tag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post2002815380396110862..comments2023-02-27T04:37:16.281+14:00Comments on RONDA DE CERVESES AL <i>PATIO</i> VIRTUAL: SOBRE «UNA HERENCIA PELIGROSA», DE ZAFER ŞENOCAKGuillem Calaforrahttp://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-62938045529585941062013-06-27T21:52:54.494+14:002013-06-27T21:52:54.494+14:00Por mi parte, insisto en que reprochar a la obra q...Por mi parte, insisto en que reprochar a la obra que la trama sea una fiasco es juzgarla desde unos parámetros en la que ella no se sitúa. Sería como recriminar a un cuadro abstracto que las figuras están mal dibujadas. Precisamente uno de los rasgos que indican que estamos ante una obra seria, que intenta inscribirse en los parámetros estéticos de una modernidad madura, es el de que la obra se atiene a su propia ley, el de que intente una forma de construcción y de reflexión que ni encaja con los parámetros de la industria cultural al uso, por un lado, ni se deja reducir a los antecedentes de la tradición en la que se inserta, por otro. Una forma, precisamente, sin centro; una forma voluntariamente débil; una forma en la que los "efectos de plenitud" han quedado borrados como fruto de una reflexión sobre los materiales. Yo no soy ningún entusiasta de los estudios culturales (Guillem sabe la opinión que me merece, por ejemplo, "Orientalismo", de Edward Said), y, sin embargo, la novela me ha gustado, la he encontrado llena de rasgos interesantes, de reflexiones que he copiado en mis cuadernos, me ha hecho pensar, me ha hecho escribir un texto especialmente elaborado, la he recomendado y la recomendaré, fundamentalmente como ejercicio de reflexión narrativa, con una voluntad clarísima de entroncar con muchos motivos de la modernidad (crisis del lenguaje, crisis del narrador, vacío existencial, necesidad de "imaginar" a los otros en el sentido geertizano) y una forma original de resolverlos.Francisco López Martínhttps://www.blogger.com/profile/16390775877354915759noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-57972834149600368952013-06-27T06:16:02.426+14:002013-06-27T06:16:02.426+14:00Veig que estem al davant d'una disputa sobre g...Veig que estem al davant d'una disputa sobre gustos, és a dir, de difícil (per no dir impossible) conciliació. Jo el que dic és que la tímida "trama" narrativa que sembla apuntar al començament de l'obra es resol en un complet fiasco, ja que la investigació de les relacions entre jueus, alemanys i turcs, per bé que motiu de reflexió, no acaba de quallar-hi. D'altra banda, ni per qualitat de la seva escriptura ni per la sagacitat de la seva reflexió l'obra em sembla res de l'altre món, sinó el producte més aviat convencional d'un escriptor d'aquells que troben preferentment el seu públic entre els fans dels estudis culturals, tan en voga en molts àmbits acadèmics. Finalment, pel que fa al currícullum de l'autor, considero que es tracta d'un argument <i>ad hominem</i> poc digne de consideració, atès que les històries de la literatura van plenes de mòmies condecoradíssimes en vida que han llegat a les generacions futures una pila d'obres amb més pols que substància, de les quals al cap dels anys s'ocupen només quatre erudits desvagats. Aquest argument, és clar, també es pot girar contra els meus arguments, perquè el veredicte del futur no es troba a l'abast de ningú. Precisament per això tenim aquestes discussions, diria jo. Si no fos així la cosa no tindria cap gràcia.Josep J. Conillhttps://www.blogger.com/profile/14806832661741299451noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-73940390613950542672013-06-27T05:09:54.205+14:002013-06-27T05:09:54.205+14:00Josep, yo sí que creo que la novela habla, indirec...Josep, yo sí que creo que la novela habla, indirectamente, del genocidio armenio, precisamente en lo que constituye -en apariencia- la trama principal, y en ella desempeña un papel determinante: la víctima armenia "obliga" al verdugo turco a suicidarse. Tampoco veo por qué tendría que haber dedicado más espacio o profundizado más en la cuestión, si lo que a él le interesa, esencialmente, es la relación entre judíos, turcos y alemanes. <br /><br />Guillem, a mí la referencia a la línea Joyce-Beckett sí que me parece