tag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post1107918448329066334..comments2023-02-27T04:37:16.281+14:00Comments on RONDA DE CERVESES AL <i>PATIO</i> VIRTUAL: "No sólo en Navidad" de Heinrich Böll. Reflexions (inevitablement) valencianesGuillem Calaforrahttp://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comBlogger9125tag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-11034790288560497712011-04-12T06:19:13.832+14:002011-04-12T06:19:13.832+14:00Em fa l'efecte que, en aquesta "funció&qu...Em fa l'efecte que, en aquesta "funció", la immensa majoria dels participants fan el paper de la tieta del conte de Böll, uns pocs <i>xoriços</i>, <i>mangantes</i> i delinqüents fan d'actors conscients, i una exigua minoria d'inadaptats socials ens veiem obligats a ser-ne espectadors muts i impotents. Estic d'acord amb el que dius, però cada vegada estic més convençut --tot i que no tinc suficients mitjans provatoris per a afirmar-ho de manera apodíctica-- que el pitjor encara no ha arribat. Em sembla que, com diria un aficionat a l'astrofísica, metafòricament ja hem ultrapassat l'<i>horitzó d'esdeveniments</i> i encara ens resistim a admetre-ho. Però bé, això potser ja queda massa lluny del conte de Böll...Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-13473168530278641152011-04-12T06:00:57.400+14:002011-04-12T06:00:57.400+14:00Acabo el meu missatge anterior, que s'ha talla...Acabo el meu missatge anterior, que s'ha tallat no sé ben bé com.<br />Hi comentava que caldrà que ens posem molt seriosament a la tasca d'entendre aquesta societat que ens ha tocat abans de pensar a introduir-hi canvis, si no volem córrer el risc que les nostres accions, intrumentalitzades per qui té la paella pel mànec, acabin generant tot sovint efectes perversos.<br />I ara com ara, aquest esforç, que requereix de noves idees i nous plantejaments, tret de comptadíssimes excepcions brilla per la seva absència.josepjconillhttp://submarinsnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-75716472659574223342011-04-12T05:54:34.604+14:002011-04-12T05:54:34.604+14:00K., tornant al que deies l'altre dia sobre la ...K., tornant al que deies l'altre dia sobre la ficcionalització de la quotidianitat i la quotidianització del ritual, trobo que, efectivament, es tracta d'estratègies complementàries que podrien ajudar-nos a entendre millor la societat (és un dir) que ens envolta. Goebbels, que alguna cosa en sabia d'això, acostumava a dir que la repetició de la mentida acaba esdevenint realitat; de la mateixa manera, aquest joc de simulacres complementaris està actuant des de fa massa temps sobre la nostra realitat per tal d'anul·lar-la, amb una potència que potser no havíem arribat a sospitar ni en somnis, i ens hi movem una mica com figurants o comparses, que participen en l'argument d'una obra que no controlen. <br />En d'altres mots: caldrà que comencem, en primer lloc, a explicar-nos que li ocorre a la societat valenciana, submergida en aquesta mena d'interminable apocalipsi feliç, per dir-ho a la manera de Hermann Broch, abans de introduir-hi.josepjconillhttp://submarinsnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-91776123867776656342011-04-10T12:13:26.540+14:002011-04-10T12:13:26.540+14:00La qual cosa m'alegra!La qual cosa m'alegra!Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-6364143181330022172011-04-10T05:28:20.758+14:002011-04-10T05:28:20.758+14:00i no heu estat els únics :-)i no heu estat els únics :-)V.noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-3824754957511532172011-04-09T10:07:18.154+14:002011-04-09T10:07:18.154+14:00Em consta que Familia és una pel•lícula poc popula...Em consta que <i>Familia</i> és una pel•lícula poc popular entre cinèfils i no cinèfils, i ho lamente, perquè a mi, amb el seu cinisme descarnat, em va agradar. L'analogia amb el relat de Böll és evidentíssima, però crec que se centra exclusivament en la utilització d'actors per simular una "normalitat" dislocada. La pel•lícula aborda la ficcionalització de la quotidianitat, mentre que el relat treballa sobre la "quotidianització" (quin <i>palabrejo</i>!) del ritual, és a dir, d'allò especial, marcat, no quotidià. En aquest aspecte em sembla que es complementen molt bé.<br />Això de forçar allò especial a convertir-se en ordinari és un tema del qual en deriven moltíssims, i de ben importants. En el blog sobre música he parlat fa poc sobre la inversió pública en el "star system" i en fastos ultracaríssims a costa de la vida cultural quotidiana, per exemple. També podríem dir: la despesa en "grandes eventos" es fa a costa de devastar les inversions en educació, posem per cas. I què no direm de la flagrant contradicció de la <i>revolució permanent</i>! (Una de les pífies més lamentables de Trotski, com sap tothom). La quotidianització del ritual nadalenc es pot llegir, tranquuil•lament, com una paràbola de tot això. (I nosaltres, pel que veig, ho hem llegit així.)Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-28601178474251479722011-04-09T10:07:03.784+14:002011-04-09T10:07:03.784+14:00Comentari de Josep J. Conill
