tag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post4183593266048889861..comments2023-02-27T04:37:16.281+14:00Comments on RONDA DE CERVESES AL <i>PATIO</i> VIRTUAL: Destinat (sobretot) a opositorsGuillem Calaforrahttp://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comBlogger15125tag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-59390188156750599772008-04-05T01:13:00.000+14:002008-04-05T01:13:00.000+14:00Exemplator, si els contertulians conegueren aquest...Exemplator, si els contertulians conegueren aquesta història, en fi, igual els agafarien ganes d'escriure cooperativament una novel·la, com aquella de Heinrich Böll i els seus amics... Que confirmaria el que deia jo abans: per aprovar <B><I>no</B></I> és imprescindible ser valuós (com és el cas, i com demostra la història de deu anys que al·ludeixes discretament), sinó que sobretot s'ha de ser més dur que la versió fossilitzada del membre de Rocco Siffredi. Que és el cas!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-59029361925654293672008-04-05T01:07:00.000+14:002008-04-05T01:07:00.000+14:00Gràcies, amics. La veritat és que la feina no canv...Gràcies, amics. La veritat és que la feina no canvia. El que es guanya és una mica més de diners i, sobretot, seguretat laboral, cosa que, tal com va la vida, és important.<BR/><BR/>Quan mire cap enrere veig un procés llarg. Una mena de subcurriculum format per deu anys (!!!) d'intents periòdics d'assalts a diversos castells. On, tret del primer assalt, les derrotes no han estat justes -en alguns casos han estat d'escàndol-. De fet, en el primer cas vaig perdre el concurs, però no em van derrotar: qui va guanyar, guanyà netament, amb justícia. I, el derrotat, de fet, fou un tercer. En fi, deixem-ho córrer. Ja ha passat tot. Ara a treballar. Gràcies per la vostra enhorabona!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-8167437013174294392008-04-04T23:25:00.000+14:002008-04-04T23:25:00.000+14:00Enhorabona a Exemplator.Enhorabona a Exemplator.Enrichttps://www.blogger.com/profile/16694020729571329088noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-37804998137185606792008-04-04T22:08:00.000+14:002008-04-04T22:08:00.000+14:00Doncs, per això precisament volia deixar-ho clar a...Doncs, per això precisament volia deixar-ho clar ací en aquest lloc públic, encara que sé que potser, ací no siga necessari. Però per si de cas, que mai se sap qui estarà llegint-nos. <BR/>O siga, que ningú es confonga: ací la gran afortunada és la UNED, que ha tingut la sort de poder fitxar un gran professor, i no li l'haja llevat una altra universitat!Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/05136381852808481293noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-54260004528121243912008-04-04T21:40:00.000+14:002008-04-04T21:40:00.000+14:00He! Jo crec que les institucions no pensen. Segur ...He! Jo crec que les institucions no pensen. Segur que s'imaginen que encara li han fet un favor i que els deu la vida... Potser algú més pròxim, la quefa per exemple, sí que n'estan contents i/o orgullosos, però la UNED en si, seguríssimament desconeix que acaba de "comprar" un element molt valuós. I molt dur de pelar! (Jo no hauria aguantat com ell, i mira que tinc capacitat de treball, però la resistència que demana això és massa).Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-78069935097119355492008-04-04T21:35:00.000+14:002008-04-04T21:35:00.000+14:00Certament, aquesta bona nova és motiu de congratul...Certament, aquesta bona nova és motiu de congratulació. Moltes felicitats també per la meua part, ben de cor. Encara que a qui de veritat hauríem de donar-li l'enhorabona és a la UNED!<BR/>Espere que això ho tinga clar tot el personal, el de la UNED em refereix, clar.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/05136381852808481293noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-59185118285566514722008-04-04T20:49:00.000+14:002008-04-04T20:49:00.000+14:00Bé, l'Exemplator vol dir, d'una manera certament m...Bé, l'Exemplator vol dir, d'una manera certament modesta, circumspecta i críptica, que després de molts patiments i històries desagradables ha guanyat les oposicions a professor titular de la UNED. De la qual cosa no sols ens hem de congratular tots els contertulians, sinó que hauria de ser motiu de festes e alegries, celebrades ab roques e estrados coberts de domassos e velluts carmesí, justes a ultrança en camp clos, cants d'Al·leluia e trompetes, anafils, orgues e gitares, ab taules parades ab les millors viandes del món, etc.<BR/>A banda d'això, que és molt, continua oberta la reflexió sobre els aspectes més generals del tema opositril. Si en teniu ganes, clar.