pertinente, precisamente para tratar de situar las obras en determinadas coordenadas formales, en determinada vía de la modernidad, que no tiene una sola. Ciertamente, los hallazgos no son comparables; incluso yo, a quien la novela le ha gustado, la he calificado de notable, y no llevaría más allá el elogio. En cuanto a que si el autor no fuera turco, nadie le habría publicado la novela, no lo sé. En Wikipedia veo que ha publicado ya más de viente obras a lo largo de treinta años de carrera literaria, ha recibido varios premios y becas y ha trabajado como profesor en universidades americanas. <br /><br />El libro es un experimento: un experimento fallido, a vuestro juicio, y logrado, al mío; insulso, en vuestra opinión, e interesante, en la mía. La propia dispersión (aparente) de la obra, incluso la incoherencia misma de las posiciones que va adoptando la subjetividad del protagonista, de manera que hasta en lo tocante a la teoría literaria que hay detrás de ella estamos ante una especie de palimpsesto, me la hace atractiva.Francisco López Martínhttps://www.blogger.com/profile/16390775877354915759noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-52997556823075569992013-06-27T01:54:10.626+14:002013-06-27T01:54:10.626+14:00Home, com a lector apassionat de Joyce i de Becket...Home, com a lector apassionat de Joyce i de Beckett, la comparació em sembla fora de lloc. Al marge de la qüestió formal de la trama (<i>Ulisses</i> en té una i en té dues-centes, i Beckett també) i del contoingut reflexiu (Kundera té quaranta mil coses interessants a dir, i no té pèls a la llengua), aquesta novel·la té tan poca molla d'una cosa i de l'altra que com a lectura ha estat una decepció químicament pura, per a mi. Com dius tu, Josep, si això ho haguera escrit un alemany "ètnic" no li ho hauria publicat ningú, o se l'haurien menjat pels garrons.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-8152650485653979232013-06-26T23:54:12.122+14:002013-06-26T23:54:12.122+14:00Estic d'acord plenament d'acord amb la tev...Estic d'acord plenament d'acord amb la teva observació sobre la debilitat o inexistència de la trama en la novel·la moderna, però les meves observacions no anaven per aquest costat, sinó que el que no m'hi convenç, precisament, és l'organització mateixa del discurs del narrador al voltant d'un buit. El problema és que les digressions que aquest buit suscita només mostren, d'acord amb la meva interpretació, la impotència del narrador per acarar aquest forat negre de la seva identitat, sigui narrativament o reflexivament. En aquest sentit, el més interessant de la novel·la és per a mi aquesta dimensió tàcita. Un autèntic forat negre, doncs, que no difereix en gran mesura del silenci oficial dels successius governs turcs sobre el genocidi armeni.Josep J. Conillhttps://www.blogger.com/profile/14806832661741299451noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-62426825059690546842013-06-26T23:34:23.302+14:002013-06-26T23:34:23.302+14:00La debilidad, por no decir la inexistencia, de la ...La debilidad, por no decir la inexistencia, de la trama me parece un aspecto propio del relato moderno. Ya me diréis cuál es la "trama" de "Ulises", por ejemplo, o de "Molly"/"Malone"/"El innombrable", por hablar de dos clásicos del siglo XX. La forma, la organización de los materiales, es, en este tipo de narraciones, lo que cuenta. Evidentemente, uno puede no aceptar el juego. O aceptarlo en función de si ve que lo que se gana por otro lado se pierde por éste. Disentimos en el juicio, porque para vosotros se pierde demasiado, o lo que da Şenocak no compensa. Es verdad: hay muchos lugares comunes. Pero lo que no son lugares comunes lo compensan. Y lo compensan en gran medida, insisto, por la organización de los materiales. Una organización y un modo de despliegue de la reflexión que entrecruza el linaje kunderiano con el linaje joyceano. A mí me parece un logro notable.Francisco López Martínhttps://www.blogger.com/profile/16390775877354915759noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-89995191361383807732013-06-26T22:30:30.530+14:002013-06-26T22:30:30.530+14:00Per raons que ara no fan al cas, he llegit Una her...Per raons que ara no fan al cas, he llegit <i>Una herència peligrosa</i> de manera excessivament