tag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post3561947641209102946..comments2023-02-27T04:37:16.281+14:00Comments on RONDA DE CERVESES AL <i>PATIO</i> VIRTUAL: Guillem Calaforrahttp://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-917701620406307992011-07-25T10:47:54.561+14:002011-07-25T10:47:54.561+14:00Redéu, precisament aquests dies passats, sense con...Redéu, precisament aquests dies passats, sense connexió directa amb el Pati Virtual, m'ha caigut a les mans el llibre de què parleu i me l'he comprat. Potser, en bona mesura, per influència del llibre del mateix autor dedicat a la postguerra europea, també aconseguit fa poc -n'he llegit només trossos. El que sí que no recordava és que ja haugués tret l'orella ací el capítol dedicat a la ment captiva. Gràcies a la remissió del Guillem he recordat el seu comentari. I és curiós tot plegat, perquè a la llibreria, mentre llegia just aquestes pàgines pensava "li n'haig de parlar al Guillem". Malament anem si ja comencem a oblidar les coses que hem llegit... Mare...<br /><br />En fi, efectivament el capítol aquest és magnífic, des de l'evocació inicial del que signifiquen uns paisatges determinats per a segons quins autors, fins a la constatació de la dificultat d'explicar el concepte de pensament captiu als seus alumnes, per no parlar ja de la identificació del "Mercat" com el nou règim al qual ens sotmetem ara. Ens sotmetem en el sentit de "vendre-li l'ànima". <br /><br />Efectivament, és un article que entra perfectament en la línia d'aplicar al nostre món actual l'essencial del plantejament miloszià. Encara que fer-ho provoqui vertigen. Al cap i a la fi, el Mercat, no és un invent de fa quatre dies. Estrictament parlant, la globalització tampoc. Ara, la complexitat del món actual i la seva concreció en un esquema econòmic que acaba empassant-s'ho tot, ens condiciona ja fins els racons més íntims de la nostra història i se serveix d'Internet com la revolució industrial va fer amb la màquina de vapor síq ue ens posa davant na realitat que ben bé podríem qualificar de totalitària. I, com a bon sistema totalitari, s'alimenta de nosaltres mateixos; però, per a pair-nos bé, damunt necessita que li somriguem... <br /><br />Au, bona nit.Exemplatornoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-67593013580528084272011-07-17T22:54:08.439+14:002011-07-17T22:54:08.439+14:00Jo també vaig comprar fa un temps el llibre de Jud...Jo també vaig comprar fa un temps el llibre de Judt amb la intenció de llegir-lo, així que hi coincidim en els nostres interessos una vegada més (i això ja comença a ser un vici). <br />Sens dubte, aquesta falta de maniqueisme que troben en Milosz té molt a veure també amb la reacció dels estudiants, i constitueix alhora un dels ingredients fonamentals del seu llibre, en la mesura en què l'aspiració a entendre les coses és en ell anterior al propòsit de condemnar-les. Millor encara: diríem que la condemna hi emana de la comprensió, atès que el totalitarisme resulta més abominable com més es comprèn. Tant de bo aquesta recepta s'estengués progressivament pel veïnat i la indignació hi fos substituïda per l'imperi de la lucidesa. Si aspirem a alguna transformació social de debò, no hi veig altre camí. O si que en veig, però són tots enganyosos.Josep J. Conillhttps://www.blogger.com/profile/14806832661741299451noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-16042134186737505472011-07-17T06:50:29.675+14:002011-07-17T06:50:29.675+14:00En la meua muntanya de pròximes lectures hi ha Pos...En la meua muntanya de pròximes lectures hi ha <i>Postwar. A History of Europe since 1945</i> de Judt, un llibre que obtingué nombrosos i importantíssims elogis. <a href="http://patiovirtual.blogspot.com/2010/09/les-ments-captives.html" rel="nofollow">L'any passat, en aquest blog mateix, vaig comentar un article de Judt referit a <i>La ment captiva</i></a>. Això que conta ell sobre la dificultat per a transmetre als seus estudiants el punt de vista de Milosz és molt interessant. Potser no hi és aliè el fet que aquelles criatures, que s'havien criat en la seguretat autosatisfeta de qui pensa que viu en el bàndol "bo", ja tenien la tria feta i no tenien la intenció de complicar-se-la. Milosz, en canvi, és subjecte passiu i actiu de les tensions entre l'arrelament i l'exili, i, per si això fos poc, s'imposa una veu de la qual queden exclosos el ressentiment i la necessitat de venjança. La seua intenció és entendre i explicar el que fan aquells que ha de deixar enrere, i en això hi ha un element d'empatia (o de com-passió) que els estudiants de Judt, més afins a la ment captiva que a la ment lliure (tot i creure el contrari), estaven en mala situació per a entendre'l.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.com