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-55101596603547218412008-04-04T01:36:00.000+14:002008-04-04T01:36:00.000+14:00Poc després d'escriure el meu missatge passava pel...Poc després d'escriure el meu missatge passava pel que espere que siga el meu darrer exercici d'aquest tipus per una llaaaaarga temporada... I, per una vegada, amb èxit...!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-24082481832110246522008-04-03T01:16:00.000+14:002008-04-03T01:16:00.000+14:00Exemplator, el cas francès el conec molt poc, però...Exemplator, el cas francès el conec molt poc, però el que m'ha arribat no sembla precisament positiu. I respecte dels resultats, home, doncs la veritat és que ja dècades que les universitats franceses només donen (en els àmbits que jo manege) morralla verbosa i vàcua. Però bé, no m'hi faré fort, perquè ja dic que no en tinc experiència, ni directa ni indirecta.<BR/>Respecte de Polònia, perdone vostè, però jo allà no m'he sentit respectat ni dins ni fora de la universitat. A dintre, en tot cas humiliat; a fora, en tot cas tolerat i prou. Potser parlem de països diferents; o potser la PRL tenia aquest avantatge... No ho sé.<BR/>Pel que fa a Alemanya, el gran inconvenient i la gran injustícia és que el sistema va com una seda respecte dels "eingeborenen Deutschen", però és un "Schloss" kafkià per als <I>de fora</I>. No vull dir-ne res més, que hi tenim un observador participant que en sap infinitament més que jo, i en pot parlar si té ganes. A més, em recriminaríeu de seguida que no sóc imparcial...<BR/>No és un problema de "democratització", perquè el sistema no pretén ser democràtic sinó meritocràticament objectiu i legítim des del punt de vista del procediment. No ens enganyem: el mètode anglogermànic <I>és</I> digitocràtic, i punt. El que passa és que, com tu dius, hi ha dits i dits. El trio competència + confiança + responsabilitat hi funciona, pel que sembla, i ací no pot funcionar perquè hi ha un element que falla sempre (confiança), un que falla molt sovint (responsabilitat) i un que falla més del que seria admissible (competència). Vull dir: el càtedro ianqui o teutó que "crida" el "seu" candidat se pressuposa que és tota una autoritat (competència), que no fa el que li convé o el que li rota, sinó el que realment considera més profitós per a la universitat (responsabilitat), i que el conjunt del sistema li atorga la presumpció d'aquests dos elements (confiança). És una descripció aparentment idíl·lica, però que és la base del sistema, i no està pas desproveïda de conflictes i lluites.<BR/>Ací, en canvi... napalm para todos!<BR/>Per cert, Exemplator, tu ho tens ja damunt, això, no? Quan, exactament?Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-61586421631429619262008-04-03T00:33:00.000+14:002008-04-03T00:33:00.000+14:00No conec bé la universitat francesa, però el seu f...No conec bé la universitat francesa, però el seu funcionament i els seus resultats estan molt per damunt dels nostres. Ergo, ja voldria jo que l'espanyola l'hagués seguida. Estic absolutament d'acord que la centreeuropea-anglosaxona és la millor. I els resultats són ben palesos. També és cert que, casualment, són universitats de societats on "ser professor d'universitat", encara que sembli emntida, infon respecte. A casa nostra, si dius que ets professor d'universitat, se't poden descollonar al davant. En el cas més pobre dels models centreeuropeus citats, a Polònia, m'he sentit molt més respectat com aprofessor d'universitat que no pas ací, tot i que el salari és penós.Resultat? L'accés a la universitat, ací, discorre pels mateixos camins que l'accés a qualsevol nivell del funcionariat municipal, mutatis mutandis... Res més.<BR/><BR/>I no, Enric, no és cert que els opositors hàgem de creure el que dius. Jo, que tinc una certa experiència en aquestes coses, no penso com dius que hauríem de pensar.És, simplement, el redreçador pel qual ens fan passar, perquè, si has de viure de la universitat, convé arribar al funcionariat. O no estaràs tranquil mai. I no deixa de ser curiós que, en les bones universitats, no existeix la figura del funcionari. Però, ull viu, su ho haguessen de copiar ací, això, seria, com sempre en els nostres mètodes de còpia, en versió degradada: et llevarien el benefici del funiconariat, però la resta seria igual. Amb la qual cosa, simplement, tindríoem més precarietat laboral en una universitat que no necessàriamnent seria millor. I és és difícil construir una unversitat digna en una societat que, civilment, està molt per sota que, per exemple, la societat alemanya -i açò lligaria amb algun dels