fragmentària i inconnexa, circumstància que sumada a l’essencial fragmentarietat del seu discurs narratiu potser no constitueix la manera més feliç d’apreciar-ne les eventuals virtuts. D’entrada diré que hi veig tot el que hi assenyales, Paco, però alhora no puc evitar la sensació de trobar-m’hi, tal com assenyala Guillem, al davant d’un fiasco, no sols narratiu. Per moments sembla com si l’autor, en comptes d’escriure la seva novel•la, s’hagués acontentat amb lliurar-nos les seves notes preliminars, els esborranys d’una obra encara per embastar. La meva experiència com a lector de l’obra, en aquest sentit, ha estat més aviat frustrant, en la mesura en què totes les promeses dipositades en el pretext narratiu central (l’herència de l’avi) acaben esvaint-s’hi com un terròs de sucre en una inofensiva infusió de reflexions sovint tan pertinents com superficials, perquè com a novel•la assagística, dins la tradició de Mann, Musil o Kundera, el seu discurs tampoc no aconsegueix remuntar el vol a prou altura.<br />En qualsevol cas, al meu entendre, el discurs de Şenocak resulta més revelador d’allò que deixa implícit que d’allò que tematitza de forma explícita. Verbigràcia: el contrast entre els judicis que hi deixa caure sobre el victimisme dels jueus supervivents de la Xoà contrasta amb la seva patètica incapacitat d’enfrontar-se críticament a la barbàrie del genocidi armeni, escamotejada ara i adés al lector amb el pretext del manuscrit indesxifrable de l’avi. A la llum d’aquest detall, tota la seva xerrameca identitària (tan del gust potsmodern, d’altra banda) se’ns apareix com un grapat de digressions superficials i, en general, políticament correctes, susceptibles d’ajustar-se còmodament al que el públic alemany podia esperar d’un turc que s’expressa en la seva llengua. Dubto molt que un autor alemanys de ple dret hagués estat jutjat per la crítica amb tanta benevolència.<br />Josep J. Conillhttps://www.blogger.com/profile/14806832661741299451noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4753033870188935181.post-40835815202235663932013-06-24T01:16:07.341+14:002013-06-24T01:16:07.341+14:00Des de fa uns anys està guanyant notorietat (afort...Des de fa uns anys està guanyant notorietat (afortunadament!) la reflexió sobre aquesta identitat neoalemanya i/o postalemanya, neoturca i/o postturca, fruit de la història recent en aquell país. No caldrà que recorde, per exemple, les pel·lícules de Fatih Akin. Això és un canvi en curs extraprdinàriament interessant, sobretot per als qui s'interessen fins a l'obsessió sobre les identitats complexes, la reculturalització, l'arrelament múltiple, l'ambivalència nacional, etc., com és el meu cas.<br /><br />En aquest sentit, la "novel·la" de Şenocak és una altra mostra interessant dels temes en qüestió. A més, la idea de la fragmentarietat i d'introduir la reflexió assagística li dóna un caràcter experimental ben meritori, que com tu dius enllaça amb Kundera i amb els predecessors de Kundera.<br /><br />De tota manera, he de dir que la lectura del llibre no m'ha entusiasmat en cap moment. A força de jugar amb el fragmentarisme, el resultat és tan deslluït, tan desproveït d'un propòsit clar i d'una estratègia clara i atractiva, que la seua efectivitat (almenys sobre mi, alerta) és quasi nul·la. El pretext narratiu, la història que conta, la "trama", em sembla un pur fiasco. La història del llibre en rus i en àrab, al principi promet molt, i després pateix una disfunció erèctil lamentable.<br /><br />I després, tot i les digressions constants, que en molts casos recorren a tòpics col·lectius i a idees sense substància, hi ha temes sobre els quals no dóna llum, precisament. Com ara la vergonyosa relació entre Turquia i el nazisme (un dels països on <i>Mein Kampf</i> es ven molt bé sense parar és, precisament, Turquia). Les reflexions sobre això m'han semblat <i>desllavassaes</i> i epidèrmiques. Sí, és clar, no és un estudi historicopolític ni un tractat d'antropologia, i no té l'obligació de donar respostes, però en un llibre que vol vendre's amb l'atractiu de la identitat turcoalemanya aquests buits, o aquestes ombres, em sembla que mereixen una crítica severa.Guillem Calaforrahttps://www.blogger.com/profile/12979131291613335685noreply@blogger.com