tag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post4107295330980392856..comments2023-02-27T04:37:16.281+14:00Comments on RONDA DE CERVESES AL <i>PATIO</i> VIRTUAL: Guillem Calaforrahttp://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-27333088202420945822011-10-19T05:51:21.779+14:002011-10-19T05:51:21.779+14:00Donde hay patrón, no manda marinero... Salutacions...<i>Donde hay patrón, no manda marinero</i>... Salutacions cordials.Josep J. Conillhttps://www.blogger.com/profile/14806832661741299451noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-34690299095626607092011-10-19T05:42:36.030+14:002011-10-19T05:42:36.030+14:00No cal que t'hi facis fort, perquè en realitat...No cal que t'hi facis fort, perquè en realitat el recurs a la ciència (com a argument d'autoritat) per cansament enllaça molt bé amb el seu cientisme dels anys cinquanta. Per tant, les nostres observacions es complementen.<br />Quant a la postil·la crec que es pot dir una cosa semblant, ja que en aquesta història la causa i la conseqüència es confonen de manera especialment insidiosa.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-28204902079648669742011-10-19T05:38:11.924+14:002011-10-19T05:38:11.924+14:00Ben trobades les respostes. Per cert, encara que G...Ben trobades les respostes. Per cert, encara que Guillem no hi tingui res a dir, les teves remarques em semblen molt interessants i dignes del seu talent. <br />Com a lector coneixia des de fa anys el recurs de Fuster als arguments de tipus científic i tècnic, ja que al cap i a la fi són una constant en la seva producció. Només que en aquest cas em va semblar especialment sovintejat i intens, i això em va portar a cercar-ne una explicació. De totes maneres no vull fer-me fort en l'observació perquè per posar-la a prova hauria d'emprendre una anàlisi comparada dels textos fusterians que no estic en condicions de dur a terme.<br />Igulament pertinent em sembla el teu comentari sobre la comparació amb els affaires de Dreyfus i Verdaguer. Amb una petita postil·la: la reacció de les forces vives al perill que suposava l'actuació de Fuster <i>e tutti quanti</i> va ser tan preventiva, brutal i ininterrompuda que, en realitat, mai no se'ls va escapar gens ni mica el mànec de la paella. Parlar de Transició, al País Valencià, constitueix un absolut sarcasme. Jo suggeriria, en aquest sentit, que l'aprofetament de Fuster, més que no la causa (o una de les causes) del seu fracàs va ser una conseqüència compensatòria del grau de repressió experimentat pels intel·lectuals que aspiraven a esdevenir la consciència crítica del nostre país.Josep J. Conillhttps://www.blogger.com/profile/14806832661741299451noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-8912971404592256412011-10-19T02:15:07.771+14:002011-10-19T02:15:07.771+14:00No sé què deu opinar Guillem sobre aquesta analogi...No sé què deu opinar Guillem sobre aquesta analogia amb els arguments d'autoritat, però a mi em sembla suggeridora. De tota manera, atès que la fascinació de Fuster és tan antiga com els seus assaigs, jo diria que aquesta explicació "biogràfica" no hi encaixa del tot. En ciència i paraciència, l'argument d'autoritat forma part del procés d'ensinistrament del científic i de la seva relació amb la resta de la societat, mentre que en el cas de Fuster l'aposta és clarament utilitarista des del principi.<br />Quant als paral·lelismes amb Dreyfus i Verdaguer, també estan molt ben trobats. La diferència rau, crec jo, en el fet que Dreyfus i Verdaguer no eren directament perillosos per al <i>status quo</i> (no eren referents de masses), sinó bocs expiatoris de fosques tendències massives: la por a la diferència, a l'extravagància, al jueu. El cas de Fuster, però, enllaça amb un fenomen social diferent: el d'un sacsejador de consciències, tan perillós per al poder establert (espanyol i espanyolista) com per a molts dels seus damnificats (enrocats perpètuament en una <i>méfiance anticatalane</i> feta a parts iguals d'estultícia i de mala consciència). Fuster els posava en evidència, els uns i els altres. Si en comptes de ser "aprofetat" s'hagués convertit en el veritable revulsiu que volia ser...Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-59049694737210576122011-10-19T01:00:07.987+14:002011-10-19T01:00:07.987+14:00I de passada, diria jo, la societat valenciana va ...I de passada, diria jo, la societat valenciana va lliurar als lleons tota la intel·lectualitat present i futura sorgida a casa nostra. Em resulta difícil imaginar una altra societat on hi hagi un abisme de tal magnitud entre l'elit politicoeconòmica i l'elit intel·lectual. De fet, l'abisme resulta tan brutal que el sector més espavilat dels nostres manaires ja fa temps que s'ha posat a la feina de forjar-se unes elits intel·lectuals domesticades, suceptibles de ser exhibides en públic per remeiar aquesta mancança crònica. Estic parlant, ho saps tan bé com jo, d'engendres com el Consell Valencià de Cultura o l'AVL, nodrits amb generoses prebendes de tota mena.<br />Mentrimentre, la resta continuem tan estigmatitzats com sempre i en nosaltres es perpetua la persecució de Fuster que, com tu molt bé apuntes, ja va copsar ocasionalment als seus escrits l'analogia amb el tema dels jueus. El que no em consta, en canvi, és que arribés a copsar l'analogia del seu cas, salvades les distàncies geogràfiques i cronològiques, amb els <i>affaires</i> de Dreyfus i Verdaguer. Potser la modèstia o la falta de distància li impedia establir aquesta mena de paral·lelismes. No obstant, la comparació em sembla reveladora, no sols de la mena de país tan bèstia que tenim, sinó del lloc en particular que Fuster ocupa dins la història de la "intel·ligència" valenciana.<br />Coincideixo també amb tu que no podem llegir-lo en qualitat de filòsof. Ni ho era ni ho pretenia, la seva formació de caire literari i historicista el portava cap a un altre estil de reflexió. Potser això contribueixi a explicar també el seu cientisme una mica ingenu, tot i que, com vaig apuntar a la meva entrada-riu, jo no descartaria tampoc un cert cansament de tanta polèmica estèrit a propòsit de qualsevol tema que abordava. En d'altres mots: l'intent de remetre l'argumentació a un terreny ple d'òbvietats indiscutibles i segures --o, si més no, així li ho devia semblar en ocasions. I per aquest costat, el recurs tindria alguna cosa a veure amb el cientisme argumentatiu, de caire netament defensiu, de la filologia catalana. M'agradaria saber que en penses, de tot plegat.<br /><br />*****************************<br /><br />A tall de cloenda, una altra qüestió que no podem ignorar: els intel·lectuals valencians d'expressió castellana, <i>que haberlos haylos</i>, no hi tenen res a dir? Es resignen a assistir com a convidats de pedra a aquest linxament interminable de la intel·ligència en un país que consideren també seu? I de quina mena de gent estem parlant, si no és així?Josep J. Conillhttps://www.blogger.com/profile/14806832661741299451noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-55860717672297170832011-10-18T10:23:39.163+14:002011-10-18T10:23:39.163+14:00En resum: la societat valenciana no és que traís F...En resum: la societat valenciana no és que traís Fuster, sinó que el va lliurar als lleons. La immensa majoria, per la seva connivència amb els qui l'haurien volgut gasejar com a jueu (per cert, el tema del Fuster semític apareix de tant en tant en les seves pàgines); la selecta minoria, perquè en comptes de posar-se a la seva alçada el van convertir en profeta. Evidentment Fuster preferia aquests darrers, no sols perquè tothom té la seva humaníssima vanitat, sinó sobretot perquè sabia que els acòlits no li posarien bombes. Però ell sabia millor que ningú que la societat valenciana era, és i probablement serà profundament antiintel·lectual, enemiga de qualsevol cosa que faci olor de pensament, creativitat, intel·ligència, civilització i bon gust. Malgrat tot, Fuster donà el millor d'ell mateix per a la vertebració de la mateixa societat que el massacrava. Aquesta generositat, bé sabem com se li ha retribuït.<br />Quant al seu tic tecnofílic i la seva concepció ingènua de la ciència, en fi, Fuster es va passar la vida reaccionant contra l'obscurantisme místic i anticientífic dels capellans que l'havien educat. Aquesta reacció, a partir d'un cert moment, ja estava fora de lloc i no donava més de si, i a més li impedia mirar cap a la ciència i la tecnologia amb altres eines d'anàlisi (per exemple, frankfurtianes). Però, al contrari del que pensaven els seus acòlits, Fuster no era l'oracle de Delfos sinó una persona normal amb una gran intel·ligència i amb un olfacte literari de categoria, però no precisament un filòsof. Per a mi, des de fa anys, Fuster no és legible com a filòsof sinó com una magnífica màquina de pensar, i com la més exquisida prosa cartesiana que hom es pugui portar als ulls. La seva mala llet, el sarcasme intel·ligent i provocador, no el té ja cap dels seus successors, que o bé son uns doctrinaris merdosos, o bé uns capellans insofribles, o bé uns purs <i>majaderos</i> fanàtics. En la meva opinió, és clar.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.com