tag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post3149693678624645926..comments2023-02-27T04:37:16.281+14:00Comments on RONDA DE CERVESES AL <i>PATIO</i> VIRTUAL: Notes d'ecologia de la ment (8)Guillem Calaforrahttp://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comBlogger9125tag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-38508955979143288692012-03-21T09:49:12.604+14:002012-03-21T09:49:12.604+14:00Si senyor, hi estic ben d'acord. Endavant, don...Si senyor, hi estic ben d'acord. Endavant, doncs. Si fossis un fonòleg que està descrivint una llengua nova, diríem que ja tens molt avançat l'<i>inventari</i> de la ment captiva; ara seria interessant (i més apassionant encara) encetar-ne la <i>distribució</i>.Josep J. Conillhttps://www.blogger.com/profile/14806832661741299451noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-540975398485612062012-03-21T09:48:06.652+14:002012-03-21T09:48:06.652+14:00Dit de passada: la crua sinceritat del teu comenta...Dit de passada: la crua sinceritat del teu comentari, Moriarty, demostra una frescor i una salut ben poc captives. Molt poca gent estaria disposada a reconèixer l'<i>aborronament</i> que tu descrius, i de fet ni tan sols molta gent intel·ligent no ho farien ni en la solitud del seu interior...Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-29234942935977547942012-03-21T09:44:00.253+14:002012-03-21T09:44:00.253+14:00JJC i jo hem respost simultàniament. Un exemple de...JJC i jo hem respost simultàniament. Un exemple de telepatia, tu. És clar que subscric íntegrament el comentari.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-62672366629988189052012-03-21T09:42:38.598+14:002012-03-21T09:42:38.598+14:00JJC, m'has enxampat per les intencions. De fet...JJC, m'has enxampat per les intencions. De fet, mentre escrivia aquesta tipologia lúdica de ments captives em venien al cap sovint persones concretes, i vaig pensar que una possibilitat ben divertida seria convertir el text en un seguit de <i>Caràcters</i>, a la manera de Teofrast o de La Bruyère. No renuncie a fer-ho, en qualsevol cas.<br />La segona part del comentari toca l'os i enllaça amb una reflexió que em volta des de fa anys: fins a quin punt el discurs no és constituït sinó constituent? La resposta dels (post)estructuralistes continua forta i fresca, en el sentit que tot sovint fa l'efecte que els mecanismes socials de manufactura del consentiment sembla que fins i tot tinguen vida pròpia i independent dels seus beneficiaris. Això mereix un debat específic, sens dubte. Perquè té a veure amb un fenomen molt estès, la renúncia a pensar, que unes vegades és explícita i deliberada, mentre que en altres sembla el resultat tàcit d'un context social. M'agrada recordar aquell aforisme del iaio que deia: "Com que els metges no ho prescriuen, el personal no pensa".<br />Pel que fa a l'observació de Moriarty, jo diria que justament aquesta mena d'horror en veure's retratat incidentalment en algun dels tipus "no ecològics" constitueix la garantia de salut mental. Com tu dius molt encertadament, les correccions de rumb són fonamentals, i la ment que no accepta la bogeria es caracteritza perquè tothora està alerta, allò que els anglosaxons anomenen <i>awareness</i>. Ja vaig dir que ningú no es troba lliure d'aquestes caigudes en la captivitat, però el veritable presoner és aquell que no veu les parets de la seua cel·la.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-87191611355196510932012-03-21T09:40:18.965+14:002012-03-21T09:40:18.965+14:00Crec, Moriarty, que a tots ens passa una mica el m...Crec, Moriarty, que a tots ens passa una mica el mateix, però això és símptoma de salut, perquè mala cosa seria que visquéssim confortablement instalats en la seguretat "intel·lectual" dels espècimens que retrata K. en la seva classificació. Aleshores sí que no tindríem ja remei, perquè el cervell se'ns hauria transformat en pedra pomes. <br />De passada, aquesta sensació de feblesa, aquest sentiment de no ser del tot immunes als cants de sirena procedents del pensament dogmàtic, fa que extremem la prudència a l'hora d'adjudicar a aquells que no pensen com nosaltres alguna d'aquestes etiquetes i que emprem conceptes com els de <i>falsa consciència</i> o <i>fosca conciència</i> amb comptagotes i de manera força prudent, no sigui que la nostra consciència ens estigui jugant en aquell mateix moment una mala passada i ens deixi en evidència davant del respectable.Josep J. Conillhttps://www.blogger.com/profile/14806832661741299451noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-18903467541666436442012-03-18T03:09:56.461+14:002012-03-18T03:09:56.461+14:00M'aborrona la quantitat de vegades que els meu...M'aborrona la quantitat de vegades que els meus processos mentals han coincidit, o encara coincideixen, amb alguns dels tipus descrits ací. La qual cosa, pense, té almenys un vessant positiu: saber que un no està a recer de pensar com un fanàtic, com un dogmàtic... és un dels ingredients indispensables per a poder detectar la malaltia. Una cura mental completa significaria poder detectar-la d'antuvi, i ser capaç de fer les correccions de rumb escaients per a no estacar-s'hi.