primers temes tractats en aquest Pati Virtual-. <BR/><BR/>En el fons, irònicament, la mera idea de democratitzar l'accés a la universitat i la pretensió de comptabilitzar i quantificar els mèrits és senzillament absurda i és la base de les arts més brutes en aquestes batalles. Quan dic "democratitzar" no em refereixo, evidentment, al fet que tots hi puguem accedir, sense el llast de la procedència social i el poder socioeconòmic. Això està bé. El que dic és que, de vegades, saps que un candidat pot ser millor que un altre encara que li faltin mèrits "objectivats". I aquestes csoes només es poden valorar en un sistema flexible, sense l'encarcarament dels presumptes barems. Que això s'assembla a la digitocràcia? Doncs sí, perillosament. El que passa -i això és una altra cosa- que hi ha dits i dits: hi ha professors el judici dels quals em pot meréixer molt més respecte i molta més confiança que totes les comissions tipus ANECA i variants... Ara, a casa nostra els sitema està tan deturpat que, potser, ni això funcionaria.<BR/><BR/>Heu vist aquestes samarretes amb solucions suggerides per al País Valencià? Doncs bé, les solucions que s'hi proposen, en bona mesura, serien les adients també per a la nostra universitat. Crec que la cosa oscil·lava entre el tsunami i el bombardeig atòmic...Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-56303946808384560182008-04-02T20:52:00.000+14:002008-04-02T20:52:00.000+14:00Al meu parer no és un problema cognitiu, de "negre...Al meu parer no és un problema cognitiu, de "negreblanc", de contravenció del principi de contradicció, sinó un problema pragmàtic, de força, una qüestió de pugilisme, pur agonisme pràctic. Tot sabent que és una degradació i una merda, has de passar-hi pensant que te'ls vols menjar a tots, que estàs disposat a bregar amb totes les dificultats, fins que un dia o altre sona la flauta.<BR/>Ignore com és el sistema opositril de secundària i de l'administració en altres països. El que sí que veig és la flagrant contradicció, impossible de pair, entre les pretensions i els resultats del sistema hispànic. Basat en el principi de desconfiança universal, no és un procediment de tria dels millors, sinó de desgast dels més febles i de legitimació de l'endogàmia.<BR/>No sé si recordeu el cas de Jon Juaristi, el catedràtic d'astrofísica de la UVEG, que fa uns anys va destapar a la premsa local tot el problema arran d'un cas concret. En fi, no és per falta de material empíric...Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-68695387847791341552008-04-02T12:26:00.000+14:002008-04-02T12:26:00.000+14:00Què puc dir, ai!, d´aquest tema? Ja ho heu dit tot...Què puc dir, ai!, d´aquest tema? Ja ho heu dit tot, vosaltres. Només afegir que el bon opositor ha de ser un alienat, un autoestupiditzat que diga: "No, tot això que digueu és mentida, qui entra és qui val, i jo vaig a esforçar-me al màxim per a demostrar que valc!" Si no penses així, és impossible fer res. Però, es pot pensar així i conservar la lucidesa? Em ve al cap ara un concepte del "1984" d´Orwell, el "negreblanc": la capacitat del subjecte dominat per a defensar dues tesis contràries obviant el principi de no contradicció. Em pregunte: estic fent jo un exercici de "negreblanc"? Com afectarà açò a la meua salut mental! Quin mal rotllo!Enrichttps://www.blogger.com/profile/16694020729571329088noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-20475085975995737252008-03-31T00:41:00.000+14:002008-03-31T00:41:00.000+14:00Home, hi ha moltes maneres d'enfocar el tema, que ...Home, hi ha moltes maneres d'enfocar el tema, que és desagradable per definició. El meu era el d'una suau ironia, més que no de sàtira, tot i que se'n podria fer, i molta.<BR/>En qualsevol cas, assenyale només un parell de punts:<BR/>1. La intenció explícita de tots aquests procediments nefastos és de fer que predomine l'"objectivitat" del procediment (eliminar ingerències interessades i judicis poc fonamentats), l'accés dels més vàlids (meritocràcia) i la igualtat d'oportunitats en la contesa (competència). I el resultat és, la majoria de les vegades, que només hi arriben els que més degradació són capaços de suportar, els que més testosterona menegen o senzillament els més inútils. Per què?