Realment, la lectura ...Comentari de Josep J. Conill<br />Realment, la lectura "histèrica" que fas del text em produeix autèntics calfreds, només d'imaginar-me les situacions que es derivarien de la repetició compulsiva de cadascun dels rituals esmentats. D'altra banda, en llegir-lo, el relat de Böll em va produir una inquietant sensació de <i>dejà vu</i> que de moment no vaig saber a què atribuir. Pensant-hi una mica he aconseguit esbrinar-ho: a <i>Familia</i> (1996), una interessant (i alhora sorprenent) pel•lícula espanyola dirigida per Fernando León de Aranoa, en la qual el protagonista contracta uns actors per tal que esdevinguin la seva dona i els seus fills el dia del seu aniversari. No en contaré res més, la història si no la coneixeu paga la pena...<br />En un ordre de coses més teòric, crec que un enfocament d'aquesta mena de situacions en termes de la parella categorial "ordinari" / "especial" podria ser molt productiu. De fet, d'acord amb això, podríem interpretar l'acció de "No sólo en Navidad" com la transformació d'una situació especial en una situació ordinària, amb els consegüents trasbalsos que això desencadena en la vida quotidiana, el principal dels quals deriva de l'oblit que l'ordinari té prioritat sobre l'especial. Una vegada més, a partir d'ací, podríem extraure valuoses lliçons sobre l'actual situació de la societat valenciana, on les classes dirigents ja fa temps que basen tota la seva acció política en l'explotació dels esdeveniments especials, capaços d'enlluernar la “ciutadania” --el qualificatiu em sembla, en honor a la veritat, excessivament benèvol-- i fer-li oblidar la misèria en què transcorre la seva vida quotidiana, mentre arbitren polítiques que només beneficien una minoria. No debades, Aracil acostumava a dir que la demgògia consisteix a fer popular una causa impopular, definició que no considero del tot satisfactòria, atès que totes les causes són impopulars en el moment de la seva aparició. Podríem millorar-ho, doncs, i dir que la demagògia consisteix a fer popular una causa antipopular. I així ens va...Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-40655406981723553202011-04-09T01:45:15.169+14:002011-04-09T01:45:15.169+14:00Estic molt d'acord amb el que afirmesEstic molt d'acord amb el que afirmesJosep J. Conillhttps://www.blogger.com/profile/14806832661741299451noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-23822612941767078992011-04-08T08:25:52.807+14:002011-04-08T08:25:52.807+14:00Moltes gràcies, Josep, per oferir-nos la teua refl...Moltes gràcies, Josep, per oferir-nos la teua reflexió sobre aquest relat de Böll. La meua lectura, també doble, s'assembla molt a la teua. Lamente haver comprovat que el vincle inicial al text, que ens havia proporcionat el Magister Lullisticus, ha deixat de funcionar fa unes setmanes. En primer lloc, el cruel sarcasme contra el sentimentalisme nadalenc és obvi i cridaner. Llegit al desembre, el relat fa un efecte fulminant i desvetlla una simpatia immediata. Contra el sentimentalisme, contra la ritualització buida i contra aquest ritual en concret. Si hagués de posar un exemple fabulós de <i>reductio ad absurdum</i> crec que aquest seria el més brillant i literàriament reeixit.<br />Però clar, és un sarcasme que no invita a un somriure innocent, sinó que alhora horroritza. El toc oníric, surrealista, d'aquest "parc temàtic" nadalenc (com tu ho descrius magnificament) té un regust amarg, quasi diria que "de terror". Tinc el mal costum de llegir la narrativa en clau "histèrica", imaginant-me les escenes descrites trasplantades a la realitat, i la imatge dels actors simulant el Nadal en ple estiu em causà un cert calfred d'aquells que dius "uf! brrrr!", no sé si m'explique.<br />La segona part de la lectura es deriva naturalment de la primera. He esmentat el buidament de sentit dels ritual i de la seua escenificació, i en aquest aspecte l'aplicació local és devastadora. Imaginem-nos una escena de bogeria col·lectiva com el "trasllat" de la Chepe (me la chupa), repetit dia rere dia i amb tot de figurants ocupant la Plaça de la Maêdeu; o les gaiates fent la mà dia rere dia, fins que (en una derivació de realisme màgic) els portadors mateixos es lignifiquen. O, jugant el joc de la descontextualització, una de moros i cristians cada dia a Tampere o (horror!) a Bagdad. En fi, el conte incita a imaginar coses d'aquestes...Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.com