impartir un curso sobre la autocracia a sus alumnos de instituto. Empieza el primer día de clase preguntando a sus alumnos si saben qué significa o en qué consiste la autocracia. Sus alumnos mencionan el nazismo y comentan la imposibilidad de que vuelva a darse un régimen totalitario semejante en nuestros días. Con el fin de que los alumnos comprendan bien cómo funciona y se llega a una dictadura, al profesor se le ocurre realizar un experimento en clase. Instituye un régimen de disciplina, restringiéndoles las libertades y haciéndoles formar una unidad. Surge un movimiento llamado 'La ola', con el que los alumnos llegan a entusiasmarse tanto, que empiezan a espiarse unos a otros y a acosar a los que no quieren unirse al grupo. Cada alumno representa un grupo social y su reacción ante el fascismo. Los más desamparados son los primeros en volcarse con la causa, los que tienen claros sus principios abandonan, cuando todo marcha hay quien se sube al carro, los hay que ven su oportunidad de hacer negocio, quién se revela e intenta luchar contra ello; y como no, los más, los que simplemente se dejan llevar por el colectivo.
Otra cosa que me ha llamado la atención es su símil con los eventos deportivos. Recuerdo un comentario del Magister cuando estábamos con el campeonato europeo de fútbol que comentaba que esta clase de eventos tienen los mismos ingredientes que el fascismo: un enemigo común, un mismo sentimiento, una misma causa; incluso que el lenguaje que se utilizaba era similar: a por ellos, los vamos a machacar, ya son nuestros…
A pesar de que la película es muy buena, hay un detalle que creo que le resta verosimilitud: todo transcurre en tan solo una semana. Es difícil creer que se pueda cambiar y manipular a las personas en tan poco espacio de tiempo.
En fin, que no quería dejar de haceros esta breve reseña de la película. Cuando estaba en el cine pensaba: Esta película es para que la vean mis amigos del Patio.
7 comentaris:
Moltes gràcies, Isabel, per recordar-nos-ho. Jo vaig darrere d'aquesta pel·lícula (i crec que l'Enric també hi anirà, si no l'ha vista ja, perquè és su tema), i no recorde si no l'he vista perquè encara no esta(va) en la cartellera de València, o si és perquè se'm va passar. El cas és que conec la referència, i em sembla fascinant --i terrible. Els experiments d'aquest tipus són una vella tradició en psicologia social (vegeu, per exemple, el clàssic experiment de Milgram). Hi ha una pel·lícula que lliga molt bé amb aquesta, i que vaig veure fa uns mesos a casa per recomanació d'un parell d'amics. Es tracta de Das Experiment d'Oliver Hirschbiegel (2001), on es narra un experiment psicosocial fet en una universitat alemanya: recluten un grup de gent i els atorguen papers, uns faran de policies i els altres de presoners, tots plegats en una preso simulada però real. La pel·lícula consisteix a veure com uns i altres assumeixen els seus papers amb absoluta coherència. Si la podeu abaixar d'Internet us la recomane fervorosament. Ara bé, no feu com jo, que la vaig veure després de sopar i em va impedir de dormir fins a les quatre de la matinada. És una de les pel·lícules més dures i terribles que he vist mai.
De res, però no sé si a València podreu veure-la encara o ja és massa tard. T'ho dic perquè és el que m'ha passat a mi a Alacant. Només la van fer en un cinema (sala per a rarets) i només durant una setmana. Quan vaig adonar-me ja l'hvien llevat. Aleshores, me la vaig descarregar de l'Ares, perquè en aquella pàgina que us vaig comentar (veocine) tampoc hi és.
O siga, que baixa-te-la de l'Ares. O espera't... se m'ocorrisc que potser Picasa em deixe compartir-la amb vosaltres. O Dropbox aquell que ens va recomanar l'Exemplator. El que passa és que he canviat d'ordinador (un Imac) i no tinc encara aquests programes descarregats. Ni tan sols sé si es poden descarregar en el Mac. Sóc tonta informàtica, però ho intentaré.
A l'emule podeu trobar-la, però són encara screeners. Quan baixe alguna del tot ja us diré com va de qualitat, ja que solen ser fosques i amb un so prou deplorable, per no parlar dels caps de la gent que arriba tard.
Ja avisaràs, que la cosa promet.
No puc. Se sent. Aquell servidor (rapidshare) amb el qual vaig enviar-vos el Power Piont, no em deixa, quant intente pujar-la, comença bé, però després d'uns minuts es talla, una i altra vegada. Amb Picasa impossible perquè pesa més del compte. I amb Dropbox no m'aclarisc bé, perquè el meu angles és patètic.
Ara, en Ares hi ha una còpia molt aceptable: es veu bé i s'escolta bé. A Emule ni idea. De tota manera si em dónes algunes intrucccions senzilles d'una altra manera ... Com vulges.
Ací teniu una possible solució ràpida:
http://www.megavideo.com/?v=L743S79O
Quan porteu uns 72 minuts, la pel•lícula s’aturarà. Cap problema. Apageu el router, apageu l’ordinador, enceneu el router, y enceneu l’ordinador de nou. En aquest ordre. Com que cada vegada que apageu l’ordinador, la direcció IP canvia, aleshores, us deixarà terminar de veure-la.
Encara que no se m'ha descarregat del tot, he pogut previsualitzar-la en aquestes fonts:
La.Ola.[CD1].[2008].[Spanish].DVDScreener.XviD.[MultiEstrenos.CoM].avi
La.Ola.[CD2].[2008].[Spanish].DVDScreener.XviD.[MultiEstrenos.CoM].avi
Enganxeu-les, per separat, al cercador de l'emule i, supose, us apareixeran les mateixes versions.
Encara que el so no és massa bo, la imatge té una qualitat acceptable, almenys a l'ordinador.
De pas dir-vos que la versió del "Rock'n'roll High School" que sona al principi m'ha encantat (l'original és de Ramones, aquesta m'agradaria saber-ho).
Publica un comentari a l'entrada