<BR/>2. La base de tot el sistema és, per a mi sense cap dubte, la desconfiança. Vegeu el text de Sztompka sobre el tema, a la pàgina web del P@tio. I bé, què s'ha aconseguit construir sobre la desconfiança? El sistema més absurd, l'aglomeració funcionarial més inoperant, la universitat més podrida i endogàmica d'Europa Occidental. Compareu, en canvi, això amb el sistema de provisió de places de les universitats anglosaxones (que jo conec només de manera indirecta) i alemanyes (que conec una mica més de prop). El cas polonès, que com el Yusuf he conegut des de dins, és un híbrid entre l'esquema alemany i l'espanyol. En qualsevol cas: el resultat del sistema "subjectivista" nòrdic i ianqui és que els cabrons aquells tenen les millors universitats de l'hemisferi. El sistema espanyol, semblant al francès segons diuen, ja sabem a què ha donat lloc. Com pot ser això?<BR/>Bé, talle. La pròxima serà satírica de veritat, ho promet.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-48153192967710298302008-03-29T06:49:00.000+14:002008-03-29T06:49:00.000+14:00Bé, jo no tinc ganes de començar a contar batallet...Bé, jo no tinc ganes de començar a contar batalletes, per què en conec un bon grapat i, algunes, en primeríssima persona... Efectivament, la cosa és per a plorar i no per a riure, però millor optar per la sàtira alliberadora, que almenys relaxa una mica... És un poc el que ha fet el Guillem, i li ho agraeixo/agraesc/agraïsc... Collons... AIxò del polomorfisme em carrega una mica...<BR/><BR/>Sobre l'àmbit esctrictament universitari, us recomano que mireu <A HREF="http://universidadespanola.blogspot.com/2007/09/universidad-espaola-y-acceso-la-funcin.html" REL="nofollow">això</A>. És un blog d'un autor que en té un altre dedicat a la tradició clàssica molt interessant.<BR/><BR/>Sort, Isabel, amb la teua història. Encara sort que has passat per una bona universitat...Exemplatorhttps://www.blogger.com/profile/03295345788712165935noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-85008572192624797632008-03-29T05:04:00.000+14:002008-03-29T05:04:00.000+14:00Estic pixant-me de riure… cosa molt d’agrair en aq...Estic pixant-me de riure… cosa molt d’agrair en aquests moments que has descrit tan encertadament. Vaja, Guillem, retire això que vaig dir-te l’altre dia respecte a que no et recordaves ja del que són les oposicions. Sí que te’n recordes, sí. Quina gràcia m’ha fet la teua exactítssima descripció! Sort, per cert, que encara tinga ganes de riure’m de tot això, quan tots sabem que és per a plorar, no creus? I ja que em dónes ocasió aprofitaré per a desfogar-me, encara que moltes coses hi estan ja dites. <BR/>Això que dius dels temes és, efectivament, patètic. Després de pagar un dineral pels temes, he optat per deixar-los a banda, i agafar els apunts de la meua carrera. Per dos raons: una perquè són apunts molt bons que jo mateixa m’he anat fent al llarg dels anys i ja els tinc maxacats (per a qui no ho sàpiga, en la UNED ens fan treballar com a negres, i els professors són molt exigents, si coneixeu algú sabreu que dic la veritat :):):); i una altra perquè veritablement, els temes que he comprat són una merda. Encara que així siga, ja em direu vosaltres como es pot desenvolupar un tema como, per exemple, Las literaturas catalana, gallega y vasca, en dues hores. Però el pijor no és això, el pijor és la defensa de la programació didàctica (ja el adjetiu ho diu tot) i les 15 unidades didàctiques que he d’elaborar, i després defensar durant 30 minuts cadascuna. O siga, que he de parlar convençuda de les meravelles del “constructivisme”, d’aprender a aprender, de les comptències bàsiques, de que si la LOE.. bla, bla, bla… que ni m’ho crec jo, ni s’ho creu el tribunal, ni el gilipollas que ho va inventar. <BR/>I els interins? Enguany no sé si sabeu que han canviat la lley. Resulta que ara la prova del tema, ja no és eliminatòria com fins ara. Ara encara que no tingues ni punyetera idea del tema, pots passar a l’exposició de la programació i de les unidades didàctiques. Detall molt important que aconseguirà que els interins que no han estudiat (algú sí estudia, que conste) però que tenen un muntó de punts per treballar, pugan per fi agafar plaça en propietat. Ara, jo que que no en tinc, de punts, ja puc traure’m un 9, que no taruré plaça. <BR/>Altra barbaritat de les més bàrbares: comenten, perquè ja al borrador de Múrcia hi consta, que a partir d’ara ja no comptarà la nota de l’expedient de la carrera, que fins ara podia sumar 1’5 punts. I això m’ha possat d’una mala llet impresionat. Vosaltres veu como es valora que un alumne haja sigut brillant o que haja treballat el mínim? Que estiga més preparat que altre? Dons això. Vosaltres penseu que als vostres alumnes universitaris (a la majoria) els ha de preocupar si trauen un 5 en un examen? <BR/>En fi, que talle ja, perquè se m’encén la sang i he de seguir treballant!!! Ah!, i gràcies per la força i els ànims, ens fan falta!Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/05136381852808481293noreply@blogger.com