<br /><br />MoriartyMoriartynoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-17179111036871110742012-03-18T00:22:38.788+14:002012-03-18T00:22:38.788+14:00K., des que vas penjar fa una setmana la teva tipo...K., des que vas penjar fa una setmana la teva tipologia de la ment captiva l'he rellegit diverses ocasions entre divertit i interessat, i he preferit deixat passar uns dies abans de fer-hi algunes observacions.<br />En primer lloc, per felicitar-te per la gràcia i la pertinència de la classificació, realment molt aguda. Tant que, en alguns casos, com ara el "el creient compulsiu" o "l'il·luminat", la teva descripció s'ajusta tan bé a algunes persones que coneixem que em costa pensar que no les hagis tingut com a model en redactar la tipologia. Potser no estaria de més, doncs, enriquir-la amb un grapat de caricatures il·lustratives de cada cas, una mica a l'estil de les que va oferir Canetti a <i>El testimoni oïdor</i>. D'aquesta manera la classificació guanyaria encara més plasticitat i capacitat satírica.<br />D'altra banda, hi detecto en tots els casos que estudies una relació peculiar amb el pensament, sens dubte característica de la ment captiva. En realitat, podríem dir, si aquesta relació no s'hi produís no podríem parlar de ment captiva. Breument: em sembla notar que tots aquests "tipus" no "posseeixen" ben bé <i>idees</i>, sinó que es troben "posseits" (com tu molt bé hi assenyales) per una "ideologia" o, a tot estirar, per certs "ideals". Jo diria que la gran diferència entre un tipus d'activitat mental i l'altre (si és que se'n pot dir així) consisteix, precisament, en el fet que les idees s'engendren en el subjecte a partir de la seva interacció productiva i dialèctica amb l'exterior, mentre que els ideals i les ideologies provenen per complet d'aquest exterior i omplin un buit mental previ del subjecte, perquè també en aquest terreny <i>natura abhorret vacuum</i>, tal com assenyalava Descartes. Aleshores, el que caldria esbrinar serien els diversos procediments que les societats empren per omplir aquest buit mental consubstancial (?) a una part de la humanitat i captivar els subjectes, que és la manera més pràctica i usual de generar <i>consentiment</i>. Al meu entendre, les remarques de Jordi tenen molt a veure amb aquesta qüestió: no tots els tipus de ments captives abunden per igual en tots els sistemes socials, la qual cosa ja resulta intrigant en si mateixa.Josep J. Conillhttps://www.blogger.com/profile/14806832661741299451noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-72790151215733613732012-03-11T07:27:11.949+14:002012-03-11T07:27:11.949+14:00Això que dius és ben pertinent, perquè es diria qu...Això que dius és ben pertinent, perquè es diria que les societats rurals presenten alguns d'aquests tipus en abundància: el cervell fossilitzat, el lloro, el dogmàtic o l'universalíssim cretí. En societats més complexes es produeix una especialització i diversificació de la captivitat, i hi tenen més presència tipus relacionats amb els discursos, les ideologies, la manipulació, etc.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-16182693305008235122012-03-11T07:13:21.154+14:002012-03-11T07:13:21.154+14:00M'has recordat l'avi Pla quan parla dels p...M'has recordat l'avi Pla quan parla dels pagesos:<br />«La seva taujaneria mental és tan incoherent com el llenguatge que la manifesta. Quan se senten saturats econòmicament [...] la seva il·lusió llavors és fer el mofeta, prendre el pèl. [...] Utilitzen refranys i frases fetes. Es dediquen a formular la prudència, el seny i el bon sentit. Quan els pagesos guanyen diners, la saviesa popular traspua del seu cos a simple vista [...]. Tenen rarament sentit de l'humor. L'humor els rellisca com l'aigua rellisca per les teules. És impossible no sentir-se al seu costat com una cosa insignificant o inservible. [...] Els seus mitjans expressius, la seva manera de parlar [...] els dóna un aspecte permanent de desconfiança, una inseguretat i una reserva continuades i persistents. [...] Quan hom espera que diran sí, diuen que no.»<br /><br />No sé si els «pagesos» d'ara (si és que encara existeixen com a tals) són com aquestos que definia Pla el segle passat, perquè no els dec haver conegut, però em fa l'aspecte que de la fauna humana actual n'hi ha força material humà que encaixa bé en aquesta definició sense haver llaurat un hort en la vida. I tot plegat recull un bon grapat de característiques comunes a algunes de les espècies excel·lentment definides aquí dalt.V.noreply@blogger.com